Benvingudes i benvinguts al bloc d'Els Verds del País Valencià, assemblea local L'Eliana. Camp de Túria.




dimecres, 23 de febrer de 2011

un 23 de febrer que no espere tornar a viure


En 1979 la crisi del moble, la confiança dipositada i la bona fe dels treballadors generada durant anys i anys de treball i la manca d'escrupols d’un empresari que va fugir a Australia, van fer que se'n anarem a viure a Vallada el poble dels meus avis, i on realment jo passava més temps que en Sant Marcel.li el barri obrer de València on viviem.
Eren temps durs i tots arrimarem el muscle i jo em vaig posar a treballar a una empresa del junc on es feien mobles de canya d’eixos que després adornaven els xalets de zones de platja.
La meva jornada era de 6 a 18 ja que després a les 19 sortia amb l’autobus a l’institut de Canals.
Així que en 1981, recents complits el 17 anys, ahi estava a les 18.15, després d’una dutxa exprés, preparada per que ma mare em fera la cua per de seguir agafar l’entrepà i a volar cap els estudis.
Mon pare estava axecat a taula amb la radio encesa sentit un pograma que per no molestar no vaig preguntar encara que era evident que era serio ja que es sentia com nomenaven a persones i uns dien “Si” i altres “No”. Ah!! Vaig recordar era una votació que mon pare tenia molt d’interés en escoltar.
Tanque el ulls i tot ho tinc al davant, encara note el fort estiró que ma mare em va donar a la cua que m’estava pentinant i la frase baixeta però molt profunda de mon pare “ja han tornat” al temps que per la radio tot era confussió i uns sonits com trons, els quals vam saber immediatament que eren tirs de militars, ens van sorprendre tot tres.
Lògicament aquell 23 de febrer no va ser com qualsevol altre, no vaig anar a l’Institut i a casa l’ambient era tens, un dels meus germans no s’havia comunicat amb nosaltres i els pares estaven preocupats, afortundament l’altre estava al poble. Ambdós temien que els anys de patir i callar tornaren de sobte. Mon pare havia anat al front amb 18 anys i ma mare havia vist com son pare anava al front i com la repressió posterior va destrossar moltes families. Els dos estaven callats, però els seus ulls s’ho deien tot. I jo no podia fer res.
Per fi, ben avançada la nit saberem del meu germà. La casa va canviar, l’ambient es va relaxar “el teu fill està bé” li va dir mon pare a ma mare, mon pare era un home sec de tracte d’aquells que els havien criat per no mostrar emocions i no obstant aquella nit no tan sols ell les podia amagar.
Aquella nit, els anys caigueren com a loses per unes hores damunt dels meus pares i de mi mateixa, a ells els vaig veure envellir tristos i silenciosos per segons, jo donava un pas més cap a la maduressa, cap l’edat adulta i cada vegada tenia més clar com no volia envellir.
Aquell 23 de febrer em va acabar de decidir el que volia estudiar al futur, ho anava barrutant des de feia uns anys, sabia que els meus germans i els meus pares havien votat per mi i per la gent que vindria després, esperant un món millor i algú tindria que ajudar amb el seu treball a que fora possible. Sí, ja estava totalment decidit faria dret, tot i que em costara una baralla terrible amb mon pare per convèncer-lo, però aixó és altra història.

Pura Peris García.

dilluns, 21 de febrer de 2011

21 de febrer. Dia Internacional de la Llengua Materna, Sí a la nostra llengua, no a les censures!


El Dia Internacional de la Llengua Materna (International Mother Language Day) se celebra tots els anys el 21 de febrer, va ser proclamat per la Conferència General de la UNESCO el novembre de 1999. Des de febrer de 2000, aquesta data és observada amb l'objectiu de promoure el multilingüisme i la diversitat cultural.

Les llengües són l'instrument de més abast per a la preservació i el desenvolupament del nostre patrimoni cultural tangible i intangible. Tota iniciativa per promoure la difusió de les llengües maternes servirà no només per incentivar la diversitat lingüística i l'educació multilingüe, sinó també per crear major consciència sobre les tradicions lingüístiques i culturals del món i inspirar a la solidaritat basada en l'entesa, la tolerància i el diàleg.

Jo he creixcut en eixa entesa.tolerància i diàleg, mon pare valencià i ma mare andalussa van saber fer conviure en peu d'igualtat dues llengües al si de la familia. Igualtat i tolerància que malauradament no és fàcil trobar paradoxalment avui en moltes de les nostres accions quotidianes.
Per això cal reivindicar en un dia com aquest el dret a la nostra llengua i trevallar per ella, a peu de càrrer,exigint la mateixa tolerància que nosaltres tenim amb les altres llengües que conviuen amb la nostra.

Alguns podran pensar que si tots parlassem la mateixa llengua ens podríem entendre millor. Però en realitat, no es tracta d'un benefici; d'aquesta manera, a poc a poc, la nostra diversitat cultural es va empobrint. Al final, tots vam sortir perjudicats.
La UNESCO ens dona unes dades reveladores:
• Des que l'ésser humà va començar a parlar, unes 30.000 llengües han desaparegut.
• Actualment, de les 6.000 o 7.000 llengües del món, unes 3.000 estan en perill de desaparició.
• Cada any, almenys 10 idiomes desapareixen.
• Es considera que una llengua està en perill quan la parlen menys de 100 mil persones.

dijous, 10 de febrer de 2011

15 DE FEBRER. APAGUEM LA LLUM, ENCENEM EL CIRI.

El 15 de març està fixat com el dia Mundial del Consumidor per eixe motiu i amb les pujades que els consumidors estem patint hi ha moltes organizatcions que ens conviden a actuar, sobre tot per la pujada de la llum.
Des d'Els verds us animem a participar:

la idea és senzilla.
deixar sense llum la nostra vivenda cinc minuts de 22 hores a 22.05 el 15 de cada mes.
A més us animem a que feu fotos de la vostra casa iluminada amb ciris i les pujeu al nostre mur.
Ja sabeu

APAGUEM LA LLUM ENCENEM EL CIRI!! EL 15 DE FEBRER JA ESTÀ PROP.

dimecres, 2 de febrer de 2011

2 de febrer dia mundial de les zones humides, Els Verds exigim l’aprovació d’un pla integral de regeneració de les marjals valencianes



En 1971 en Ramsar, es va signar el Conveni per declarar el 2 de febrer dia internacional de les zones humides. Important va ser aquesta data ja que es va conseguir generar un catàleg de zones protegides on entre d'altres estan l'Albufera i les salines de Torrevieja, Ara be, quina és la radiografia que podem fer de les nostres zones humides?? No massa bona la veritat, per aixó, Els Verds exigim l’aprovació d’un pla integral de regeneració de les marjals valencianes cofinançat per l’Estat i la Generalitat.
Hem de recordar que les marjals valencianes i totes les zones humides són espais naturals importantíssims per la seua biodiversitat i, sobretot, per ésser reserves d’aigua, en aquests temps de canvi climàtic.
Si mirem la situació actual hem de denunciar que no s’ha respectat el perímetre de protecció aprovat junt al Catàleg en l’any 2002, les construccions i actuacions fetes al voltant continua degradant les zones humides i a més és necessària una profunda revisió del mateix per incorporar zones encara no contemplades en ell,
Molt significatiu de l’abandó de les zones humides valencianes és l’estat d’infart ecològic que viu el Parc Natural de l’Albufera de València, les seves aigües estan totalment eutrofitzades i cada vegada és més la pressió antròpica dintre d’un dels paisatges més emblemàtics per al poble valencià.
Els Verds considerem urgent per a l’Albufera de València l’execució d’un Programa de depuració terciària de totes les aigües que li arriben, la reforma del PRUG i un Pla de regeneració integral agrícola que fomente la recuperació d’àmplies zones per a l’arrossar ecològic, conreu compatible amb els valors naturals, hídrics i faunístics del Parc
“També, demanem a la Conselleria de Territori que programe la revisió dels PGOU dels Ajuntaments que tenen zones humides als seus termes municipals per tal de garantir que les normatives urbanístiques municipals consideren sols d’especial protecció no urbanitzables la totalitat de l’espai que ocupen les zones humides i els seus perímetres de protecció.
Pura Peris, candidata a la Presidència de la Generalitat Valenciana per la Coalició Verds i ecopacifistes.