Benvingudes i benvinguts al bloc d'Els Verds del País Valencià, assemblea local L'Eliana. Camp de Túria.




dilluns, 16 d’abril del 2012

16 d'abril Dia Mundial contra l'esclavitud infantil


Amb només quatre anys, Iqbal Masih, un nen pakistanès, va ser "cedit" a un fabricant de catifes pel seu pare, a canvi d'un préstec de 600 rupies-equivalent a uns 12 dòlars nord-americans-que va ser creixent fins ser impagable. Durant sis anys, Iqbal va ser obligat a realitzar jornades laborals de més de dotze hores, freqüentment encadenat al teler i copejat si s'adormia o despistava. Quan tenia deu anys, va aconseguir escapar de la fàbrica, i es va dedicar a denunciar la situació d'esclavitud en què vivien molts altres nens del seu país, amb el suport del sindicat Bhatta Mazdoor Mahaz ("Front dels treballadors de maons" ). Un 16 d'abril de 1995 moria a mans de les màfies dels fabricants de catifes. renia 12 anys.
És aquesta història la que va donar lloc a la celebració d'aquest Dia Mundial. S'estima que hi ha 400 milions de nens esclaus (menors de 14 anys) a tot el món, dels quals 165 milions tenen menys de 5 anys, nens i nenes que perden la seva infància i la seua vida entre jornades laborals d'interminables hores, esforços físics res apropiats, tractes vexatoris i responsabilitats alienes a les de la seva edat.
Sí, l'esclavitud infantil existeix, i qualsevol esforç és escàs quan es tracta d'eradicar. L'esclavitud infantil provoca que molts nens deixin de ser nens bastant abans del previst, el que, la majoria de vegades, suposa una condemna que comporta situacions d'extrema pobresa, marginació social, impossibilitat d'accedir a l'educació ...

Alguns exemples:
- A l'Índia i Afganistan, nens i nenes treballen en la indústria del maó carregant amb pesades quantitats d'aquests mentre els homes alimenten el foc. Els amos dels forns recluten als nens entre les famílies humils, a les quals presten diners per a l'assistència mèdica o la celebració d'un funeral. Els interessos desorbitats dels préstecs perpetuen el deute, que passa de pares a fills.
- Brasil, on els esclaus fan el carbó usat en la fabricació d'acer per a automòbils i altres peces de maquinària.
- A Myanmar (Birmània), cullen canya de sucre i altres productes agrícoles.
- A la Xina, els nens esclaus preparen explosius i focs d'artifici utilitzats en la pirotècnia.
- A Sierra Leone, s'assorteix d'esclaus per extreure els diamants de les mines.
- A la República Democràtica del Congo, molts nens són esclavitzats i explotats en l'extracció de la cassiterita i coltan, elements usats i indispensables per als PC, mp3, telèfons mòbils i una infinitat d'instruments que quotidianament fem servir els / les que habitem en el anomenat "primer món".
- A Benín i Egipte, els esclaus produeixen cotó. Es calcula que un milió de nens són forçats a treballar en el sector cotoner.
- A Costa d'Ivori, uns 12.000 nens recullen les llavors del cacau que s'exporten per a l'elaboració de la xocolata.
Altres viuen en femers, són explotats sexualment, per les màfies de les drogues o són reclutats com nens soldats.

En un dia com avui, és més que necessari cridar, Nosaltres no som d'eixe món i reclamar de les institucions que posen fi a tanta crueltat. Des d'Els Verds denunciem aquestes accions i sobre tot denunciem els retalls que en cooperació internacional s'estan duguent a terme sota l'excusa de la maleïda crisi, retalls que sens dubte agreujaran la situació d'aquestos nens esclaus!
En un món pacífic i solidari no cap l'esclavitud!