25 de novembre de 2012 La co-educació: camí imprescindible per l’eliminació de la violència masclista,per Pura Peris (publicat a Àgora Crònica digital)

Any rere any, es reunim al voltant del 25 de Novembre per recordar que és el Dia Internacional per l’Eliminació de la Violència contra les Dones. Frases com “No al Maltractament”, “Tolerància Zero” “Cap a la igualtat”, “Cap maltractador al carrer” “No més agressions” “el masclisme mata” són cada vegada més assumides per la societat però, així i tot, des del mes de gener de 2012 fins avui es poden contabilitzar a la premsa 72 noticies relacionades amb dones mortes, sense comptar aquelles que parlen de menors que també són víctimes callades d’aquesta violència. Malauradament sembla que la societat resta immune a aquesta situació de violència masclista, situació que s’agreuja en situacions de crisi global com la que estem patint. En dies com el d’avui totes i tots manifestem la nostra completa repulsa a contra tot tipus de violència masclista, manifestació brutal de la desigualtat entre homes i dones i demanem als poders públics l’augment de les mesures econòmiques de subsistència digna perquè s’impedisca la tornada de la dona amb el maltractador com a única eixida a la supervivència familiar, així com la contínua avaluació de les causes. Amb l’actual situació de crisi econòmica es pot veure revifada la violència a causa de situacions greus e insuportables de patiment familiar davant la manca de treball i, per tant, de recursos bàsics. No és suficient en fer campanyes amb famosos per dir que hi ha sortida a esta xacra social. Hi ha que prendre mesures reales i efectives. No podem tolerar que qui ens governa tracte d’enganyar-nos amb videos institucionals cridaners com el que llança enguany la Ministra de de Sanitat, Serveis Socials i Igualtat, Ministra que promet una xarxa de cases d’acollida, quan el seu partit el PP, està tancant-les en les diferents autonomies on governa. Quan des de les pròpies institucions es ninguneja la violència contra les dones, permetent que personatges que fan apologia contra les dones, continúen en els seus càrrecs, com si amb un “Ho sent, no ho tornaré a fer” fora suficient, no és d’estranayar que que la societat estiga anestesiada davant cada nova agressió, cada nova víctima. Però, què podem esperar d’un govern que retalla en igualtat, que acaba de rebaixar un milió d’euros en els pressupostos per a l’assistència a les víctimes? Com tenen la poca vergonya de dir què estan compromessos amb la igualtat??? Hem d’anar més enllà, hem d’aconseguir un canvi d’aquest model capitalista i patriarcal per un model social on manen la justícia i la igualtat i sols ho podem aconseguir si eduquem en igualtat. Si les mesures socials o judicials arriben quan la violència ja s’ha produït, estem fallant al conjunt de la societat. Resulta imprescindible per aconseguir viure en igualtat, i ser una societat justa i lliure, educar coneguent i reconeguent la diferència, respectant-nos els uns als altres, formant en valors i trent el millor de les persones amb total independència del sexe. I ho hem de fer el més prompte possible, hi ha que incorporar a les escoles des de ben menuts eixe respecte i hem de saber també formar als adults perquè ajuden als menors. La violència contra les dones continua augmentant no sols en els casos de gent adulta, sinó també entre joves . Segons els estudis el 33% dels casos de violència de génere afecta a les més joves i el que és més esgarrifós ha augmentat en un 25% els casos de violència sobre les més joves respecte de l’any anterior. Aquesta situació és una violència invisible, silenciosa, terrible. Invisibilitat que donats els nous models de relació entre joves, xarxes socials, tuentis, twitters, etc, és molt difícil de detectar i de reconéixer per qui està patint-la i que augmentarà exponencialment si no posem els mitjans necessaris i ajudem a les nostres joves a saber reconeixer quan estàn davant d’una situació de violència. Per aixó és absolutament necessari educar en igualtat, és imprescindible la prevenció, que els nostres xiquets i xiquetes aprenguen que la igualtat no és un tema de dones, sinó de tothom, que aprenguen que sense igualtat no es pot parlar d’una societat justa ni democràtica. Qui pot garantir aquesta educació per a tots i totes sense distinció, sense discursos moralins ni consignes que no siguen les de la raó, la dels valors que impregna el nostre Dret? Sols l’ensenyament públic que no te cap ideari moral més enllà dels valors constitucionals. És per aixó que els retalls en educació, perpetúa els esteriotips, els rols femení i masculí, En efecte, l’ofegament que està patint l’ensenyament públic és un entrebanc més a l’educació en igualtat, a la consecució d’una societat radicalment democràtica, justa, igualitària i inclusiva, societat per la que venim lluitant i seguirem fent-ho fins que ho aconseguim les dones i homes dels Verds del País Valencià El masclisme mata, No a la violència masclista! Sí a la co-edució SÍ a l’educació en igualtat! Pura Peris, Responsable de Relacions Institucionals. Els Verds del País Valencià. publicat el passat 23 de novembre a http://cronicadigital-opinion3.blogspot.com.es/2012/11/25-de-novembre-de-2012-la-co-educacio.html

Jo també sóc Savita.

sabeu qui era Savita? heu sentit moltes veus alçant-se reclamant que paren d'una vegada per totes les violacions dels drets humans que venim patint les dones en tot el món? Savita tenia 31 anys i estava embarassada, el fetus no era viable i la vida de Savita corria un perill extrem. Savita vivia a Irlanda on l'avortament és il.legal a excepció de la situació de perill per a la mare, però aquesta excepció no consta en la llei, per tant queda a la interpretació dels facultatius que atenen a les embarassades. Tres metges atengueren a Savita, durant tres dies la tingueren demanant per la seua vida, era imoprescindible per que Savita puguera viure que li feren una operació, operació que no li podien fer mentre estava embarassada, però el cor d'un fetus inviable bategava i els metges decidiren que mentre ho fera no li practicarien l'avortament. Inhumana violació del drets humans!!! Aquesta acció no és una simple negligència mèdica, és un exemple clar del que pot passar amb una legislació poc clara que no s'atén a les norms ni Programes en matèria d'igualtat europea i que hauria d'haver fet que des de fa 23 dies, quan es va produir la mort de Savita, que tots els països demanaren responsabilitats als Govern Irlandés. Si més no, totes les eurodiputades, totes les Ministres i representants femenines de les dones europeees haurien d'haver-ho fet ja!! Tu ets el company, el pare, la mare,l'amic de Savita. Totes som Savita!! Pura Peris, responsable de Relacions Institucionals, Els Verds del País Valencià Yo también soy Savita. ¿Sabéis quién era Savita? ¿habéis oído muchas voces alzándose reclamando que paran de una vez por todas las violaciones de los derechos humanos que venimos sufriendo las mujeres en todo el mundo? Savita tenía 31 años y estaba embarazada, el feto no era viable y la vida de Savita corría un peligro extremo. Savita vivía en Irlanda donde el aborto es ilegal a excepción de la situación de peligro para la madre, pero esta excepción no consta en la ley, por lo tanto queda a la interpretación de los facultativos que atienden a las embarazadas. Tres médicos atendieran a Savita....durante tres días la tuvieron implorando por su vida, era imprescindible para que Savita pudiera seguir viviendo que le hicieron una operación, operación que no le podían hacer mientras estaba embarazada, pero el corazón de un feto inviable latía y los médicos decidieron que mientras lo hiciera, había vida y por tanto no le practicarían el aborto. Inhumana violación de los derechos humanos! Esta acción no es una simple negligencia médica, es un ejemplo claro de lo que puede pasar con una legislación poco clara que no atiende a las norma ni los Programas europeos existentes en materia de igualdad, violación que debería haber hecho que desde hace 23 días, cuando se produjo la muerte de Savita, que todos los países pidieran responsabilidades al Gobierno Irlandés. Al menos, todas las eurodiputadas, todas las Ministras y representantes femeninas de las mujeres europeas deberían haberlo hecho ya! Tú eres el compañero, el padre, la madre, el amigo de Savita, Todas somos Savita!

14N VAGA GENERAL, per Pura Peris ( publicat a l’Eliana 2000, novembre 2012).

El proper 14 de novembre hi ha convocada una vaga general que és molt més que una parada laboral. És o tracta de ser una rebel.lió ciutadana front una política de retallades que estan pagant els ciutadans. És per aixó que des de la Cimera Social (que reuneix vora 200 enitats i organitzacions) es convide a "tots els col·lectius socials" a unir-se el 14-N a una protesta que s'estendrà a nivell europeu, també en països com França, Itàlia, Malta, Grècia i Portugal. Però…. Acàs hi ha motius per anar a una vaga??? Veiem…. 1N. Arriba el copagament sanitari, les farmàcies a punt de tancar. Les persones amb poc recursos han de triar entre els aliments de la familia i la salut personal. 2N. Retallen els serveis públics bàsics, educació, sanitat. 3N. Pugen les taxes acadèmiques, augmenten ratios escolars, l’educació pública està essent desmantellada. 4N. Els responsables segueixen sense complir amb la llei d’Autonomia personal, no arriben les ajudes a les persones amb diversitat funcional. 5N. Es retallen sous i salaris als funcionarios, lleven la paga de Nadal. 6N. S’aproven reformes laborals abaratant acomiadaments, prorroguen l’edat de jubilació. 7N. l’atur afecta el 25% de la població activa, més de 5 milions de persones sense treball. 8N. s’incrementa l’IRPF i l’IVA, els autònoms i xicotets comerciants cada vegada més ofegats. 9N. Els bancs sóns rescatats, mentre les persones son desnodades dels seus habitatges. 10N. Es pretén reformar el Codi Penal per, entre d’altres, criminalitzar les llibertats de manifestació. 11N. Es preveuen retalls en Justícia, introducció de taxes el que socava la justícia gratuita. Qui no tinga diners no tindrà justícia??? 12N. Preparem joves qualificats amb una gran formació que paguem entre tots els ciutadans però no se’ls ofererix cap possibilitat , retallen fins i tot la seua incorporació al mercat laboral, al teixit productiu, fent que se’n vagen fora del país amb la gran pèrdua que això ens suposa. 13N. En canvi, aproven amnisties fiscals per lliurar als defraudadors de la seua responsabilitat. 14N. I encara estàs pensant-ho? Nosaltres no!! …farem vaga general, i continuarem demanant eleccions anticipades a l’Estat i també aci al nostre País Valencià! Pura Peris, Els Verds de L’Eliana