Benvingudes i benvinguts al bloc d'Els Verds del País Valencià, assemblea local L'Eliana. Camp de Túria.




diumenge, 1 de desembre de 2013

Qui li té por a la pluralitat democràtica??? les manipulacions de la premsa

Si la premsa no canvia, deixa de fer titulars merament cridaners per vendre diaris, i d'una vegada pert totes no es dedica a informar sense tractar de mediatitzar l'opinió de la ciutadania mai deixarem de patir corruptes, bipartidismes cruels i amics de xuclar del pot!!!. Com exemple vos deixe aquesta perla titular de Elpais, d'avui "La fractura en el Congreso aboca a Gobiernos inestables de PP o PSOE"...No és pot ser més tendenciós!!! baix el titular, l'article en el qual es dona compte d'enquestes d'intenció de vot, i en lloc de fer un titular com "la pluralitat en el congrés permetrà arribar a polítiques de consens" indicant així que per fi segons les enquestes s'acabarien les majories absolutes- el que sens dubte és més que beneficiós per la democràcia- utilitzen paraules per crear por, inestabilitat en les decisions dels ciutadans i sobre tot, continuar garantint el vot majoritari a quasevol dels dos grans partits, PP - PSOE ( el que tot siga dit de pas els posa a un mateix nivell) què estudiats els termes emprats!!!! "Fractura del congrés"... "aboca a" " governs inestables". ja n'hi ha prou d'aquesta premsa partidista, capciosa, rància i decidida a mantenir en la ignorància a la ciutadania i a garantir la perpetuitat dels bipartidismes malbaratadors de la democràcia!. Igual que em rebel.le front als polítics corruptes, deshonestos, rebutge aquesta forma de "desinformar"!! Quina vergonya!!!! http://politica.elpais.com/politica/2013/11/30/actualidad/1385830668_133130.html

diumenge, 24 de novembre de 2013

De nou és 25 de novembre i la violència masclista continua matant. Pura Peris, Portaveu Europea de Los Verdes

Voldria no estar escrivint aquestes lletres. Sincerament no voldria estar recordant que, segons les estadístiques, en els darrers 17 anys 1.244 dones han sigut assassinades per aquells que deien que les “estimaven”. No voldria escriure amb aquest nus a l’estomac i pena a l’ànima que m’omple a cada nova víctima, a cada violació, a cada maltractament que es produeix. Sí, voldria no estar indignada pels 603 milions de dones que viuen arreu del món on ni tan sols la seua vida té cap valor, on la violència de gènere, lluny de ser un delicte, és una senya d’identitat de religions i dels sistemes polítics que ho permeten, Però ho estic, m’indigna que les dones siguen les productores del 70% mundial dels aliments i en canvi siguen les pobres entre els pobres, les desposseïdes de la terra, les “culpables” dels mals de la humanitat. M’indigna que el 60% de les nostres adolescents pateixen violència de gènere, mentre les retallades en educació i en polítiques socials impedeixen una formació en valors d’igualtat bàsics per una convivència pacífica entre gèneres, mentre les accions polítiques sols van en el camí de la cura de les conseqüències i no en l’establiment de mesures de prevenció reals. Em repugna que es vullga decidir sobre el dret de les dones al seu cos, que sen’s mutile, sen’s prostuisca, sen’s venga, i que sen’s intente adoctrinar, una vegada més, en la submissió al mascle, al poder patriarcal, baix la consigna de moralines absurdes que l’únic que fan es perpetuar la violència masclista. Les xifres donen fretat, més de 130 milions de xiquetes i dones han sigut mutilades genitalment, 47.000 dones moren cada any en avortaments clandestins, Submissió a qui? A aquell que ens mata? A aquell que ens anul.la? Jo dic, no! Em posicione en contra de tot tipus de violència i denuncie la violència institucional exercida mitjançant les retallades en sanitat, educació, polítiques publiques de serveis socials, que s’han vingut produint en els darrers anys i que els Pressupostos per 2014 continuen aplicant. Per donar algunes xifres, des del 2008 les partides en el programa “Igualtat per homes i per a dones” ha sofert una reducció del 56%, el programa específic de Violència de gènere es redueix en els pressupostos de 2014 en un 22,5%; el Ministeri de sanitat retalla el seu pressupost en un 35%, retallada a la que haurem d’afegir les retallades de les comunitats autònomes i en atenció a la autonomia personal es retalla en un 46,7% ( 1029 milions d’euros), entre altres retallades situació que sens dubte agreuja la situació de les dones, sense oblidar a més l’eliminació de les competències en matèria de polítiques socials que suposarà la reforma del Règim local. Enguany són 77 les dones i xiquetes que han mort assassinades, no són xifres són dones que han perdut la vida, dones amb nom i cognom com tu i jo, dones per les quals hem de seguir alçant la veu, qui calla atorga i viure anestesiat davant aquesta barbàrie és ser còmplice d’aquesta violència masclista que hem d’aturar. Per un món just, lliure i igualitàri. Davant la violència masclista, en un nou 25 de novembre, per totes les que no estan, per les seues famílies, per totes les dones del món hem de ser la veu i la força per dir No, ni una dona més morta en mans dels violents!

dimecres, 23 d’octubre de 2013

Jo faré vaga el 24 d’octubre

Dies enrere, en una imatge que corria per les xarxes socials de FAPA València, on s’exposaven alguns dels punts pels quals la comunitat educativa crida a la vaga, vaig llegir “Tot pura demagògia” i des d’eixe moment, el comentari no ha deixat de vagarejar pel meu cap… tot demagògia?? Entre d’altres coses en el missatge de FAPA es pot llegir Jo faig vaga  Perquè no vull que lleven més professorat a la meua escola. Demagògia?, cadascú pot pensar en la realitat que l’envolta i analitzar-la amb objectivitat, jo conec dues realitats.. Com professora universitària us puc assegurar que el Decret Wert i les retallades han produït la no renovació dels contractes del professorat associat, s’ha augmentat la càrrega docent del professorat que es queda i s’han perdut investigadors. Com Presidenta de l’AMPA de l’IES i membre del Consell escolar, he vist com les retallades i les modificacions en les ratio d’alumnat per aula ha suposat la pèrdua de més de 20 professors i professores a l’IES l’Eliana i la pèrdua de grups en tots els nivells educatius des de primer de l’ESO a batxillerat..... Demagògia?  Perquè vull que qualsevol xiquet i xiqueta tinga les mateixes oportunitats d’aprendre. Demagògia?? A l’IES de l’Eliana les retallades, els augments de ratio.... ha dut fins i tot a la desaparició de l’únic nivell de cicle formatiu de grau mitjà que teníem al municipi i que era el marc natural on els xics i xiques amb més dificultats d’aprenentatge podien continuar formant-se... A la Universitat, s’estan anul•lant matricules d’estudiants per no poder pagar les taxes.. alumnes que han obtingut unes bones qualificacions i que, per circumstàncies econòmiques, són expulsats de la Universitat... per si faltara poc amb la reforma Wert prevista, l’establiment de revàlides dintre del procés educatiu, la reducció de les beques i ajudes per fomentar l’estudi implicarà sens dubte posar més entrebancs als xiquets i xiquetes que ja experimenten dificultats de diversa indole per estudiar......Demagògia?  Perquè vull beca de menjador i de transport. Perquè vull ajudes de llibres i material escolar. Demagògia? És possible que moltes persones no siguen sabedores de com funcionen les beques de menjador i transport i quin ha sigut el procés de retrocés que han tingut... tractaré de sintetitzar. Pel que fa a les beques de menjador les reben aquelles famílies en les quals la situació econòmic-familiar és molt dolenta...La finalitat de l’ajuda sens dubte ajudar a la família a pal•liar les dificultats, les beques de transport tracten d’ajudar a les famílies que tenen l’escola a més de tres quilòmetres de casa, tractant de compensar el fet de que no hi hagen col.legis més prop del domicili familiar. La beca de transport té dos formats: o be la Conselleria posa un transport conveniat que recull als alumnes, com teníem en l’Eliana per l’IES, o bé si no posa transport dona una compensació econòmica a les famílies, en aquest cas la beca de transport va acompanyada d’ajuda per al menjador, per evitar que les famílies hagen de fer quatre viatge a l’escola.... què ha passat en els últims anys?? Que la forma de comptar la distància ha vingut canviant per tal de retallar aquesta ajuda... Evidentment no és el mateix mesurar tres quilòmetres en vehicle, que fer-ho a peu o que, com ara passa, traçant una línia recta de tres quilòmetres i creant un perímetre dintre del qual quedarien els alumnes que poden gaudir d’ajuda per transport. Aquesta manera de mesurar podrà ser raonable sempre i quan els alumnes puguen fer eixa línia recta, si l’orografia del terme municipal s’ho permet i si no ha d’anar carregats amb motxilles que quasi pese més que ells a les seues esquenes....Quina és la realitat a l’Eliana? Per exemple que a l’IES, on existia autobús per transport, aquest haja desaparegut...augmentant les dificultats de trànsit rodat a les hores d’entrada i eixida de l’IES, augmentant per tant la contaminació atmosfèrica, i els alumnes.. penseu en les famílies que no puguen desplaçar als fills amb vehicles, tenint que caminar molt més de tres quilòmetres amb un pes insofrible a l’esquena... en les escoles d’infantil i primària no millora la cosa... en les nostres escoles és cert que no hi havia transport, però sí compensació econòmica amb menjador inclòs, la quasi desaparició de les ajudes augmenta les dificultats de les famílies que a més han d’anar a recollir als xiquets a l’hora de menjar... I tot açò sense parlar dels llocs de treball i teixit empresarial que es veu ressentit ( menys autobusos a disposició del transport, menys monitors de transport i de menjador...,etc). Les retallades no sembla que ens fan sortir de la crisi I què dir de les beques de llibres?? Conselleria el mes passat va abonar les beques de llibres del curs 2011-2012, és a dir de fa DOS ANYS!!!, avui 23 d’octubre s’han lliurat en Conselleria les reclamacions dels beneficiaris de les beques del curs passat curs 2012-2013, per al proper curs no hi van a haver, ja ho ha aprovat, sols hi haurà ajuda per als que estiguen en situació excepcionalment precària....a l’IES enguany hem iniciat el banc de llibres, com acció solidària per ajudar-nos davant tantes situacions dolentes.......demagògia????  Perquè necessite un centre nou on estudiar. Perquè no vull estudiar en barracons. Demagògia??? Estic convençuda que molts pares i moltes mares recordem l’època dels barracons a l’Eliana....el disseny del mapa escolar a l’Eliana ve dels anys 90 quan el sr. Camps era Conseller d’Educació i on ja es preveia l’ampliació del Garbí, el quart centre ( Montealegre) i el segon institut…....La Unió Europea va generar a través dels Fondos Feder, una línia per subvencionar aquestes ampliacions i que donaren lloc al projecte autonòmic Crea Escola, un programa d’Infraestructures escolars que es va iniciar l’any 1996 i que per l’Eliana contempla, el que ja contemplava el mapa signat pel conseller Camps en 1995, millora en les infraestructures del CEIP Montealegre, CEI El Garbí i l’IES nou. A data d’octubre de 2013, fins on sabem, sols el Montealegre està, més o menys, satisfet en les reparacions que li ha anant fent Conselleria...però ni el Garbí ha sigut ampliat i per suposat no sabem quan veurem el segon institut, És per això que en aquests moments ha sigut denunciada la inactivitat de l’Administració davant la Unió Europea doncs.... on estan els diners del Fondos FEDER?? Quants diners ens costen els lloguers del barracons??? És què els diners dels Fondos podien ser destinats a lloguers de barracons en lloc de a la creació d’infraestructures escolars, que dit siga de pas generaria ocupació en la situació de crisi en la que estem??.... Demagògia???  Perquè vull estudiar en valencià. Demagògia??En l’Eliana és cert que tenim línies en valencià en els col•legis d’infantil i primària, tot i això manca oferta per la demanda que hi existeix.... però què ocorre a l’IES?, donades els retallades els grups dels distints nivells educatius que s’ha perdut ha fet que es perden línies en valencià en l’ESO i els alumnes que tenen sort i fan tota la seua escolarització en valencià a l’arribar a Batxillerat... han d’estudiar en castellà doncs al no ser ensenyament obligatori la Conselleria denega any rere any la petició de la comunitat escolar d’obrir línia de batxillerat en valencià... demagògia?? Hi ha més arguments al cartell de FAPA sobre el que dies enrere vaig llegir a les xarxes socials un comentari on deia que era tot pura demagògia però no vull cansar al lector o la lectora, sols una reflexió final..... Demagògia és dir que tot és demagògia, sense cap argumentació raonada, demagògia és repetir discursos, creure i llançar frases airejades per tercers sense entrar a sospesar la realitat... a mi m’agrada a l’aula que els alumnes aprenguen a raonar per ells mateixos, a raonar críticament, a escoltar totes les opinions, a reflexionar i a prendre les pròpies decisions després, argumentades, sospesades, encertades o errònies però les pròpies, i així seguir debatent, seguir creixent com a persones que vivim en una comunitat.....sí, a mi m’agrada practicar el raonament crític i per això front a totes les retallades que en nom de la crisi venim patint en matèria educativa, i sobre tot front a la reforma, o millor dit “contrareforma” del Sr. Wert em manifeste: Jo faig i faré VAGA! Pura Peris, portaveu dels Verds de l’Eliana, professora titular d’universitat i Presidenta de l’AMPA IES L’Eliana...

dimarts, 8 d’octubre de 2013

Els Verds convoquen a la ciutadania a participar en la manifestació unitària del 9 d'octubre sota el lema “El País Valencià és dignitat”

País Valencià, 7 d'octubre de 2013. Els Verds convoquen a la ciutadania a participar en la manifestació unitària del 9 d'Octubre sota el lema “El País Valencià és dignitat” que eixirà a les 18 h. des de la Plaça de Sant Agustí de la ciutat de València. El portaveu d'Els Verds del PV, Joan Francesc Peris ha destacat el difícil moment per a la societat valenciana en que arriba aquest 9 d'octubre, “amb unes xifres d'atur dramàtiques, un endeutament crític de la Hisenda Valenciana, un menyspreu absolut del govern de Madrid mantenint un finançament totalment injust per al poble valencià i múltiples amenaces per a la seguretat i la salut de les persones, de la que el terratrèmols al Baix Maestrat són la darrera expressió de tot un seguit de desficacis amb el medi i una total manca de lideratge per part d'un President de la Generalitat moll amb els poderosos i dur amb el poble pla i els seus drets socials”. Els Verds, junt a altres partits i organitzacions socials i cíviques, han redactat un manifest unitari que es llegirà al finalitzar la manifestació d'on es pot destacar “Quan el president de la Generalitat es doblega davant de la Hisenda d'Espanya i admet l’almoina que ens destina i que ens deixa per sota de la mitjana del que reben per habitant la major part de les autonomies, reclamar un finançament just que permeta una real autonomia financera i tenir la clau de la caixa de la Hisenda valenciana i del producte de la nostra economia i dels nostres impostos per al País Valencià és dignitat. Quan la Generalitat Valenciana accepta que ens furten l'aigua del Xúquer pel pla de conca, que es privatitze el nostre litoral, que es degraden els nostres boscos, marjals i el camp, i ara ens amenaça amb incineradores de residus que contaminaran encara més la nostra atmosfera mentre ens manté en el perill radioactiu de la central nuclear de Cofrents, reivindicar un País Valencià més net i més verd és dignitat. Quan no es donen respostes a les demandes socials i es retallen dia a dia els serveis educatius i sanitaris, quan es neguen les línies en valencià, quan es neguen les ajudes necessàries a les persones amb diversitat funcional i a les persones majors, el País Valencià és dignitat”. “Clar que Els Verds som valencians, però no sols el 9 d'octubre en un manifest per a dividir al poble valencià. Nosaltres exercim de valencians tots els dies de l'any, al nostre territori i davant de Madrid quan toca. La dreta valenciana en moments de crisi i de fracàs de les seues polítiques sempre intenta buscar excuses i suposats enemics interiors i exteriors per tapar les seves vergonyes i incapacitats al front de les institucions valencianes. Al nostre País, el PP governa la Generalitat des de l'any 1995 i l'actual situació d'atur, paralització de l'economia i els retalls socials es deuen a la seua pròpia dissortada herència” -ha conclòs Joan Francesc Peris. Per a més informació: Joan-Francesc Peris (630 32 93 90)

diumenge, 15 de setembre de 2013

Els Verds exigeixen l'actualització de la legislació contra la contaminació per ozó troposfèric i la revisió i aplicació urgent del Pla Nacional de Qualitat de l'Aire i Protecció de l'Atmosfera a Espanya .

Davant el Dia Internacional de la Preservació de la Capa d' Ozó . Els Verds exigeixen l'actualització de la legislació contra la contaminació per ozó troposfèric i la revisió i aplicació urgent del Pla Nacional de Qualitat de l'Aire i Protecció de l'Atmosfera a Espanya . Madrid, 14 de setembre de 2013. El co- portaveu confederal dels Verds ha denunciat públicament la greu situació que viu Espanya davant la contaminació atmosfèrica i , en particular , per les altes concentracions d'Ozó troposfèric ( O3 ) que, sobretot a l'estiu, pateix una gran part de l'aire que respiren les persones i les espècies naturals d'una gran part del nostre territori . "Segons dades oficials de la Comissió Europea , a Espanya prop de 20.000 persones moren prematurament cada any per culpa de la contaminació de l'aire produïda per contaminants com l'ozó troposfèric , els òxids de nitrogen , el diòxid de sofre i altres partícules en suspensió , mentre els nivells assenyalats per les normatives no es corresponen amb les últimes indicacions de l'OMS que són molt més restrictius " -ha dit el col · portaveu d'Els Verds . Els Verds denuncien que la legislació espanyola que contempla el valor límit per a la protecció de la salut de 120 micrograms/m3 d'ozó troposfèric està obsoleta doncs , des de 2005 , l'OMS va rebaixar aquest límit màxim a 100 micrograms/m3 i hi ha moltes zones a Espanya que superen aquest límit molts dies als mesos estivals . "Els Verds considerem una actuació urgent en tots els ajuntaments inclosos en les zones amb alta concentració de contaminants atmosfèrics , en la seva major part provinents del trànsit de vehicles amb motor de combustió fòssil , la instal·lació obligatòria de panells informatius que adverteixin en temps real dels nivells de concentració d'ozó troposfèric perquè les persones puguin evitar el risc de respirar un aire nociu per a la salut " -ha dit Peris . "Es dóna la circumstància que en parcs i grans espais arbrats es concentra l'ozó troposfèric i la ciutadania pot creure que està respirant aire més pur , ja que l'ozó troposfèric no es nota quan ho respirem " ha seguit en les seves manifestacions el portaveu d' Els Verds . Els Verds consideren que és urgent que es revisi i acceleri l'aplicació del Pla Nacional de Qualitat de l'Aire i Protecció de l'Atmosfera 2013-2016 -i que el govern d'Espanya exigeixi a la Comissió Europea l'enduriment de les normatives de la UE sobre l' contaminació atmosfèrica - , atès que Espanya és un dels països europeus amb major radiació solar que és la que , juntament amb la presència a l'atmosfera d'altes concentracions d'òxids de nitrogen , provoca l'aparició perillosa de nivells alts d'ozó troposfèric . " El millor Pla Nacional per a la Qualitat de l'Aire seria un pla global , coordinat amb les CCAA , de transport públic , de desenvolupament i ampliació de les xarxes urbanes i interurbanes de tramvies , ferrocarrils de rodalies, el foment dels vehicles elèctrics amb piles de oxigen , la potenciació de l'ús de la bicicleta i la restricció dràstica del trànsit dels vehicles a motor amb combustibles fòssils " - ha conclòs Joan Francesc Peris en les seves manifestacions .

dijous, 5 de setembre de 2013

Treballar menys per viure millor, per Javier Soria, publicat a L'Eliana 2000, setembre 2103

Treballar menys per viure millor En els temps que corren la necessitat de repartir el treball per tal de que tothom puga trobar feina i el seu lloc en la societat sembla urgent. En compte de la idea tantes vegades repetida de treballar més per guanyar més i consumir més, cal treballar menys hores per viure millor amb menys i poder treballar tots. No podem consentir l’extensió dels minijobs i altres formes de contractar treballadors que ens fan tornar al segle XIX. Necessitem altres polítiques. Hem de ser conscients de la impossibilitat d’un creixement infinit de la producció i del consum, aquesta filosofia imperant ens aboca a la destrucció del planeta. Hem de lluitar per un estil de vida sostenible des del punt de vista econòmic, social i ambiental. Es per això que des d’Els Verds pensem que la idea de repartiment del treball existent està lligada a la filosofia del decreixement. Una rebaixa de la jornada laboral de 8 a 6 hores diàries comportaria un seguit d’avantatges, entres els quals estarien: - La millora de la productivitat - Assegurar el recanvi generacional, al donar possibilitats als joves d’accedir al mon laboral - Millorar el repartiment entre sexes del treball no remunerat: tasques domèstiques, atenció a fills, persones majors, etc... - Deixar més temps als pares per estar al costat dels seus fills - Atorgar més temps per ser ciutadans actius: participar en les activitats locals, culturals, associatives, realitzar tasques de voluntariat, etc. . A banda de totes aquestes avantatges no podem deixar de costat el que suposaria per la economia del país un descens dràstic de la gent aturada i un increment tant considerable de la gent que cotitzaria a la Seguretat Social. Aquesta injecció faria possible fer front a les contractacions de treballadors per les empreses i per l’Administració pública i per altra frenar en sec el desmantellament de l’Estat del Benestar que estem patint. Cal posar-se a la feina. No podem consentir que la situació social es deteriore més. Javier Soria (Els Verds de L’Eliana)

dimecres, 28 d’agost de 2013

Los Verdes piden al Gobierno de España una posición oficial y pública contraria a la intervención militar internacional en Siria.

España debería promover en la ONU una actuación internacional conjunta de presión activa y embargo de armas y cuentas bancarias de los dos bandos. El derecho internacional no admite una intervención militar de cualquier potencia sin autorización de Naciones Unidas. Madrid, 28 de agosto de 2013. La Confederación de Los Verdes del Estado Español ha manifestado públicamente su posición contraria a la que parece inminente intervención militar de las potencias internacionales en Siria a través de su co-portavoz, Joan Francesc Peris, que ha recordado que “además de que el derecho internacional no admite una intervención militar de cualquier potencia sin autorización de Naciones Unidas, ya hay demasiadas experiencias negativas con este tipo de intervenciones en las que, al final, es peor el remedio que la enfermedad”. Los Verdes que consideran una tragedia la guerra civil de Siria donde, según Peris, “se hace difícil un análisis ético de qué lado está el bien y de que lado está el mal, pero que, como en todas las guerras, es la población civil la que más sufre sus consecuencias y, muchas veces, la vida depende sólo del azar del lugar donde habites”, se manifiestan a favor de la vía de la presión internacional activa sobre los contendientes y el embargo total de armas y cuentas bancarias a ambos como la opción más válida para intentar solucionar el dramático conflicto, que ya ha causado más de 100.000 muertos y el éxodo de centenares de miles de familias sirias. Los Verdes están convencidos de que un ataque de los EEUU, Reino Unido, Francia, Arabia Saudí y otros países, en este momento, a Siria podría suponer una escalada bélica sin precedentes en el conjunto de Oriente Medio teniendo en cuenta la posición de Irán y la situación de máxima tensión entre Israel, Líbano y Palestina, la grave situación política en Egipto y el desestabilizado Iraq. Los Verdes rechazan radicalmente el uso de armas químicas pero critican la hipocresía de la política internacional de potencias que están armadas hasta los dientes, que sostienen la gran industria armamentística mientras en el mundo hay tanta pobreza y que son las que suministran la mayor parte del armamento a los contendientes. “Como una buena parte de la ciudadanía española, Los Verdes estamos cansados de la doble vara de medir de todas las potencias internacionales -las de Occidente y de Oriente- que se posicionan ante el drama de la guerra como el que ahora sufre el pueblo sirio según les conviene a sus estrategias, negocios y alianzas. Sadam Hussein, antes de caer en desgracia ante las potencias, en los años 80, durante la Guerra Irán-Iraq, atacó con gas mostaza y gas sarín poblaciones kurdas y todos miraron a otro lado”. El co-portavoz de Los Verdes ha recordado el fundamento pacifista del ecologismo político pero ha destacado que “el pacifismo de Los Verdes no supone que, ante situaciones como la de Siria, haya que estar pasivos sino que, más bien al contrario, entendemos que el Gobierno de España debe manifestar su posición oficial contra el uso de armas químicas, oponerse a la intervención militar en Siria, pero, al mismo tiempo, planteando en la ONU una actuación internacional de presión activa y embargo de armas y cuentas bancarias de los dos bandos, para impedir que continúe la guerra civil en Siria y forzar una salida pacífica y democrática al conflicto”. Peris concluye el comunicado de Los Verdes señalando que “Hay muchos caminos no violentos para reconducir la actual situación y Los Verdes, en estos momentos cruciales para el futuro de todos, seguimos haciendo nuestro el pensamiento de Gandhi, a quién nunca le dieron el Premio Nobel de la Paz, cuando dijo que ”No hay camino para la paz, la paz es el camino”. Para más informació: Joan-Francesc Peris (630 32 93 90)

dissabte, 17 d’agost de 2013

Els Verds demanen la dimissió de la Consellera d'Educació que no té diners per a les ajudes als llibres de text dels escolars.

Els Verds demanen la dimissió de la Consellera d'Educació que no té diners per a les ajudes als llibres de text dels escolars mentre Fabra es gasta 300.000 euros en un partit amistós de bàsquet. València, 11 d'agost de 2013. El portaveu d'Els Verds del País Valencià, Joan Francesc Peris ha demanat la dimissió de la Consellera d'Educació, Cultura i Esport, María José Català, com un acte de dignitat política davant del President Fabra que, amb una hisenda valenciana totalment en fallida, es gasta 300.000 euros en un partit amistós de la selecció de bàsquet a celebrar en Castelló. Els Verds del País Valencià consideren una autèntica burla a la ciutadania i, en particular, als pares i mares dels escolars valencians que no han cobrat encara les ajudes dels llibres de text dels dos cursos passats, i quan la Conselleria no ha convocat, a hores d'ara, les ajudes per al proper curs, que la Generalitat Valenciana es gaste 300.000 euros en un partit amistós de la selecció de bàsquet, sense cap transcendència mediàtica ni importància esportiva. “No es prou que Fabra i el seleccionador Orenga siguen companys d'institut per a justificar, en aquests moments de crisi, d'austeritat, de retallades en totes les àrees de la Generalitat, quan pares i mares amb moltes dificultats per a passar cada dia encara no han cobrat les ajudes dels llibres dels cursos passats, una despesa de 300.000 euros per un partit de bàsquet totalment intranscendent” ha dit Peris. “Si la senyora Maria José Català està intentant justificar uns impagaments d'ajudes de llibres de text -el més bàsic per a una escola pública i gratuïta- pels problemes del dèficit, no pot consentir una despesa totalment injustificada per a una foto del President Fabra amb la selecció de bàsquet. Per dignitat política hauria de posar el seu càrrec a disposició del senyor Fabra” ha conclòs Joan Francesc Peris. Per a més informació: Joan-Francesc Peris (630 32 93 90)

Els Verds culpen totalment al PP del fracàs de la gestió dels residus sòlids urbans en el territori valencià.

Joan Francesc Peris: “No són urgents les incineradores de residus, allò més urgent és la dimissió de tots els responsables del PP en matèria de residus, començant per la Consellera Bonig”. València, 11 d'agost de 2013. El portaveu d'Els Verds del País Valencià, Joan-Francesc Peris ha eixit al pas de les declaracions de la Consellera Bonig que considera urgent la instal·lació d'incineradores de residus sòlids urbans (RSU) com a solució al problema del tractament dels residus i de la colmatació dels abocadors per al 2020 manifestant que “no són urgents les incineradores de residus sinó que allò més urgent és la dimissió de tots els responsables del PP en matèria de residus -començant per la Consellera Bonig”.
Els Verds del País Valencià manifesten que la responsabilitat de la nefasta gestió del tractament dels RSU en el territori valencià és, única i totalment, del PP, que governa la Generalitat Valenciana des de 1995 i, mai, ha tingut voluntat de fer una gestió sostenible dels RSU. “El PP de Zaplana va deixar en el calaix el primer PIR, que rebutjava la incineració, i no va construir mai les infraestructures previstes en el mateix, que haurien estat pagades en gran part per la UE, doncs, aleshores, érem zona Objectiu 1. Després amb la Llei del Conseller Modrego de l'any 2000 només tingueren l'objectiu d'assegurar el negoci de la gestió dels residus a les empreses del sector amb uns Plans Zonals inviables i furtant el poder de decisió als Ajuntaments, que són els que aporten la 'matèria prima' del negoci” ha recordat Peris, fent història del tema de residus en la nostra Comunitat. Els Verds del País Valencià reconeixen que a Europa hi ha incineradores, però assenyalen que el que s'incinera és una fracció molt menor de residus del que ací s'incineraria amb l'aplicació dels mínims de reciclatge dels Plans Zonals que són més del 40% en molts casos. “No és pot permetre la instal·lació d'incineradores en el territori valencià si abans no es redacta una nova llei de residus fonamentada en la reducció de la producció dels mateixos, la recollida selectiva i la reutilització. S'ha de tornar el control de la gestió dels residus als Ajuntaments i s'han d'aprovar mecanismes -que existeixen en moltes ciutats europees- on la ciutadania que recicla paga menys taxes de fem que la que no recicla” ha dit Peris. “Amb la instal·lació d'incineradores, ara, allò que pretén la Consellera Bonig és posar a l'abast de les empreses adjudicatàries milers i milers de tones cada dia per a que facen un negoci fabulós, on seria la Generalitat Valenciana la única beneficiaria del procés deixant fóra del control de la gestió als Ajuntaments, sense que l'importe la quantitat de matèria prima aprofitable que es cremaria, ni les possibles conseqüències negatives per a la salut de les persones per les emissions contaminants a l'atmosfera” ha manifestat el portaveu d'Els Verds. “Una vegada més, al PP només l'interessa el negoci privat en la gestió d'un servei públic -els RSU- sense tenir en compte els ciutadans, els Ajuntaments, la salut ni el canvi climàtic. És més que urgent que abandonen la gestió de la Generalitat Valenciana” ha conclòs Peris en les seues declaracions. Per a més informació: Joan-Francesc Peris (630 32 93 90)

dimarts, 9 de juliol de 2013

No aprendemos, por Marcos Guiñon, publicat a l'ELiana 2000 del mes de juliol.

La reciente conexión entre Madrid y Alicante a la red de alta velocidad española nos consolida como el segundo país con más kilómetros de alta velocidad del mundo. Pero, ¿cuánto ha costado a las arcas públicas? ¿Es eficiente este modelo? El coste medio de construcción de un kilómetro de alta velocidad es de 12 millones de euros. Hasta la fecha, el coste total de la línea se eleva alrededor de los 50.000 millones. Además hay que sumar los costes de mantenimiento, que se pueden elevar hasta los 120.000 euros por kilómetro. Si esta inversión estuviera demostrada como rentable, no habría nada que objetar. Pero no es así. La media de viajeros por kilómetro en Francia es de 41,5. En España de 2,8. A la falta de usuarios debemos sumarle los errores de planificación y ejecución. Véase: estaciones mal comunicadas o directamente incomunicadas, vías que se desvían para pasar por parcelas sospechosamente expropiadas a familiares de representantes públicos, líneas que tan sólo acortan en 8 minutos el trayecto frente al tren convencional (AVE Valladolid-Madrid), sobrecostes de hasta el 30% y por encima de todo el modelo radial. El modelo radial es aquel que impulsó Aznar y que los sucesivos gobiernos han seguido a pies juntillas, por el cual todas las líneas deben pasar por Madrid. Una de las consecuencias más graves que se derivan de ello, y que afectan directamente a nuestro territorio, es que se ha dejado de lado sistemáticamente e intencionadamente por todos los gobiernos el corredor mediterráneo. Esta línea permitiría el acceso ferroviario a los puertos mediterráneos españoles y comunicar al 66% del PIB europeo. Es decir, competitividad y riqueza. Entonces deberíamos preguntarnos ¿por qué se ha ejecutado esta planificación tan negligente? Uno de los mayores especialistas en la materia, el economista Germà Bel afirma lo siguiente: “el AVE ha sido el prototipo de los años maravillosos de España. Es una inversión política, sin ningún sentido desde el punto de vista económico”. Una vez más se ha utilizado el criterio político solapando cualquier otro. Han primado los intereses particulares a los generales. No aprendemos. Marcos Guiñón Juan Politólogo. Els Verds L´Eliana marcosgjuan@gmail.com

dimarts, 18 de juny de 2013

A los 30 años del Manifiesto de Tenerife… MANIFIESTO DE GANDIA DE LA CONFEDERACIÓN DE LOS VERDES DEL ESTADO ESPAÑOL Verdes y rebeldes

A finales de la primavera de 1983, un grupo de activistas del ecologismo del ámbito del Estado Español se reunieron con Petra Kelly en Puerto de la Cruz (Tenerife) en el marco del II Festival de Cine Ecológico y de la Naturaleza y redactaron el que consideramos manifiesto fundacional de Los Verdes, que se concretaría, al año siguiente, en la constitución de la Confederación de Los Verdes como partido político. 30 años después de aquel Manifiesto, la Confederación de Los Verdes del Estado Español se ratifica, plenamente, en la necesidad de la existencia de una organización política verde que aglutine e impulse de manera unitaria y coordinada, en el conjunto del Estado Español y en el seno de la Unión Europea, los programas y alternativas de los partidos verdes que trabajan, día a día, en los municipios y CCAA. Los Verdes nacimos verdes y confederales, compartiendo la esperanza y el aliento fraternal de Petra Kelly, y hace 30 años que venimos trabajando en la política alternativa en cada uno de los municipios donde tenemos representación e incidiendo y actuando con nuestra política ecologista de izquierdas en las CCAA y en el conjunto del Estado. Sin duda, a pesar de las muchas dificultades, que ya intuíamos en el momento de nuestro nacimiento como partido político, para abrir paso a las alternativas ecologistas y sociales en el marco legislativo electoral español que fue pensado para imponer el bipartidismo, hoy, podemos decir que la presencia de Los Verdes es una realidad incuestionable en muchos municipios y que nuestro nombre y nuestras propuestas están presentes en la vida política de nuestro país. Hoy, Los Verdes tenemos responsabilidades de gobierno y oposición en muchos Ayuntamientos y compartimos políticas alternativas con otras fuerzas de izquierda en las Cortes Generales y en el Parlamento Europeo. Nuestro trabajo, desde hace 30 años, nuestras propuestas desde el ecologismo político, nuestras iniciativas y acciones no han caído en saco roto, se han hecho realidad en muchas localidades y han influido positivamente en los programas de otras fuerzas políticas, incluso en la legislación que hoy tenemos. Nuestro camino no ha sido fácil. Los Verdes representamos la alternativa más contundente y transformadora ante un sistema político y económico neoliberal, injusto, antisocial y depredador de los recursos naturales y las especies vivas, del territorio y de las culturas autóctonas, así que no era de esperar apoyos ni ayudas, sino al contrario, para nuestra consolidación y extensión. Muchos han sido los esfuerzos para debilitarnos, para dividirnos, para usurpar nuestras siglas, para confundir al electorado, para utilizarnos interesadamente, para suplantarnos. Pero en la medida que avanza la conciencia verde en el seno de la sociedad española, cuando se ha ido haciendo más evidente que la crisis económica y social del capitalismo tardío está ligada íntimamente a la crisis ambiental, cuando se ve más claro, cada día, que paro y cambio climático son dos consecuencias del mismo sistema caduco e injusto que se resiste a morir, hoy, más que nunca, es necesaria la presencia activa de Los Verdes en la política, en las movilizaciones sociales y en las instituciones para salir de la crisis desde un nuevo marco político, económico y social al que aspiran millones de personas. Los Verdes, como Confederación de Partidos que somos, tenemos como finalidad promover un proyecto de sociedad basado en la filosofía ecologista, pacifista, no violenta, feminista, igualitarista, republicana, pragmática radical, libertaria, defensora de los derechos de los pueblos y universalista, fomentamos una estructura de intervención social y política de acuerdo con los principios asamblearios y la democracia de base, coincidimos con los deseos y reivindicaciones de una gran parte de la ciudadanía indignada y movilizada contra el paro y las medidas antisociales de los gobiernos de España y de la UE de la derecha. La indignación y la movilización social han de convertirse en alternativa política unitaria, han de confluir necesariamente en propuesta electoral conjunta, en esfuerzo solidario y coordinado para hacer posible que las instituciones reflejen realmente la opinión y la voluntad de una ciudadanía harta del bipartidismo y de sus políticas. Los Verdes, con nuestro nombre, y desde nuestros principios, justamente porque están ligados, sumados, al amplio movimiento social alternativo que se ha generado en el seno de la sociedad española, valoramos positivamente el proceso de convergencia política con Izquierda Unida y otras organizaciones políticas, sociales y cooperativas que, en las pasadas elecciones generales, ya supuso un primer avance electoral. Hoy, la dura política neoliberal y depredadora del PP de Rajoy, que ha llevado a alcanzar cifras de paro históricas, a recortes sociales, a un nuevo impulso a la energía nuclear, a la privatización de la costa y de la sanidad, a profundizar en la política de hidrocarburos y prospecciones marítimas y de fraking, a una educación clasista y nacional-católica… hace aún más necesario un frente aún más amplio de izquierda y verde, social y político, sin exclusión en principio, que haga frente en las instituciones y, en la calle, al ataque a los derechos sociales, ambientales y políticos de la sociedad española desde el PP, perfecto seguidor de las órdenes de la banca y los grupos financieros internacionales. El momento económico, ambiental, político y social que vive el conjunto del Estado, inmerso en una crisis global del capitalismo financiero de la UE y de profundización del cambio climático y sus consecuencias perjudiciales para el equilibrio del Planeta, exige una estrategia política sostenida en el tiempo de reafirmación de nuestros principios ideológicos y programáticos que han venido acertado en sus previsiones, al tiempo que de una acción unitaria con todas aquellas fuerzas políticas, sociales y ecologistas para hacer frente al ataque neoliberal y autoritario del PP contra los derechos sociales, democráticos y ecológicos alcanzados a lo largo del siglo XX. Más que nunca debemos ser Verdes y más que nunca tenemos que trabajar activamente para organizar la rebelión democrática contra un gobierno que actúa diariamente por llevar a la sociedad española hacia un sistema parecido al capitalismo emergente asiático. No es momento de refundaciones, de mirarnos el ombligo para ver si somos más o menos verdes, o los más verdes de todos los verdes, o los más auténticos, o los más originales. Los Verdes somos lo que somos, lo que queremos ser, lo que hemos sido siempre, lo que dicen nuestros Estatutos y, ahora, es momento de, todo esto que somos, con esos principios irrenunciables que nos definen a Los Verdes, ponerlo en común con una sociedad indignada, movilizada como se ha demostrado en las masivas manifestaciones contra los recortes educativos y sanitarios, estudiantiles y sindicales, para que se dé un paso cualitativo y la indignación se convierta en rebelión, en derrocamiento del sistema político que pretende la regresión social de nuestro País. La expresión de la indignación ciudadana que supone el 15M o el PAH demuestra que la ciudadanía está harta de que la estafen los mismos que han generado la crisis financiera, los mismos que han llenado de corrupción la política y las instituciones, que pasan del gobierno a los consejos de administración de las grandes empresas y de los consejos de administración de las grandes empresas al gobierno, y reclama, con urgencia, más democracia, más participación, un nuevo sistema político cooperativo, autogestionario, ecológico, participativo de base y solidario. Los Verdes queremos participar activamente para que nuestra opción política sea útil en la calle, en las instituciones, desde la articulación de una alternativa unitaria, no-violenta, que deberá ser verde y roja, de todos los colores de la izquierda política y social, para que la ciudadanía vuelva a estar esperanzada en que aún es posible una política honesta con un nuevo modelo económico, social y ambiental más justo, más igualitario y menos consumista, más equilibrado y solidario con el resto del mundo, más cooperativo, tierno y tolerante de manera que coincidan los medios y los fines, más respetuoso con la Tierra, con la plena defensa, armonía y recuperación de la biodiversidad y los derechos de los animales, con energías limpias, sin la amenaza nuclear, y donde la banca sea una herramienta pública que fomente una economía solidaria, igualitaria y verde. Es tiempo de articular la sustitución del PP en las instituciones para cambiar el modelo económico y ambiental, neoliberal y depredador, y, también, para cambiar el sistema político bipartidista, de arriba abajo, desde la corona hasta la ley electoral. Es urgente porque el desmontaje de los derechos básicos es rápido y el drama del paro aumenta, porque el cambio climático no espera y porque los agricultores no pueden aguantar más, porque no se puede perder una generación de jóvenes, porque la miseria de muchas familias es diaria. Vamos a ser, más que nunca, Verdes y rebeldes. CONFEDERACIÓN DE LOS VERDES-ELS VERDS-BERDEAK-OS VERDES. 30 Aniversario del Manifiesto Verde de Tenerife y del inicio del proceso de la Confederación. En Gandia, junio del 2013.

dimecres, 5 de juny de 2013

Amb el PP, tot està en perill. Amb la ciutadania mobilitzada, tot és possible. Dia Mundial del Medi Ambient de 2013. Manifest d’Els Verds del País Valencià

Per eixir de la crisi des d’un nou model polític, econòmic, social i ambiental que es fonamente en la democràcia participativa, en un fort i renovat sector agroecològic, en la sobirania i seguretat alimentària, l’ús de les energies netes, un consum responsable i el repartiment solidari del treball i la riquesa. El 5 de juny se celebra el Dia Mundial del Medi Ambient i Els Verds del País Valencià volem, amb aquest manifest, dedicar aquesta data del 5 de juny de 2013 a denunciar públicament la impúdica política del PP que està posant en perill el medi ambient augmentant cada dia el deteriorament del territori i dels seus valors naturals. La política del PP, des de totes les Administracions Públiques on governa, es fonamenta en l’aplicació estricta i sense vergonya dels principis més durs del neoliberalisme que fan del negoci privat i l’acumulació de riquesa l’únic objectiu de l’acció política. Que la Banca, les grans corporacions energètiques, les multinacionals i les grans empreses continuen augmentant els seus beneficis en un marc de profunda crisi política, econòmica, social i ambiental és el que realment preocupa al PP encara que l’atur supere el 25% de la població activa, encara que la pobresa i la indignació vaja en augment, encara que la desafectació de la política augmente, encara que l’evidència del canvi climàtic siga ja inqüestionable. Mentre cada dia assistim a més casos de corrupció política, augmenten les imputacions de càrrecs públics -essent el PP valencià un dels que més casos acumula en les seues files- sense que es done cap explicació creïble a la ciutadania ni s’adopte cap mesura de reforma del sistema polític i electoral, el govern de la dreta desenvolupa una política energètica insostenible, reforma la llei de costes augmentant la desprotecció del litoral i amnistiant infraccions urbanístiques, posa en marxa la privatització dels ferrocarrils, frena el desenvolupament de les energies renovables, s’oblida totalment de la protecció i prevenció del bosc i abandona totalment el sector primari. El PP s’entesta en mantenir les recerques d’hidrocarburs de les multinacionals tant a la plataforma marina com a l’interior del territori -autoritzant darrerament el fracking a les comarques de Castelló- fent cas omís de totes les previsions científiques que assenyalen que el litoral mediterrani serà una de les zones més afectades per les conseqüències del canvi climàtic que té com una de les primeres causes el consum de combustibles fòssils. Al temps que, amb la fractura hidràulica, posa en perill els aqüífers, el paisatge i els valors naturals de les comarques de l’interior o del turisme de les platges del litoral. Al contrari, mentre el PP recolza l’augment de les energies contaminants i la pròrroga del funcionament de la Central Nuclear de Garoña, totalment obsoleta i amortitzada, frena el sector de les energies renovables que està a l’avantguarda mundial en tecnologia solar i podria tenir un desenvolupament espectacular per la nostra disposició natural d’hores d’insolació a l’any. El PP, fent cas omís dels perills de l’energia nuclear evidenciats darrerament amb la tragèdia de Fukushima, manté el lucratiu negoci privat que genera la Centra Nuclear de Cofrents, malgrat que ja estiga amortitzada i cada dia que passa augmente la seua obsolescència i el risc de fallida. Tampoc el PP atén al camp valencià, on els agricultors professionals són cada vegada més vells, les seues rendes més baixes i les perspectives de futur, per l’actual política de la UE, més que preocupants. Ha augmentat l’abandonament de camps que, si va començar en terres en zones d’interior, s’ha generalitzat i traslladat també al litoral, on ja és més d’un 8% la desaparició de camps de cítrics a causa de la disminució constant dels ingressos de les campanyes de la taronja. Els Verds del País Valencià treballarem al Parlament Europeu per aconseguir que la PAC done solucions a la volatilitat dels preus agraris, lluite contra la preponderància de la distribució comercial en la cadena alimentària, assegure la rendibilitat de les explotacions dels xicotets productors i les cooperatives i empreses socials, acabe amb el domini -en la negociació dels preus del camp- de la gran distribució comercial, impossibilite les estratègies de les grans superfícies de baixar els preus agrícoles europeus, assegure la reciprocitat dels productes agraris de tercers països, augmente les ajudes a la producció ecològica i al mercat de proximitat, lluite decididament contra el conreu de transgènics (OGM) i protegisca les llavors, les espècies autòctones i la biodiversitat. En el Dia Mundial del Medi Ambient, cal recordar que un arbre autòcton aporta un efecte sumidor d’uns 300 kg de CO2 durant el seus creixement. La protecció i regeneració de la cobertura forestal i la protecció del sòl de les muntanyes valencianes para frenar els efectes de l’erosió i la desertització creixent hauria de ser una estratègia més que necessària i urgent en la lluita contra el canvi climàtic, per al manteniment del paisatge i dels recursos que suposa el bosc per a la població rural i per a la prevenció dels incendis forestals. Un bosc que ara el PP també vol privatitzar amb el PATFOR, mentre no aten suficientment els treballs en les zones forestals cremades per evitar l’erosió. En el Dia Mundial del Medi Ambient, Els Verds del País Valencià manifestem la urgència de salvar del PP les costes, la terra, l’aigua, el mar, l’aire, el bosc i la gent. És l’hora de dir prou a una política globalment contrària a les persones i als valors naturals. Amb el PP, tot està en perill, ja siga la terra, ja sigala gent, i tot és possible amb la ciutadania mobilitzada per exigir eleccions generals i autonòmiques anticipades i el canvi de l’actual política i del sistema electoral cap a una democràcia participativa, solidària i ambiental. Presidència Executiva d’Els Verds del País Valencià. 4 de juny de 2013.

diumenge, 12 de maig de 2013

Amb la salut no es juga. Les retallades maten... article publicat a l'Eliana 2000. mes de maig

La sanitat pública ve patint com l’educació les restriccions pressupostàries amb més intensitat que altres sectors que també estan sent objecte sistemàtic de desmantellament, situació que deriva d’un sistema de finançament autonòmic, obsolet, poc solidari i poc redistributiu que hauria d’haver-se reformat ja fa temps però encara no li ha arribat el moment. Si pensem que una part important dels pressupostos (entre 70% i 85%) van destinats a cobrir les competències en sanitat i educació, és fàcil entendre com totes les mesures estatals de retalls que afecten a la Comunitat Autònoma acabe definitivament desmantellant de forma especial aquests dos serveis públics més essencials per la ciutadania. Si el Govern Valencià fora responsable amb la seua ciutadania, aquests serveis no estarien en la situació d’extrema penúria en la qual ens trobem on, segons dades oficials del propi Ministeri de sanitat, el descens pressupostari en sanitat col·loca al País Valencià en l’últim lloc de les CCAA. Aquestes dades corroboren els informes de la Federació d’Associacions per a la Defensa de la Sanitat Pública. Tenim els millors professionals sanitaris però la nostra sanitat és la pitjor de l’Estat. El Govern de Fabra destina la menor quantitat de despesa per habitant, amb una disminució en l’assistència sanitària, i per tant en salut i en qualitat de vida. I tot apunta a què encara serà pitjor si Fabra continua amb la seua política d’aplicar totes i cadascuna de les retallades que li marca Rajoy, retalls en farmàcia, ambulàncies, assistència, i ara, en els mesos de juliol i agost, tancant els centres de salut a les 15 hores en lloc de a les 17 hores, tancament que sens dubte ens afectarà de forma especial per l’augment estival de la població flotant i suposant un augment de la utilització de les urgències hospitalàries. Per reflexionar sobre la nostra sanitat, sobre si hi ha o no alternatives, vos convidem a una xerrada que es farà el proper 23 de maig al centre socio cultural de L’Eliana que organitzem conjuntament amb el col.lectiu local d’EUPV. La xerrada serà a les 19.30 i comptarà amb la presència de: - Miguel Ángel García Ferrando, metge de familia. - Rafael Muñoz, membre de la PMDSPV i representant de l’Associació Valenciana d’Usuaris de la Sanitat (AVUSAN) - Marina Albiol, responsable de l’àrea de Sanitat, diputada a les Corts Valencianes, EUPV. Amb la salut no es juga. Les retallades en sanitat maten. Pura Peris, Portaveu local Els Verds de L’Eliana. VerdsPV.

dilluns, 22 d’abril de 2013

Manifest Dia de la Terra de 2013

Per eixir de la crisi des d'un nou model polític, econòmic, social i ambiental que es fonamente en la democràcia participativa, en un fort i renovat sector agroecològic, en la sobirania i seguretat alimentària, l'ús de les energies netes, un consum responsable i el repartiment solidari del treball i la riquesa. “ÉS MÉS QUE URGENT SALVAR DEL PP LES COSTES, LA TERRA, L'AIGUA, EL MAR, L'AIRE, EL BOSC I LA GENT” El moviment verd mundial celebra el 22 d’abril el Dia de la Terra des de l’any 1970, quan més de 20 milions de persones ocuparen els carrers i espais públics per reclamar el dret a una vida saludable i sostenible. Els Verds del PV volem amb aquest manifest “És més que urgent salvar del PP les costes, la terra, l'aigua, el mar, l'aire, el bosc i la gent” dedicar aquesta data del 22 d’Abril de 2013 a denunciar públicament la impúdica política del PP que està posant en perill les infraestructures socials, els drets laborals, les pensions, l'ensenyament, la sanitat i l'agricultura, al temps que augmenta el deteriorament del territori i dels seus valors naturals. La política del PP, des de totes les Administracions Públiques on governa, es fonamenta en l'aplicació estricta i sense vergonya dels principis més durs del neoliberalisme que fan del negoci privat i l'acumulació de riquesa l'únic objectiu de l'acció política. Que la Banca, les grans corporacions energètiques, les multinacionals i les grans empreses continuen augmentant els seus beneficis en un marc de profunda crisi política, econòmica, social i ambiental és el que realment preocupa al PP encara que l'atur supere el 25% de la població activa, encara que la pobresa i la indignació vaja en augment, encara que la desafecció política augmente, encara que l'evidència del canvi climàtic siga ja inqüestionable. Mentre cada dia assistim a més casos de corrupció política i augmenten les imputacions de càrrecs públics, essent el PP valencià un dels que més casos acumula en les seues files, sense que es done cap explicació creïble a la ciutadania ni s'adopte cap mesura de reforma dels sistema polític i electoral, el govern de la dreta desenvolupa una política energètica insostenible, reforma la llei de costes augmentant la desprotecció del litoral i amnistiant infraccions urbanístiques, posa en marxa la privatització dels ferrocarrils, frena el desenvolupament de les energies renovables, s'oblida totalment de la protecció del bosc i la prevenció d'incendis i abandona, totalment, al sector primari. El PP s'entesta en mantenir les recerques d'hidrocarburs de les multinacionals tant a la plataforma marina com a l'interior del territori, autoritza darrerament el fracking a les comarques de Castelló fent cas omís de totes les previsions científiques que assenyalen que el litoral mediterrani serà una de les zones més afectades per les conseqüències del canvi climàtic que té com una de les primeres causes el consum de combustibles fòssils. Al temps que, amb la fractura hidràulica, posa en perill els aqüífers, el paisatge i els valors naturals de les comarques de l'interior o del turisme de les platges del litoral. Al contrari, el PP, mentre recolza l'augment de les energies contaminants, frena el sector de les energies renovables que està a l'avantguarda mundial en tecnologia solar i podria tenir un desenvolupament espectacular per la nostra disposició natural d'hores d'insolació a l'any. El PP ha fet cas omís dels perills de l'energia nuclear evidenciats darrerament amb la tragèdia de Fukushima i manté el lucratiu negoci privat que genera la Central Nuclear de Cofrents malgrat que ja estiga amortitzada i, cada dia que passa, augmente la seua obsolescència i el risc de fallida. Tampoc el PP atén al camp valencià, on els agricultors professionals són cada vegada més vells, les seues rendes més baixes i les perspectives de futur per l'actual política de la UE més que preocupants. Ha augmentat l'abandonament de camps que va començar en zones d’interior però que s’ha generalitzat i traslladat també al litoral, on ja és més d'un 8% la desaparició de camps de cítrics a causa de la disminució constant dels ingressos de les campanyes de la taronja. Per a Els Verds del País Valencià, la recuperació del sector agrari, en sentit ampli, és una de les millors opcions per a un nou model econòmic i social més solidari i sostenible. Per a la seua recuperació, és necessari la reorientació de la PAC de la UE cap a una política agrària que recolze les produccions locals dels xicotets i mitjans productors i lluite contra la deslocalització de la producció dels aliments que consumim diàriament, el control dels preus i l'apropiació de la major part dels beneficis que genera l'economia agrària per part de les multinacionals agroalimentàries i els fons internacionals d'inversió. Els Verds del País Valencià treballarem al Parlament Europeu per aconseguir que la PAC done solucions a la volatilitat dels preus agraris, lluite contra la preponderància de la distribució comercial en la cadena alimentària, assegure la rendibilitat de les explotacions dels xicotetes productors i les cooperatives i empreses socials, acabe amb el domini, en la negociació dels preus del camp, de la gran distribució comercial, impossibilite les estratègies de les grans superfícies de baixar els preus agrícoles europeus, assegure la reciprocitat dels productes agraris de tercer països, s'augmenten les ajudes a la producció ecològica i al mercat de proximitat i es lluite decididament contra el conreu de transgènics (OGM) i es protegisquen les llavors i les espècies autòctones i la biodiversitat. El Dia de la Terra cal fer memòria que un arbre autòcton aporta un efecte sumidor natural d'uns 300 kg de CO2 durant el seu creixement. La protecció i regeneració de la cobertura forestal i la protecció del sòl de les muntanyes valencianes per a frenar els efectes de l'erosió i la desertització creixent hauria de ser una estratègia més que necessària i urgent en la lluita contra el canvi climàtic, per al manteniment del paisatge i dels recursos que suposa el bosc per a la població rural i per a la prevenció dels incendis forestals. Avui, Dia de la Terra, Els Verds del PV manifestem la urgència de salvar del PP les costes, la terra, l'aigua, el mar, l'aire, el bosc i la gent. És l'hora de dir prou a una política globalment contrària a les persones i als valors naturals. És temps de dir No al fracking!, No a les prospeccions petrolífers en el litoral! i Sí al tancament de Cofrents i a la reforma estructural i ecològica de l'agricultura valenciana! Sí a la protecció del bosc valencià! És temps d'exigir eleccions generals i autonòmiques anticipades i el canvi de l'actual política i del sistema electoral cap a una democràcia participativa, solidària i ambiental. Presidència Executiva d'Els Verds del País Valencià

dilluns, 15 d’abril de 2013

Els Verds consideren que el Districte Únic per a la escolarització augmentarà el fracàs escolar

El portaveu d'Els Verds, Joan Francesc Peris, ha valorat molt negativament l'Ordre de la Conselleria d'Educació que regula l’admissió de l’alumnat i que estableix el Districte Únic que ha estat publicada en el DOCV (11-04-2013). “El PP està obsessionat en desmuntar l'escola pública i pretén afavorir, com siga, l'ensenyament concertat” ha dit Peris. Els Verds consideren que l'establiment d’una zona única per a demanar l’escolarització dels alumnes desarrelarà molts alumnes dels seus barris i pot generar l'aparició de centres “gueto”. “Estem davant d'una Ordre educativa que inclou clars motius ideològics conservadors com comptar com a membres d'una família per a la baremació el fet de que la mare estiga embarassada i que pretenen consolidar nissagues als centres amb l'aparició en el barem de punts per als que tinguen en la família antics alumnes d'un centre” ha manifestat Joan Francesc Peris. Els Verds recorden que el procediment per a revisar les unitats escolars en funció de la demanda, l’arranjament escolar, només s’aplica a les unitats de centres públics, deixant fora de l’ajustament les unitats de centres concertats. Es dona la paradoxa, que a més és discriminatòria, que s’estan eliminant unitats de centres públics (minvant l’oferta a les famílies) i no es modifiquen unitats concertades que, com recull la LODE només tenen raó d’existir quan la xarxa pública no te possibilitat de cobrir la necessitat de places escolars. “És una ordre que pretén l'ampliació de la demanda de determinats centres concertats que seran emblemàtics de distinció social en detriment dels centres públics” ha dit el portaveu d'Els Verds . “A més, forçarà a una major mobilitat de l'alumnat que creuarà la ciutat cada dia amb un augment innecessari del trànsit i pèrdues de temps” ha seguit Peris en les seues declaracions. Els Verds valoren molt negativament l'establiment del Districte Únic que farà desaparèixer la intenció i el concepte de planificació educativa, abandonant l’obligació de construir centres públics en una determinada proporció en cada districte i les peticions marcaran el camí que es recorrerà per la via del decret. “És la mort del mapa escolar en detriment de les famílies amb menors possibilitats econòmiques. De segur, augmentarà el fracàs escolar entre l'alumnat de les famílies més humils” ha conclòs el portaveu ecologista d'esquerra. Més informació, Joan Francesc Peris. 630329390 - - - - - Los Verdes consideran que el Distrito Único para la escolarización aumentará el fracaso escolar Gandia, 15 de abril de 2013. El portavoz de Los Verdes, Joan Francesc Peris, ha valorado muy negativamente la Orden de la Consejería de Educación que regula la admisión del alumnado y que establece el Distrito Único que ha sido publicada en el DOCV (11-04-2013). “El PP está obsesionado en desmontar la escuela pública y pretende favorecer, como sea, la enseñanza concertada” ha dicho Peris. Los Verdes consideran que el establecimiento d’una zona única para pedir la escolarización de los alumnos desarraigará muchos alumnos de sus barrios y puede generar la aparición de centros “gueto”. “Estamos delante de una Orden educativa que incluye claros motivos ideológicos conservadores como contar como miembros de una familia para la baremación el hecho de que la madre esté embarazada y que pretenden consolidar alcurnias en los centros con la aparición al baremo de puntos para los que tengan en la familia antiguos alumnos de un centro” ha manifestado Joan Francesc Peris. Los Verdes de Gandia recuerdan que el procedimiento para revisar las unidades escolares en función de la demanda, el arreglo escolar, sólo se aplica a las unidades de centros públicos, dejando fuera del ajuste las unidades de centros concertados. Se da la paradoja, que además es discriminatoria, que se están eliminando unidades de centros públicos (menguando la oferta a las familias) y no se modifican unidades concertadas que, como recoge la LODE sólo tienen razón de existir cuando la red pública no tiene posibilidad de cubrir la necesidad de plazas escolares. “Es una orden que pretende la ampliación de la demanda de determinados centros concertados que serán emblemáticos de distinción social con menoscabo de los centros públicos” ha dicho el portavoz de Los Verdes. “Además, forzará a una mayor movilidad del alumnado que cruzará la ciudad cada día con un aumento innecesario del tránsito y pérdidas de tiempo” ha seguido Peris en sus declaraciones. Los Verdes valoran muy negativamente el establecimiento del Distrito Único que hará desaparecer la intención y el concepto de planificación educativa, abandonando la obligación de construir centros públicos en una determinada proporción en cada distrito y las peticiones marcarán el camino que se recorrerá por la vía del decreto. “Es la muerte del mapa escolar con menoscabo de las familias con menores posibilidades económicas. A buen seguro, aumentará el fracaso escolar entre el alumnado de las familias más humildes” ha concluido el portavoz ecologista de izquierda. Més informació, Joan Francesc Peris. 630329390

dijous, 11 d’abril de 2013

Governar a cop de Decret Llei no és governar… és prendre el pèl, per Pura Peris, publicat a L'Eliana 2000, mes d'abril 2013

L’art. 86 de la Constitució preveu que en situacions d’extraordinària i urgent necessitat la distribució del poder entre el legislatiu - el congrés dels diputats encarregat d’aprovar les lleis - i l’executiu- encarregat de governar- s’altere permetent que aquest aprove les mesures necessàries sense esperar a la tramitació parlamentària d’una llei, la qual és possible arribara tard per donar solucions. Això és pel que serveix el Decret Llei i per res més…. Som animals de costum i prompte una situació anòmala l’assumim com si fora normal, oblidem o confonem l’habitualitat amb la normalitat.... podrà estar convertint-se en habitual que el Govern del PP vulnere el dret democràtic de la ciutadania de que els seus representants a les Corts aproven les lleis però en cap cas aquesta situació és normal, en absolut! No és admissible que el Govern impose a la ciutadania les seues decisions a cop de Decret Llei. A més, els darrers Decrets Llei contenen previsions que podrien ser declarades inconstitucionals pel contingut o per regular, per exemple, matèries expressament prohibides a aquesta figura. Com a mostra, la creació de la “cotització especial solidària” que afectarà als jubilats que compaginen la jubilació amb un treball. Les cotitzacions a la Seguretat Social són prestacions patrimonials coactives que sols poden ser creades per Llei i el Decret Llei tindrà força de llei, però en cap cas és una llei. Si en algun moment el Tribunal Constitucional les declara inconstitucionals serà molt difícil revertir les situacions jurídiques creades. Tot i això, sí crec que el Govern hauria d’aprovar un Decret Llei, aquell on es declare la suspensió immediata de les execucions hipotecàries que produeixen els desnonaments; és urgent perquè estem deixant sense els drets més bàsics a les persones que les pateixen; és extraordinària doncs el Tribunal Europeu ha declarat contrària al Dret comunitari la nostra normativa hipotecària, per tant hi ha motius més que suficients per dictar-lo. Pensant-ho bé també el Govern hauria d’aprovar altra mesura urgent després d’aquesta, la de dissolució de les Corts i convocatòria d’eleccions generals després de la presa de mesures durant més d’un any ineficaces per resoldre la situació en la que ens trobem. Ja n’hi ha prou! Pura Peris, Els Verds de l’Eliana.

dissabte, 16 de març de 2013

EL PP, SI AUTORTITZA EL FRACKING, POSARÀ EN PERILL ELS AQÜÍFERS VALENCIANS.

Nota de premsa. 15/03/13.- El portaveu d'Els Verds del PV, Joan Francesc Peris ha afirmat als mitjans de comunicació que “El PP, si autoritza el fracking al territori valencià estaria posant en perill els aqüífers valencians” com a resposta del partit ecologista a la decisió de la Generalitat de tramitar el projecte de la filial espanyola de la multinacional canadenca R2 Energy de buscar petroli i gas en el subsòl de les comarques de l'Alt Maestrat i Els Ports. “El sistema d'extracció d'hidrocarburs esmentat “fracking” és molt agressiu per al medi, utilitza gran quantitat d'aigua i introdueix al subsòl més de 600 `roductes químics que podrien contaminar greument els aqüífers subterranis” ha dit Peris. “A més, la possible extracció de gas o petroli genera molts problemes de fuites que ja han generat en altres països greus problemes de contaminació de l'aigua per gas metà i clorur de potassi que la salinitza” ha seguit en les seves declaracions el portaveu ecologista. Els Verds del PV demana al President Fabra que rectifique la posició del seu partit i paralitze la tramitació del “fracking” en tot el territori valencià i s'informe de la posició de molts països i institucions internacionals en contra d'aquest mètode d'extracció d'hidrocarburs. “L'espai geogràfic valencià és privilegiat en hores de Sol, ahí en la potenciació de l'energia solar és on tindria que fer molts més esforços la Generalitat Valenciana per obtenir energia renovable i no contaminant” ha dit Peris. “El PP que tanta demagògia i populisme ha fet amb el “Aigua per a tots” ara amenaça els aqüífers valencians acceptant la proposta de fracking d'una multinacional. És molt irresponsable aquesta decisió i totalment contradictòria amb el seu discurs” ha finalitzat en les seves manifestacions Joan Francesc Peris.

dimecres, 20 de febrer de 2013

OMPLIM DE DIGNITAT I DEMOCRÀCIA CIUTADANA ELS CARRERS I LES PLACES EL 23F. PER LES ELECCIONS ANTICIPADES A LES CORTS GENERALS I VALENCIANES

Nota de premsa. País Valencià, 20 de febrer.- Els Verds del PV convoquem a tota la seva afiliació, votants, amics i amigues de l'ecologisme valencià d'esquerra a participar i sumar-se a la mar de persones que omplirà els carrers i places el proper dissabte, 23F, en contra de la política del PP, a l'Estat i al nostre País, en contra dels retalls socials, dels desnonaments, de la privatització de la sanitat, dels retalls en l'escola i la universitat, dels atacs al territori, dels retalls de democràcia i l'autonomia municipal i contra la corrupció política. És l'hora d'unir totes les veus, tots els esforços, totes les reivindicacions en un clam ciutadà que diga prou a la política del PP i reclame democràcia real i una política econòmica, social i ambiental afavorida dels interessos de la majoria social, que pose per davant la creació de treball i el manteniment dels drets socials i a l'educació, la sanitat i a un medi ambient net per davant dels interessos del especuladors, el capitalisme financer, les grans corporacions empresarials i la banca, espanyola i internacional. La ciutadania valenciana està convocada el 23F a manifestar el seu fàstic pels casos Gürtel, Overmarketing, Fundación Noos, Bárcenas, Pedro Hernández Mateo, Brugal, Emarsa... De que s'aplique un duríssim ajust antisocial mentre hi ha comptes a Suïssa i altres paradisos fiscals, contractes milionaris, adjudicacions fraudulentes, negocis bruts amb el fem i el fang de les depuradores, regals, viatges pagats, comunions i aniversaris, bosses i vestits i com uns mes, Els Verds del PV en sentim i som uns ciutadans i ciutadanes indignats i convençuts de que sí es pot i és necessari el tombament d'aquesta política del PP per obrir un futur de treball i esperança des d'una democràcia real més justa i solidària. És l'hora de reclamar un gir de 180 º a l'actual model econòmic que ens ha portat a més de 600.000 persones desocupades, a milers d'empreses tancades, a molts autònoms a l'atur, a una agricultura sense futur, a més del 50% de la joventut sense treball, al retorn a l'emigració com a única eixida, a una Generalitat en total bancarrota, governada per un PP valencià al cap dels casos de possible corrupció política. El 23F OMPLIM DE DIGNITAT I DEMOCRÀCIA CIUTADANA ELS CARRERS I LES PLACES. DEMANEM LA DIMISSIÓ DE RAJOY I FABRA I LA CONVOCATÒRIA D'ELECCIONS ANTICIPADES A LES CORTS GENERALS I VALENCIANES. Joan Francesc Peris, portaveu de la Presidència Executiva d'Els Verds del País Valencià Més informació, telèfon 630329390

dissabte, 16 de febrer de 2013

Marea Blanca arriba diumenge a València. manifestació el diumenge 17 de febrer, a les dotze, en la porta de l’Hospital Infantil de La Fe de Campanar, per la defensa de la sanitat pública i contra la privatització.

La Plataforma per la Millora i defensa de La Sanitat Pública ens convoca!!! us adjuntem la nota de premsa que ens han fet arribar. La Marea Blanca arriba diumenge a València La Plataforma per la Millora i Defensa de la Sanitat Pública Valenciana, convoca una manifestació per la defensa d’una sanitat 100x 100 pública i contra la privatització, el diumenge 17 de febrer, a les dotze, en la porta de l’Hospital Infantil de La Fe de Campanar, per la defensa de la sanitat pública i contra la privatització. L’any 2012, i provablement 2013 també, ha estat un any convuls socialment, on la sanitat pública no s’ha lliurat de ser l’objectiu de les retallades per a reduir la despesa pública i de les aspiracions de determinats sectors econòmics i polítics de caire neoliberal, per gestionar els pressupostos públics sanitaris mitjançant fórmules de privatització del servei públic. El decret 16/2012, de sostenibilitat del Sistema Nacional de Salut, promogut pel govern estatal del PP i publicat en abril, és la ferramenta de desmantellament del sistema sanitari públic. Amb l’excusa de la crisi econòmica s’ha promogut la publicació d’esta norma excloent, que trenca el dret universal d’accés a la sanitat, expulsa del sistema de cobertura sanitària a importants col·lectius i crea un sistema d’assegurança que obri les portes al model de beneficència. A més de retallar els drets i canviar el model, el decret també introdueix el re-pagament farmacèutic i altres servicis com transport sanitari, pròtesis i ortesis, medicaments hospitalaris etc. Després toca la privatització del sistema, mitjançant l’extensió del model d’Alzira, que les valencianes i valencians patim des de fa més d’una dècada, a altres comunitats, com ara a Madrid, Castella la Manxa, Balears, etc. A Madrid, professionals de la sanitat i societat civil s’han alçat contra l’intent privatitzador, mostrant unitat i determinació en les accions. Els hospitals i centres sanitaris de Madrid han vist nàixer una “marea blanca” que inunda la ciutat en defensa de la sanitat pública. Al País Valencià tenim motius de sobra per alçar la marea. La gestió sanitària del PP, ha estat infame. Lluny d’adequar els pressupostos a les necessitats reals del sistema sanitari, han optat per negar el més evident, que som de les darreres autonomies en despesa sanitària per habitant i any. Però la solució no ha estat incrementar el finançament, sinó l’aplicació de retallades pressupostàries en un 9,6%, que deterioren significativament la capacitat de resposta del nostres sistema sanitari i la qualitat de l’assistència sanitària prestada, amb més impacte en sectors com salut mental i atenció de mitja i llarga estada que tradicionalment són deficitàries. Per altra banda continua endavant el procés de desmantellament de la sanitat pública valenciana amb la privatització i l’extensió de les concessions administratives a altres departaments de salut, arribant ja a gestionar l’assistència de més del 20% de la població. I paradoxalment comprovem com, malgrat la crisi i les restriccions pressupostàries, l’import de la “càpita” que reben les concessions s’incrementa cada any amb uns percentatges escandalosos o com exigeixen amb desvergonyida prepotència suposats rescats econòmics de les administracions públiques. La ciutadania d’este país estem patint directament o indirecta les conseqüències del que considerem una estafa del sistema i, per esta raó, una gran part de nosaltres, de la ciutadania i dels professionals de la sanitat, no ens resignem i responem a este atemptat social, a esta estafa que amenaça amb privatització amb el que podem, amb la paraula. Però ara les paraules no en són prou, cal una resposta més ampla, cal que tots i totes participem en les mobilitzacions en defensa de la sanitat pública que forma part del nostre patrimoni comú. Mantenir-la és el nostre dret, i defensar-la el nostre deure. Un esforç que paga la pena, perquè, com hem comprovat a altres indrets “si es pot”; si podem aconseguir aturar aquestes polítiques antisocials de destrucció de la sanitat pública i d’ensorrament de l’estat de benestar. Per tot açò, des de la Plataforma per la Millora i Defensa de la Sanitat Pública Valenciana, fem una crida a tota la ciutadania i professionals de la sanitat per tal d’estendre la “marea blanca” al País Valencià i a tots els racons de l’estat fins que els governs del PP rectifiquen la seua política de desmantellament de la sanitat pública. Convidem a la ciutadania, usuaris i usuàries, associacions de malalts i als professionals de la sanitat a participar a la manifestació que es celebrarà el proper diumenge, 17 de febrer, a les 12 h. La manifestació començarà davant l’Hospital Infantil de La Fe de Campanar i acabarà amb la lectura d’un manifest a la Plaça de la Mare de Déu.

divendres, 8 de febrer de 2013

INNUENDO OF LIFE, per Francisco Vicente Camps Ruiz. Joves Verds L’Eliana. publicat a L'Eliana 2000, febrer 2013

Vivim. Les nostres vides s'han trobat en una època de nombroses dificultats, que en el camí de l’ésser humà no són més que un altre obstacle que hem de superar. Ens trobem desorientats, els nostres ulls són incapaços d'enfocar el vertader problema, la nostra retina està afectada per la llum de la foguera... Avui en dia, podria escriure sobre els escandalosos temes com: els parats, els desnonaments, la manipulació de la cosa pública, la desorbitada pujada de les taxes universitàries i el deteriorament d'aquests estudis, el desmantellament del transport públic, les polítiques caracteritzades per la poca empatia que tenim amb l'ecosistema “del qual depenem”, la transcendència de les entitats bancàries, el bipartidisme, la por al vot, el conformisme que hi ha sobretot a la Comunitat Valenciana... Morim. No sé si en realitat l'essència de l’esser humà és la de ser un individu solitari, depredador... Pot ser, en el fons d'aquest, el reconeixement dels altres no siga la base de la seua vida...Possiblement, no està condicionat a ser un seguidor de la moral dels seus germans... Tal vegada, la seua vocació no és ni la del silenci ni tampoc la de ser els animals de potes fluixes dels quadres de Dalí... Naixem. Em pregunte per què el pardal no es posa a parlar i la dona o el home a piular; per què es denigra la imatge del llop per explicar la nostra conducta; quin va ser el moment en el qual el “pense aleshores existisc” ha caigut al “no pense aleshores triomfaré”; quin és el motiu pel qual ens dona por ser diferents, si des de la mitosi ja estem destinats a ser-ho; com és que ens costa tant que el terme lliure pensador no siga sols una irònica fantasia exemplificada per Zaratustra; tot açó serà degut a que any rere any empresonem als nostres pollets en centres estudiantils del 1984. Vivirem. La història demostra que hem canviat al pas dels segles, que en algun moment la vida no era l'escenari de cap llibre de Valle Inclán. Vostés han de tallar-se els fils; i no conformar-se amb això, obliguen al titellaire a que mire el Sol. Els camins transitats ja sabem fins on arriben i quant de pedregosos van deixant de ser, caminen. Naisquen per morir, però que no siga la mort el plaer buscat. Troben el plaer. Visquen.

dilluns, 28 de gener de 2013

Suscribim plenament la Declaración de la Cumbre de los Pueblos, Santiago de Chile enero de 2013.

I procedim a la seua difusió: Declaración Cumbre de los Pueblos, Santiago de Chile En el marco da la Cumbre de los Pueblos realizada entre los días 25, 26 y 27 de Enero de 2013, en Santiago de Chile, las organizaciones y movimientos sociales y políticos de los diferentes países de América Latina, el Caribe y la Unión Europea declaramos lo siguiente: Hoy, somos testigos de cómo los bienes naturales, los derechos y las personas han sido mercantilizadas en las naciones y pueblos de América Latina, Europa y el Caribe, producto de la lógica capitalista, que en su vertiente neoliberal y machista, permite su instalación y profundización a través de aparatos cívicos, políticos, militares. Las relaciones existentes entre la Unión Europea y América Latina y el Caribe que priorizan los privilegios y ganancias de los inversionistas frente a los derechos de los pueblos a través de acuerdos comerciales y acuerdos bilaterales de inversiones, profundizan este modelo que perjudica a los pueblos de ambas regiones. Es así, que estos Estados mercantilistas, las transnacionales y las corporaciones continúan siendo administradores y profundizadores de la pobreza y la desigualdad social en el mundo, amparados por un tipo de democracia representativa, de mano de la elite, que se aleja de los intereses de las grandes mayorías de nuestro pueblo. Esta hegemonía del capital financiero se manifiesta entre otros en la privatización y mercantilización de los servicios públicos, el desmantelamiento del Estado de bienestar, la precarización del trabajo, el extractivismo, la usurpación, la destrucción y mercantilización de los bienes naturales y sociales propios del pueblo y el desplazamiento forzoso de los pueblos originarios, provocando las crisis alimentarias, energéticas, climáticas. En la Unión Europea la crisis capitalista ha significado un verdadero golpe de estado financiero que ha impuesto políticas de austeridad en contra de los derechos de los pueblos, de los derechos laborales, ambientales, etc. La troika europea (FMI, BCE, Comisión Europea) obliga los estados a endeudarse para salvar los bancos para que seamos los pueblos los que paguen la crisis provocada por ellos mismo. Al mismo, es necesario visibilizar la creciente opresión y discriminación hacia las mujeres en América Latina, el Caribe y Europa. No obstante, a este panorama que parece adverso, reconocemos procesos históricos y recientes a partir de las luchas de nuestros pueblos en el mundo, que han logrado tensionar y agrietar las actuales lógicas y nos dan la esperanza de que otro mundo es posible. De este modo, surge la necesidad de construir las bases para un nuevo modelo de sociedad que transforme las actuales lógicas y coordenadas políticas, económicas, sociales y culturales en todas nuestras naciones y pueblos de ambos lados del continente las luchas de los diferentes actores y organizaciones del campo popular. Para alcanzar estos objetivos proponemos que: Los derechos y bienes naturales arrebatados a nuestro pueblo deben ser recuperados, por medio de la nacionalización, la comunitarización de los bienes y servicios y los medios de producción y el reconocimiento constitucional de la naturaleza como sujeto de derecho. Esto implica pasar de ser resistencia y movimientos reivindicativos a una alternativa que contenga una propuesta política-social integral de país. Promover el paradigma del buen vivir basado en equilibrio del ser humano con la naturaleza y el medio ambiente y los derechos de la tierra, al servicio de los pueblos, con una economía plural y solidaria. Democracia directa, participativa y popular y su concretización desde las bases sociales. Para ello, es necesario la integración de actores sociales y políticos del mundo, valorando prácticas territoriales y haciendo el dialogo entre las instancias locales y globales. Promover la integración en la participación política de los niños y niñas y las juventudes, desde un enfoque de género. Respeto a la libre determinación de los pueblos originarios del mundo, entendiéndolos como pueblos hermanos no sometidos a la territorialidad impuesta por la colonización. Esto, sumando a la promoción de la soberanía alimentaria en perspectiva de una autotomía territorial que a los pueblos y comunidades decidir qué y cómo producirlo. En cuanto al avance de la represión y la criminalización de la protesta, movimientos sociales y populares, debemos articularnos de tal manera de generar la fuerza necesaria para frenar el avance de leyes antiterroristas y la inserción en las comunidades indígenas de nuestros pueblos, como a su vez la militarización imperialista que ha instalado bases militares en América Latina, Europa y el Caribe. Sensibilizar, agitar y promover luchas contra las transnacionales, mediante campaña de denuncias y boicot en todos los niveles. Posicionar el feminismo con un proyecto político antipatriarcal y anticapitalista. Reconocer y promover los derechos de los migrantes y los derechos de los pueblos de libre tránsito entre las naciones. Plena solidaridad con el pueblo Palestino y todos aquellos pueblos y naciones oprimidos por el poder colonizador y el imperialismo, así como el repudio a las intervenciones cívicos-militares en Honduras, Haití y Paraguay. Apoyamos los procesos de paz, con la participación de los actores sociales y políticos en Colombia. Solidaridad con el pueblo cubano en contra del bloqueo, con Argentina en el proceso de recuperación de las Malvinas, con Bolivia y su demanda por salida al mar, con el pueblo Venezolano en el proceso Bolivariano y con los movimientos sociales en Grecia y España. En el caso de Chile, solidaridad con el movimiento estudiantil en defensa de la educación pública, gratuita y con el pueblo-nación mapuche contra la represión realizada de parte del Estado. Acompañando la lucha por la soberanía de nuestros territorios en América Latina, es necesario luchar por el respeto de la soberanía de nuestro cuerpo como territorio propio de las mujeres. Entendemos que la superación de la precarización laboral a la que se ven expuestos las mayorías de trabajadores en América Latina y el mundo, pasa por un cambio estructural que altere las relaciones de propiedad y producción de bienes y servicios valorando la labor esencial que desempeñan los trabajadores y trabajadoras como sustento sobre el cual se construye toda sociedad. De manera transversal, debemos avanzar en la construcción de plataformas de lucha comunicacional que no sólo permitan develar y difundir las demandas y alternativas de nuestros pueblos frente al modelo hegemónico, sino también como forma de explicar las verdaderas causas de los problemas que hoy nos aquejan. Debemos ser capaces de construir demandas unitarias que aglutinen a todos los actores sociales y pueblos en disputa y que a su vez nos permitan trazar un horizonte estratégico hacia el cual avanzar, articulando y organizando la unidad entre el movimiento sindical, social y político en América Latina, el Caribe y Europa. Esto debiera traducirse en una hoja de ruta de trabajo y de movilizaciones para el presente periodo, pero con perspectivas a largo plazo. Al mismo tiempo, fortalecer la organización social y popular en cada sector de inserción, potenciando la amplificación de nuestras demandas a las grandes mayorías por medio de la politización y la movilización. No podemos dividir más las instancias organizativas en las que estamos, conducir hacia un proyecto en la diversidad es el mayor desafío que se nos presenta para la generación de una alternativa real de poder popular. Romper con los sectarismos que fragmentan, dividen e impiden la construcción de unidad del campo popular, es una tarea urgente. Frente al poder del bloque dominante sólo la unidad y la solidaridad entre nuestros pueblos nos darán la fuerza necesaria para alcanzar nuestros más alto objetivos y vencer. Santiago de Chile, Enero 2013 más información; http://cumbrechile2013.org/

dimecres, 23 de gener de 2013

Jo, com Aristòtil, somie amb l’esperança perquè estic desperta i sí que hi ha solucions, hi ha alternatives i que són urgents i ineludibles.

La ciutadania ja no pot més, estem farts, tots som ciutadania i per això ens cal dir les coses tal com són i exigir que es facen. A més de l’estafa financera, social, ecològica i global a la que venim anomenant crisi hi ha una crisi, si més no, tan greu com aquesta que és la crisi institucional, el desengany de les ciutadanes i ciutadans en totes les institucions que democràticament ens representen. Aquesta crisi ens perjudica greument a tots com ciutadans i no es pot consentir més. Clar que tinc esperança, per què? Doncs perquè les solucions a aquesta situació existeixen, evidentment són arriscades i impliquen un grau de conscienciació ètica del lloc que cadascú ocupa molt important però s’han de prendre les mesures adients si volem a ser ciutadans en un món radicalment democràtic. I quines son les solucions urgents i imprescindibles?: El passos són senzills, complexes per les sinergies que necessiten però fàcils d’entendre, és tan simple com seguir el procés com quan es fem una ferida sagnant, en primer lloc la desinfectem, estanyem la sang, li posem un apòsit per curar-la i si és profunda i ho requereix li posem punts de sutura i operem per restablir la situació. 1.- desinfecció: cessament immediat, en totes les institucions i a tots els nivells, de tots els càrrecs, siga per elecció, per designació, per promoció, que s’hagen vist implicats en casos de corrupció, sense perjudici d’iniciar procediments administratius i judicials per depurar tot tipus de responsabilitat. Què hi ha persones que no tenen lloc de treball on anar ja que s’han dedicat tota la vida a fer “carrera política”, doncs com els treballadors afectats pels eres a al llista de l’atur. Es urgent i imprescindible que ni un sol euro públic més, és a dir, de totes les ciutadanes i tots els ciutadans es malbarate. Ja n’hi ha prou. 2.- estanyem ferides: iniciar de forma urgent i en breu temps l’establiment d’una llei real de transparència i la reforma de la llei electoral per garantir la pluralitat democràtica, per garantir que totes les veus puguen tenir representació a les institucions, amb llistes obertes, on els candidats i candidates abans de formar part d’una llista hagen signat un compromís de transparència i lleialtat a la ciutadania, a la qual representa, i on les barreres electorals i el sistema d’hondt haja desaparegut, demanant opinió a la ciutadania amb processos de referèndum, de consulta sobre les reformes previstes. 3.- Posem apòsit i punts de sutura: Convocar als ciutadans a les urnes amb les noves normes per reiniciar el camí de la reforma calmada de tot allò que és precís. 3.- Operem: Exigir per part dels representants de la ciutadania en les institucions, diputades i diputats, regidores i regidors, aquestes mesures de forma immediata i ineludible, tots els dies en totes les sessions i si no s’adopten demanar el cessament del Govern. Què són minoria? Doncs que deixen els seus càrrecs però que no facen de comparsa més a un Govern que no fa cas de la ciutadania. Què podria passar? Què diria Europa davant una situació on totes les diputades, diputats, senadors i senadores de l’oposició, titulars i suplents, dimitiren dels seus càrrecs? Quina credibilitat tindria el Govern per continuar? Que governen sols si volen continuar fent-ho d’esquenes a la ciutadania. Si com Aristòtil somie amb l'esperança perquè estic desperta i sé que hi ha alternatives, són dràstiques són dures i són imprescindibles si de debò volem canviar les coses. Pura Peris. Els Verds del País Valencià.

divendres, 11 de gener de 2013

LA REDUCCIÓ DE REGIDORS: EMPOBRIMENT DEMOCRÀTIC, per Javier Soria, publicat a L'Eliana 2000 gener 2013.

A l’estiu passat Rajoy va anunciar que anaven a plantejar canvis en la llei electoral per tal de reduir el nombre de regidors en les corporacions locals en un 30%. La mesura es llançava dins d’un paquet de propostes per reduir el décifit públic. Dues coses cridaren molt l’atenció d’aquest anunci: una, es tractava d’una mesura que entraria en vigor per a les eleccions de 2015...., i dos de quina quantitat d’estalvi estaríem parlant?. En aquestes dates de començament d’any i amb els dos partits majoritaris en hores baixes, al PP li han vingut les presses per reprendre el tema i presentar al Parlament un projecte de Reforma de l’Administració local que inclouria aquesta reducció en el nombre de regidors per a les properes eleccions locals de 2015. La proposta, que compta amb el vist-i-plau de la FEMP, és ara suprimir un 21%, en compte d’un 30% el nombre de regidors. Sembla que l’acord amb el PSOE no està lluny, encara que en el partit socialista n’hi ha veus contràries a la proposta. Una rebaixa així suposaria a L’Eliana passar de 17 a 13 regidors, es fàcil extraure les conseqüències que tindria.... El mateix dóna un 30% que un 21%, una mesura d’aquest tipus suposa un greu empobriment democràtic per al nostres municipis. És una mesura que només afavoreix als dos partits majoritaris i que entrebanca moltíssim les possibilitats d’accedir a un ajuntament als partits minoritaris. És una manera de tancar portes, deixar fora veus crítiques i eliminar el control democràtic de la tasca de govern. I l’excusa de l’estalvi econòmic és un insult a la intel·ligència. Tothom sap que la immensa majoria de regidors només cobra dietes per la tasca que fa, i estem parlant d’un estalvi insignificant. Perquè no comencem per desfer-nos de les Diputacions?. Això si que suposaria un estalvi important per a les arques públiques. Veurem què passa finalment. Des d’Els Verds manifestem el nostre ferm rebuig davant una mesura que suposa un atac a la pluralitat i la qualitat de la nostra democràcia. Javier Soria. Els Verds de L’Eliana.