Benvingudes i benvinguts al bloc d'Els Verds del País Valencià, assemblea local L'Eliana. Camp de Túria.




dilluns, 31 de maig de 2010

Els Verds condemnem enèrgicament l'atac mortal contra els activistes en el seu camí a Gaza amb ajuda humanitària.



Encara que no està confirmat, hi ha una preocupació generalitzada pel creixent nombre de morts, que es situa ja en 19 en aquest moment.

La 'Flota de la Llibertat' ha estat organitzada per la fundació humanitària turca insana Yardém Vakfi, la campanya europea 'Contra el setge de Gaza', les campanyes grega i sueca 'Vaixell a Gaza' i el Moviment per la Llibertat de Gaza (Free Gaza). Els nou vaixells van partir la setmana passada des de diversos ports del mediterrani amb tones de subministraments mèdics, equips de construcció, material educatiu i ajuda humanitària.

L'exèrcit israelià, ha emès un comunicat en què diu que no ha 'atacat' la flota sinó que s'ha limitat a complir l'ordre del govern d'impedir que la flota entrés a Gaza sense autorització d'Israel.
No obstant aixó activistes i el govern turc han avisat que la flota es trobava encara en aigües internacionals quan els vaixells i els helicòpters de l'exèrcit israelià els han atacat.
Un cop més, el món està sent testimoni de la barbàrie israeliana, aquesta vegada contra activistes de més de 50 nacionalitats, que pretenien trencar el inhumà setge que pateix la Franja de Gaza.

A més dels nostres companys catalans a la Flotilla viatjaven ciutadans d'altres Estats, entre ells tres noruecs i onze suecs, entre ells el diputat "verd" i president de Joves Musulmans de Suècia, Mehmet Kaplan, i l'escriptor Henning Mankell, mundialment conegut per les seves novel negres, perosnalidades que dubtem que puguin ser conosderadas perilloses per a l'Estat d'Israel.

Israel ha d'aixecar el bloqueig de Gaza immediatament. La comunitat internacional hauria imposar sancions fins que Israel aturi l'ocupació i es retira a les fronteres de 1967. Ens congratulem de les decisions adoptades pel Govern Turc així com dels Governs, suec, norueg, grec i espanyol de cridar als seus ambaixadors, però no podem quedar-nos en meres consultes, exigim decisions urgents, ja que la declaració del Govern israelià no sembla reflectir, una vegada més, la veritat de l'ocorregut.

Ens sumem a la petició dels Verds Turcs i cridem a tots els Partits Verds d'Europa alçar la veu contra aquest crim de lesa humanitat.

Pura Peris
Portaveu Internacional Els Verds, Confederació.

dissabte, 29 de maig de 2010

Els verds animem a actuar per la llibertat de reunió a Rússia.Donem suport i s'unim a la crida rebuda a través del Partit Verd Europeu


Sembla ser un lloc comú considerar la Llibertat de reunió com un dels drets fonamentals, crucial per al funcionament amb èxit de la societat civil i eficaç control ciutadà sobre les accions de govern. En aquests temps de crisi i en els sistemes polítics autoritaris, assumeix un paper especial, ja que sovint és l'únic mitjà existent per aconseguir un missatge a través de les autoritats.
El dret de reunió està recollit tant en les constitucions dels Estats com en normes internacionals, així l'art 20 de la Declaració Universal dels Drets Humans proclama en el seu apartat primer que Tota persona té dret a la llibertat de reunió i d'associació pacífiques .
En el mateix sentit es pronuncia l'art Art 11 del Conveni Europeu per a la Protecció dels Drets Humans i les Llibertats Fonamentals i la nostra Constitució Espanyola que en el seu art. 21 proclama: Es reconeix el dret de reunió pacífica i sense armes. L'exercici d'aquest dret no caldrà autorització prèvia.
I per descomptat que la ciutadania europea exerceix aquest dret i prenem el carrer per mostrar les nostres reaccions, a favor o com a protesta, davant de totes les accions adopten les institucions i ens afecten.
Però sembla que la ciutadania russa no gaudeix del mateix dret tot i estar també reconegut en l'art. 31 de la Constitució de la Federació de Rússia, el tenor literal del qual és : “Els ciutadans de la Federació Russa tenen dret a congregar-se pacíficament, sense armes, celebrar reunions, convocar mítings, manifestacions, marxes i piquets”
I així s'ha organitzat una coalició de tots els Grups de drets humans i polítics en defensa de la llibertat de reunió per tal d'aconseguir poder exercir aquest dret, exercici, que ja és sabotejat per les autoritats, mitjançant denegació d'autoritzacions, dispersions i arrestos policials.
Per això, es proposa una línia d'acció que necessita el suport de tots nosaltres, anomenada Estratègia 31, que es realitzarà la primera el 31 de maig, que es repetirà cada 31 de mes i que si rep suport internacional per descomptat es veuria reforçada.
I com podem ajudar? De múltiples maneres, assistint d'observadors, difonent la situació que està patint l'exercici del dret de reunió a Rússia, donant trasllat de les notícies que ens arriben; mostrant el nostre suport i solidaritat per carta, fins i tot per mail, a l'Ambaixada russa en el nostre país, demanant que siga efectiu l'article 31 de la Constitució Russa.

Els Verds, des d'aci, a més exigim de la Unió Europea que vetlle per l'estricte compliment dels drets i lidere els actes de solidaritat perquè el dret a la reunió pacífica a Rússia, siga de veritat exercit.
Pura Peris, Portaveu Internacional, Els Verds, Los Verdes Confederación

divendres, 21 de maig de 2010

22 de maig 2010 Dia Internacional de la Diversitat Biològica. Lema: Diversitat Biològica per al Desenvolupament i per a la Mitigació de la Pobresa.


Un 22 de maig de 1972 va ser aprovat en Nairobi el Conveni internacional sobre la Diversitat Biològica,data posteriorment declarada per l'Assemblea General de l'ONU com a Dia Internacional de la Biodiversitat.
La diversitat biològica és el fonament de la vida al nostre planeta i un dels pilars del desenvolupament sostenible. La riquesa i la varietat de la vida a la Terra fan possibles els serveis indispensables que ens proporcionen els ecosistemes: aigua potable, aliments, recer, medicaments i roba.

Els entorns de una gran diversitat biològica tenen la capacitat de regenerar- se després d'un desastre natural. Tot això té especial importància per als ciutadans més pobres del món.

Les persones que sobreviuen amb només uns dòlars al dia depenen de la diversitat biològica per cobrir les seves necessitats bàsiques. Per tant, si no conservem la diversitat biològica i fem un ús sostenible d'ella, no aconseguirem complir els objectius de desenvolupament del Mil lenni.

Els líders mundials que van assistir a la Cimera Mundial sobre el Desenvolupament Sostenible celebrada a Johannesburg el 2002 es van comprometre a aconseguir per a 2010 una reducció important del ritme de pèrdua de la diversitat biològica.

Ara bé en aquest 2010, Any Internacional de la Biodiversitat, no només els governs no van a frenar la pèrdua de diversitat biològica, "sinó que aquesta desapareix més veloçment que mai abans", va dir el científic Stuart Butchart, autor principal d'una investigació publicada per la revista Science.

Tanmateix,d'acord a l'estudi "Perspectiva Mundial sobre la Diversitat Biològica 3" (GBO-3 per les seves sigles en anglès) que es va presentar a Nairobi (Kenya) i que va ser elaborat a partir d'informes de 110 països, els hàbitats naturals s'estan reduint i gairebé una quarta part de les espècies vegetals pot extingir-se.

En paraules d'Ahmed Djoglaf, secretari executiu de la Convenció de l'ONU de Diversitat Biològica, "continuem perdent biodiversitat a un ritme mai vist abans, els nivells d'extinció d'espècies poden arribar a ser mil vegades superiors als registrats en altres períodes històrics" .

Segons les dades ofertes per Bill Jackson, vicedirector general de la Unió Internacional per a la Conservació de la Natura (UICN), "el 21% de tots els mamífers coneguts, 30% de tots els amfibis, 12% de totes les aus i 27% dels corals (els coralls d'aigües càlides que construeixen esculls) corren perill d'extinció ". I això començarà a fer que l'economia mundial es ressenti tal com conclou l'informe GOB-3

Com aconseguir que els projectes de desenvolupament i la protecció de la natura coexisteixen serà el desafiament que haurem d’enfrontar en els propers anys organismes internacionals, governs i societat civil.

Curem dels nostres ecosistemes, coneguem-los, es cosa de tots.
Pura Peris.

diumenge, 16 de maig de 2010

Las medidas de ajuste: ni imprescindibles, ni equitativas, ni eficientes.Comunicado de Attac España



Pel seu interés, la claredat en les reflexions provinent d'una Asscoiació recongeuda internacionalment us traslladem el comunicat dels nostres amics d'ATTAC

Comunicado de Attac España sobre el sacrificio de la ciudadanía al doblegarse el gobierno a la voracidad de la dictadura del capital financiero

Frente a crisis del mercado, remedios del mercado, y a través de los actores en el mercado. El FMI, Bruselas y todos los banqueros alaban las medidas y el “coraje” para adoptar decisiones impopulares pero imprescindibles. Zapatero se doblega y quiere aplacar a la “bestia” de los especuladores sacrificando a la ciudadanía. ¡¡Se equivoca!!

Desde el momento en que se renuncia a regular y controlar los mercados financieros desde los Gobiernos y a frenar la especulación por ley se desencadena la espiral de la miseria: hay que pedir préstamos para pagar la deuda; reducir el déficit para pedir préstamos; recortar el gasto público para reducir el déficit; bajar los salarios, las prestaciones sociales y “reformar” las jubilaciones para reducir el gasto público. Otras tantas medidas que empobrecen los hogares, reducen las perspectivas de actividad económica productiva generadora de empleo y, consiguientemente, los futuros ingresos públicos que, a su vez, incitaran a las agencias de calificación a degradar los títulos de la deuda soberana provocando nuevas crisis bursátiles, con sus pánicos mediáticos y de nuevo la necesidad de otros ajustes y planes de austeridad. Nunca serán medidas eficientes.

El recorte de gastos sociales, y no otros, es una imposición de la UE y del FMI que nunca ayudan gratuitamente, pues tienen un empeño especial en la defensa del modelo económico neoliberal que han impuesto. Es la misma política seguida en América Latina durante la década de los noventa. El FMI y la UE quieren un Estado débil para poder imponer sus políticas, y los gobiernos han claudicado. ¿Cuanto han dejado de pagar los ricos y se ha dejado de ingresar en la Hacienda Pública por la bajada del tramo más alto del IRPF? ¿Por qué no se restablece el Impuesto sobre Patrimonio si se acepta que fue un error suprimirlo, un 0,2% del PIB? ¿Por qué no suprimir las SICAV que permiten a Emilio Botín del Banco Santander, Francisco González del BBVA, Amancio Ortega y Rosario Mera de INDITEX, las hermanas Koplowitz, la Duquesa de Alba, Florentino Pérez, etc. pagar el IRPF al 1%? ¿Por qué no se suprime el FROB, bajando el déficit un 0,9%, y suprimimos el riesgo de un incremento del déficit futuro de hasta el 10% (99.000 millones de euros) que tan sólo sirven para regalarles más dinero a la banca privada? ¿Por qué no establecer un impuesto en toda la zona euro a los especuladores con deudas soberanas como el de Brasil o sólo en España? ¿Por qué no eliminar la Declaración Conjunta en el IRPF? Son casi 2.000 millones de euros al año. La Declaración conjunta es una desgravación para las rentas medias y altas (y es creciente con el nivel de renta). Es un gasto antieconómico, antisocial, regresivo y discriminatorio para las mujeres (desincentiva su pertenencia a la economía regular). ¿Por qué no se revisan las pensiones de viudedad para eliminar su derecho para las personas viudas con un patrimonio superior al millón de euros o con otras rentas patrimoniales superiores a los 50.000€/año? No sólo se renuncia a regular y controlar los mercados financieros y a frenar la especulación, sino también a implantar sistemas o modelos fiscales nacionales justos, progresivos, del estilo de los países del norte de Europa. Estos modelos al aumentar los ingresos nacionales contribuyen a que dependamos menos de la deuda pública internacional y refuerzan la soberanía y la democracia del país. No son medidas imprescindibles las adoptadas, son posibles otras. No pagamos todos, no son medidas equitativas.

En el verano de 2007 los hogares estadounidenses se vieron incapaces de devolver los préstamos inmobiliarios concedidos sin ninguna garantía por los bancos ávidos de dinero; burbuja especulativa promovida desde la propia Reserva Federal dirigida por Alan Greenspan. En septiembre de 2008 la crisis de las subprimes degeneró en una crisis bancaria. Lehman Brothers se hundió. Los bancos dejaron de conceder préstamos y la economía cayó al borde de la asfixia. En vez de nacionalizar el sector financiero en bancarrota, los gobiernos aceptaron reflotarlo dejándolo con la misma desregulación, sin condiciones de ningún tipo. Los Estados se endeudaron fuera de toda lógica para salvar a los bancos privados y reactivar la economía. Pero tras veinte años de neoliberalismo y descenso continuado de la fiscalidad directa, los ingresos públicos se desplomaron. La deuda pública se dispara y, con ella, aparece la crisis social. En los países occidentales se dispara el desempleo, y con él la deslegitimación de los gobiernos democráticos y la desafección de la ciudadanía con sus gobernantes.

La afluencia de dinero público y el retorno a la especulación en las Bolsas da nuevos bríos a los bancos privados. Estimulados por los tipos de interés casi nulos, bancos y fondos de inversión reanudan su actividad especuladora. Durante la tormenta bursátil muchos trasladaron sus activos del mercado de acciones hacia el de las deudas públicas provocando una nueva burbuja financiera que sólo proporciona una pequeña tasa de interés. Hay que hacerla crecer, y comienzan los ataques especulativos a las deudas soberanas de los países periféricos de Europa con el pretexto del maquillaje del déficit griego efectuado con la ayuda del banco de negocios Goldman Sachs. La factura enviada por los bancos para pagar el precio de su propia incompetencia cae sobre su destinatario final, la ciudadanía trabajadora y pensionista, los gastos sociales del Estado. Las medidas aprobadas no atacan la raíz del problema, y no solucionaran nada.

Las discusiones para aprobar el Fondo de los/as ministros europeos para defender al euro y la necesaria intervención del FMI y de Obama reflejan la desunión europea y la perdida de soberanía dentro de la zona euro. Estamos ante un verdadero ataque a la democracia y a la soberanía de los pueblos.

Consecuencia del miedo y la resignación frente a las imposiciones de los especuladores, la reacción de los Estados, de la UE y del FMI se caracteriza por limitarse a imponer la coacción de los mercados mientras juran que resistirán a estos. Esta política dominada por el miedo y la claudicación a la dictadura de la minoría que se denomina así misma como “los mercados financieros” incita a los países miembros a desmarcarse unos de otros con la esperanza de salvarse de las apuestas a la baja de los especuladores. Una vez colocados los diferentes Estados europeos en situación de competencia entre sí, se trata de quién exhibirá el plan de austeridad más drástico. En Lisboa, Atenas, Dublín, Madrid, Berlín, París, etc. se llama a “apaciguar los mercados” Nadie se acuerda que hace un año los dirigentes del G20 prometieron a la ciudadanía del mundo domarlos.

ATTAC España cree necesario que la ciudadanía sea la que se movilice y se rebele por la defensa de la democracia, porque de eso se trata, y se manifieste en contra de la “dictadura del mercado" y de los que son sus dirigentes: esta UE construida de espalda a la ciudadanía europea, el FMI y las entidades financieras. Se impone pues que la ciudadanía española, y toda la europea sea la que se levante para exigir a sus gobernantes que adopten otro tipo de medidas en defensa de la soberanía, la dignidad y la democracia de los pueblos
13 de Mayo de 2010 http://www.attac.es/

dimecres, 12 de maig de 2010

ELS VERDS DEL PV DEMANEN LA CONVOCATÒRIA URGENT D’ELECCIONS GENERALS I AUTONÒMIQUES ANTICIPADES

ELS VERDS DEL PV DEMANEN LA CONVOCATÒRIA URGENT D’ELECCIONS GENERALS I AUTONÒMIQUES ANTICIPADES PER A QUE LA CIUTADANIA VOTE LES MESURES PER EIXIR DE LA CRISI ECONÒMICA I S’ACABE EL DESGOVERN VALENCIÀ PROVOCAT PEL CAS GURTEL.

Toni Roderic i Joan Francesc Peris, President i Portaveu respectivament d’Els Verds del PV, han fet declaracions urgents a la premsa valenciana després de l’anunci de Zapatero de les mesures contra la crisi i la decisió del Tribunal Suprem de reobrir el Cas Camps.

Els dirigents del partit verd valencià han demanat la dissolució immediata de les Corts Generals i de les Corts Valencianes i la convocatòria d’eleccions anticipades.

“El 12 de maig de 2010 passarà a la història recent com un dels dies més dramàtics en la política estatal i valenciana al haver-se produït al mateix temps l’anunci del senyor Zapatero dels durs retalls antisocials que pensa aplicar el Govern del PSOE per a que els sectors financers i especuladors nacionals i internacionals superen una crisi econòmica que sols ells han generat i també la decisió del Tribunal Suprem de reobrir el cas Camps”, ha manifestat el portaveu d’Els Verds del PV.

“Zapatero, amb l’anunci de les dràstiques mesures efectuat aquest matí al Congrés dels Diputats, amb les que aposta per una eixida de la crisi clarament conservadora i neoliberal per a que siguen els treballadors públics, els pensionistes, les famílies, el conjunt de la classe treballadora i els consumidors, no oblidem l’augment de dos punts de l’IVA per a juliol, els qui paguem una crisi econòmica que solament ha estat generada pel sectors més especulatius de les finances i ha mostrat el seu total servilisme davant del FMI i de la banca internacional i nacional” ha dit Toni Roderic.

“Els Verds del PV insistim en que mesures econòmiques tan dures han d’estar decidides pel conjunt de la ciutadania. El PSOE, ni el PP si governaria en aquest moment, no tenen legitimitat política per aprovar un canvi tan radical de la situació econòmica i social de milions d’espanyols sense que els afectats per aquestes mesures puguen avalar-les o decidir una eixida de la crisi més social i més justa, amb les que es faça assumir la major part dels seus costos a aquells que l’han provocat, els bancs, les caixes d’estalvi i els sectors financers i especuladors i, sobre tot, pose els fonaments d’una reforma de les estructures econòmiques i fiscals per tal d’impedir la seva repetició. Per això, Els Verds del PV exigim de Zapatero la dissolució immediata de les Corts Generals i la convocatòria anticipada d’eleccions” ha seguit en les seves declaracions, Joan Francesc Peris.

“També, l’acord del Tribunal Suprem de reobrir el cas Camps, i d’altres exdirigents del PP valencià, deixa en evidència al govern de la Generalitat i fa necessària també la convocatòria d’eleccions autonòmiques. En aquests moments no hi ha a les Corts Valencianes cap dels candidats a President de la Generalitat Valenciana de les passades eleccions, Ignasi Pla dimitit de Secretari General del PSPV, Gloria Marcos candidata de la coalició Compromís ja no és ni diputada i Camps, ara, torna ha estar immers en un cas de possible corrupció política” ha manifestat el President d’Els Verds, Toni Roderic.

“Els Verds del PV cridem al conjunt de la ciutadania valenciana a reclamar eleccions generals anticipades per a que tant el PSOE com el PP, dos partits que defensen en el fons el mateix sistema neoliberal i especulador de l’economia, permeten que siga la gent la que puga escollir en llibertat el model econòmic i social que prefereixen. Al temps cridem a la mobilització activa dels empleats públics, el conjunt de la ciutadania, els xicotets i mitjans empresaris, els autònoms, els agricultors, els aturats i aturades per a oposar-se al paquet de mesures neoliberals i antisocials que pretén aplicar Zapatero i el govern del PSOE” ha conclòs Peris.





Gabinet de premsa.
Els Verds del PV.

dimarts, 11 de maig de 2010

Els Verds avancen en el procés d'unitat

Els Verds volen oferir candidatures unitàries a la societat valenciana per sortir de la crisi des d'un nou contracte verd amb la ciutadania.

Dilluns passat dia 19 d'abril, es van reunir a Gandia les dues delegacions d'Els Verds del País Valencià i Els Verds Ecologistes-Pacifistes per posar les bases d'un acord electoral dels qui representen la pràctica totalitat de l'ecologisme polític valencià per a les properes eleccions municipals i autonòmiques de maig de 2011.

Els Verds del PV, que al seu dia ja va ser la suma dels Verds, Esquerra Verda i Izquierda Alternativa de Bunyol, d'una banda i Els Verds-ecopacifistes, que el recent mes de febrer han fusionat Els Verds de la Mediterrània i Els Verds- ecopacifistes, d'un altre, s'han reunit en un ambient de mútua cordialitat i on s'han manifestat la necessitat urgent de que el moviment polític verd oferisca candidatures electorals unides i un programa comú a centenars de milers de ciutadans que esperen de la política i els polítics solucions reals i urgents als seus problemes d'ocupació, de contaminació, d'educació, a la sanitat i veuen com els partits tradicionals, tant el PP com el PSOE no fan res per sortir de la crisi social, econòmica i ecològica que pateixen.

Les dues formacions polítiques han quedat convocats per al proper 3 de maig on es constituiran comissions mixtes de treball per aprofundir, acordar i anar tancant els punts positius d'acords i convergència en les polítiques sectorials des de les bases de la ideologia verda, on les dues formacions coincideixen, que no té a veure amb les polítiques del nefast bipartidisme del PSOE-PP. Els Verds aspiren a ser el nou espai alternatiu, l'opció que prengui una ciutadania cansada de les ofertes ràncies i tradicionals d'un sistema polític paralitzat i enquistat, que no resol els problemes reals ni dels ciutadans, ni del territori.

Tots dos partits, Els Verds del País Valencià i Els Verds Ecologistes-Pacifistes fan una crida a la resta d'agrupacions polítiques i moviments socials que es reclamen part de l'ecologisme polític a participar en la unitat dels Verds per aconseguir ser la tercera força política que s'interposen entre el PSOE i el PP acabant amb el bipartidisme i condicionant-los a millorar substancialment les polítiques laborals, socials, naturals i animalistes a la que tant mal han fet en la nostra societat

dilluns, 10 de maig de 2010

La família verda europea aconsegueix un altre èxit. Els Verds celebrem els avenços dels nostres col·legues del Partit Verd Europeu.


Les eleccions de Renania del Nord-Westfàlia han suposat la tercera alegria per a la família verda europea en tot just dues setmanes. Primer van ser els nostres col·legues hongaresos, que van entrar per primera vegada en el parlament amb 16 diputats.
Dijous passat ens congratularem de l'èxit de Caroline Lucas, que aconseguia ser la primera diputada verda de la Cambra dels Comuns. Ara li ha tocat el torn a l'Estat més poblat d'Alemanya. Allà, Els Verds han aconseguit doblar el seu percentatge de vots, amb més d'un 12%, i els seus 23 diputats els converteixen en la força decisiva per formar una nova majoria desbancant la CDU, que governava aquest Estat en coalició amb els liberals.
D'aquesta manera els Verds alemanys es consoliden com la tercera força política a Alemanya. Una evidència més de que les propostes verdes són cada vegada més tingudes en compte pels ciutadans, que ens veuen com els únics capaços de garantir la justícia social, la lluita contra el canvi climàtic i la seguretat dels llocs de treball.
El Green New Deal avança imparable per Europa.

Pura Peris, portaveu Internacional Els Verds

diumenge, 9 de maig de 2010

9 de maig Dia d'Europa, parlem dels verds britànics.


Tal dia com avui en 1950, el Ministre Schumman marca l'inici d'una nova Europa per construir i de la que avui encara queda molt per acabar i concretar: l'Europa social, la cívica, la solidària i pacifista, la respectuosa amb el medi ambient i els seus ecosistemes. Per això en el Dia del Desemperats volem parlar una mica de l'èxit dels verds Britànics i en especial el de Caroline Lucas, lluitadora social i ecologista que pintarà de verd el Parlament britànic.
Sí, Caroline Lucas aconsegueix entrar al Parlament de Westminster i es converteix en la primera diputada verda del Parlament britànic. Els Verds britànics han fet història aconseguint per fi superar l'última barrera que se'ls resistia.
Ja havien aconseguit presència en el Parlament d'Escòcia, estaven presents en molts municipis i fins i tot van aconseguir eurodiputats en les últimes eleccions europees. El problema és que l'injust sistema electoral britànic, amb el qual només aconsegueix acta de diputat el més votat en cada circumscripció electoral, feia molt difícil aconseguir una acta de diputat. Però Caroline Lucas ho ha aconseguit en el seu districte de Brighton, desbancat als laboristes que havien obtingut aquest acta de diputat en les darreres eleccions. Amb un discurs social d'esquerres i amb el seu ferm compromís mediambiental ha sabut atreure a molts antics votants laboristes. Caroline s'ha declarat encantada amb el fet de tenir un parlament "penjat", és a dir sense majoria absoluta de conservadors o laboristes. Això per un part dóna més valor polític al seu escó i sobretot perquè obre una via important a la revisió del sistema electoral de cara a fer-ho proporcional. Els liberals, que advoquen per aquesta reforma, haurien de fer valer els seus escons per aconseguir aquesta reforma.

Els verds, ens congratulem, d'aquest nou èxit del moviment verd, que avança vent en popa, a Europa i també a Hispanoamèrica, on les eleccions colombianes prometen una sorpresa monumental amb la candidatura de Mockus i l'octubre espera Brasil amb la candidatura de Marina Silva.

La marea verda avança i no hi ha qui la pare.

Pura Peris: portaveu internacional.

dimecres, 5 de maig de 2010

8 de maig de 2010: un dia per celebrar, tot un any per actuar.



8 de maig de 2010: Dia Mundial del Comerç Just.
El Dia Mundial de Comerç Just és una celebració internacional de Comerç Just posada en marxa per l'Organització Mundial de Comerç Just (World Fair Trade Organization, WFTO).
El Comerç Just és una resposta eficaç i concreta a la reducció de la pobresa, la crisi alimentària i econòmica així com el canvi climàtic. La crisi econòmica deixa palesa la necessitat d'un comerç que proporcioni unes condicions de vida sostenibles i oportunitats per al desenvolupament dels petits productors dels països més pobres. Això s'evidencia amb el fet que la tercera part de la població mundial sobreviu amb menys de dos dòlars al dia.

El comerç just, també anomenat comerç alternatiu, és un moviment internacional format per organitzacions del Sud i del Nord, amb el doble objectiu de millorar l'accés al mercat dels productors més desfavorits i canviar les injustes regles del comerç internacional.

La novetat del Comerç Just és que les organitzacions del Nord no es limiten a transferir recursos per crear infraestructures, capacitar o prefinanciar als grups productors, sinó que participen activament en la comercialització mitjançant la importació, distribució o venda directa al públic. A més realitzen una important tasca de denúncia i conscienciació.

És l'única xarxa comercial en la qual els intermediaris (importadores, distribuïdores o botigues) estan disposats a reduir els seus marges perquè li quedi un major benefici al productor.
Recentment, les principals organitzacions de Comerç Just a escala internacional han consensuat la següent definició:
"El Comerç Just és una associació de comerç, basada en el diàleg, la transparència i el respecte, que busca una major equitat en el comerç internacional. Contribueix a un desenvolupament sostenible oferint millors condicions comercials i assegurant els drets de productors i treballadors marginats, especialment en el Sud. Les organitzacions de Comerç Just, recolzades pels consumidors, estan implicades activament en donar suport als productors, sensibilitzar i desenvolupar campanyes per aconseguir canvis en les regles i pràctiques del comerç internacional convencional. "
Els consumidors tenim l'última paraula podem seguir amb els ulls tapats devant dels abusos i les explotacions que el capitalisme genera en tantes i tantes poblacions o podem canviar de sistema. Un dia per celebrar tot un any per actuar.