Benvingudes i benvinguts al bloc d'Els Verds del País Valencià, assemblea local L'Eliana. Camp de Túria.




diumenge, 24 de novembre de 2013

De nou és 25 de novembre i la violència masclista continua matant. Pura Peris, Portaveu Europea de Los Verdes

Voldria no estar escrivint aquestes lletres. Sincerament no voldria estar recordant que, segons les estadístiques, en els darrers 17 anys 1.244 dones han sigut assassinades per aquells que deien que les “estimaven”. No voldria escriure amb aquest nus a l’estomac i pena a l’ànima que m’omple a cada nova víctima, a cada violació, a cada maltractament que es produeix. Sí, voldria no estar indignada pels 603 milions de dones que viuen arreu del món on ni tan sols la seua vida té cap valor, on la violència de gènere, lluny de ser un delicte, és una senya d’identitat de religions i dels sistemes polítics que ho permeten, Però ho estic, m’indigna que les dones siguen les productores del 70% mundial dels aliments i en canvi siguen les pobres entre els pobres, les desposseïdes de la terra, les “culpables” dels mals de la humanitat. M’indigna que el 60% de les nostres adolescents pateixen violència de gènere, mentre les retallades en educació i en polítiques socials impedeixen una formació en valors d’igualtat bàsics per una convivència pacífica entre gèneres, mentre les accions polítiques sols van en el camí de la cura de les conseqüències i no en l’establiment de mesures de prevenció reals. Em repugna que es vullga decidir sobre el dret de les dones al seu cos, que sen’s mutile, sen’s prostuisca, sen’s venga, i que sen’s intente adoctrinar, una vegada més, en la submissió al mascle, al poder patriarcal, baix la consigna de moralines absurdes que l’únic que fan es perpetuar la violència masclista. Les xifres donen fretat, més de 130 milions de xiquetes i dones han sigut mutilades genitalment, 47.000 dones moren cada any en avortaments clandestins, Submissió a qui? A aquell que ens mata? A aquell que ens anul.la? Jo dic, no! Em posicione en contra de tot tipus de violència i denuncie la violència institucional exercida mitjançant les retallades en sanitat, educació, polítiques publiques de serveis socials, que s’han vingut produint en els darrers anys i que els Pressupostos per 2014 continuen aplicant. Per donar algunes xifres, des del 2008 les partides en el programa “Igualtat per homes i per a dones” ha sofert una reducció del 56%, el programa específic de Violència de gènere es redueix en els pressupostos de 2014 en un 22,5%; el Ministeri de sanitat retalla el seu pressupost en un 35%, retallada a la que haurem d’afegir les retallades de les comunitats autònomes i en atenció a la autonomia personal es retalla en un 46,7% ( 1029 milions d’euros), entre altres retallades situació que sens dubte agreuja la situació de les dones, sense oblidar a més l’eliminació de les competències en matèria de polítiques socials que suposarà la reforma del Règim local. Enguany són 77 les dones i xiquetes que han mort assassinades, no són xifres són dones que han perdut la vida, dones amb nom i cognom com tu i jo, dones per les quals hem de seguir alçant la veu, qui calla atorga i viure anestesiat davant aquesta barbàrie és ser còmplice d’aquesta violència masclista que hem d’aturar. Per un món just, lliure i igualitàri. Davant la violència masclista, en un nou 25 de novembre, per totes les que no estan, per les seues famílies, per totes les dones del món hem de ser la veu i la força per dir No, ni una dona més morta en mans dels violents!