Benvingudes i benvinguts al bloc d'Els Verds del País Valencià, assemblea local L'Eliana. Camp de Túria.




dissabte, 1 de febrer de 2014

Jo sí vull opinar sobre l’avortament per Pura Peris publicat Crónica Digital ( 31-01-2014)

El passat 27 de gener es va aprovar en Ple de l'Ajuntament una moció de l’equip de Govern rebutjant el projecte de llei de Gallardón. L’abstenció del PP va ser justificada amb tres idees, si no recorde malament, és un tema que no toca ací per ser un tema de govern central, hi ha qüestions morals, socials, etc de les que es podria opinar, però no entrem a opinar. Eixa última frase junt a les opinions que si llancen altres representants del PP, l’última fa unes hores en les quals a les dones que avortem se’ns compara amb els executors nazis m’ha acabat de convèncer de que sí hi ha que opinar, opinar per informar. I vull començar per deixar ben clar que, com dona que ha patit la situació, estic convençuda que cap dona va a l’avortament amb alegria, tot al contrari, suposa un greu conflicte interior, no fàcil de superar, una decisió que cap voldria pendre. I pense que, mentre la natura no atorgue a l’home aquest don de la maternitat, cap home, per molt sensible i per molta empatia que ens tinga, mai podrà valorar el que una dona sent quan li arranquen eixa vida futura de les seues entranyes. Per eixe motiu, m’indignen les veus que s’alcen amb un fariseisme escandalós maltractant a les dones que volem que el nostre dret com esser humà no nosiga vulnerat, maltractament que al meu parer és una clara manifestació de violència de gènere. Però, és cert,el sentimentalismes, les opinions morals, han de quedar fora de l’anàlisi de les normes, el que hem de veure quins són els raonaments jurídics, quines les dades objectives que la justifiquen. I quines són aquestes? 1.- “hi ha alarma social davant l’augment d’avortaments”.., quan menys inexacte, les pròpies estadístiques del Ministeri, que misteriosament acaben de desaparèixer de la web, mostren un descens en el nombre d’avortaments des de la llei de l’anterior Govern. 2.- “les dones van a ser més lliures per decidir”. Fins on jo he aprés, prendre una decisió lliure implica la no intervenció de tercers, la no autorització de tercers. En canvi per avortar es van a demanar l’aval de dos informes mèdics i fins i tot un informe psicològic per tal que la dona “estiga més informada”. Em negue a ser considerada una dona que no és capaç per decidir, informar-se i pensar per mi mateixa. Em negue a ser considerada un simple úter sense sense decisió ni identitat pròpia. 3.- “Es protegeix la maternitat”. Com??? El que en realitat pretén la reforma és protegir, encara més al “nasciturus”, que tal i com afirma el propi Tribunal Constitucional, és un be jurídicque pot gaudir de protecció però que no resulta equiparable , en paraules del propi Tribunal Constitucionala ser titular d’un dret, titularitat que, en el cas de la maternitat sols pot recaure en la dona com persona. A mésno mostren ni consideren les estadístiques que amb espantosos, per elevats, números de dones mortes per avortaments clandestins. Quina maternitat protegeixen si permeten la mort de la dona que és l’única que pot garantir la maternitat?. Em negue a ser un simple úter reproductor sense decisió ni identitat pròpia. 4.- “es una mesura que va a afavorir l’economia”. Però... de què estan parlant? Ara... els úters van quedar convertits en vidrioles? Es van a posar en gàbies a parir com a conilles??? Em negue a ser un simple úter reproductor sense decisió ni identitat pròpia productor de cotitzacions a la seguretat social. El que sí no hem d’oblidar és que estem parlant de lleis no de moral. Que la llei que regula l’exercici d’un dret no obliga a ningú a exercir-lo,. Una llei reguladora de drets, tot i que siga per posar límits a l’exercici del mateix com aquesta, no estableix cap obligació per aquelles persones que no vulguen exercir el dret regulat. Per tant, la dona que no vulga per motius personals, morals, avortar, ningú no anirà a sa casa i la traurà per fer-li un avortament. Però aquella que ha de decidir avortar, ha tenir plenes garanties que el seu dret a la vida i la integritat física van a quedar cobertes. Hem de saber i recordar que per ser titular de drets s’ha de ser persona en el sentit jurídic, no en el moral, com reconeix el nostre ordenament jurídic, el Tribunal Constitucional i que la pròpia Comissió Europea de Drets Humans interpretant l’art. 15CE en relació a la Declaració Universal de Drets Humans afirma clarament que els “tots” sols pot ser entès, en Dret, com totes les persones nascudes i per tant no resulta d’aplicació al nasciturus. Ens podrà agradar o no aquests raonaments, d’acord amb les nostres creences però en tot cas, la qüestió moral de quan hi ha vida o no queda on ha de quedar, en la qüestió íntima, personal de cadascun i les seues creences, actuarà en conseqüència. Ara be, forçar a una dona a parir per qüestions moral, o el que resultaria més flagrant obligar-la a un avortament clandestí, sí atempta contra el dret a la vida i contra la integritat física. I com davant de qualsevol altra vulneració de drets, em manifeste contrària i mostre el meu rebuig a la reforma plantejada, per això demane la retirada del projecte de Llei de Gallardón. Pura Peris, Els Verds de l’Eliana.