Benvingudes i benvinguts al bloc d'Els Verds del País Valencià, assemblea local L'Eliana. Camp de Túria.




dilluns, 20 de desembre de 2010

Els Verds amb veu pròpia


El sistema electoral vigent al nostre país i el sostre de ciment que suposa per als representants dels valencians i valencianes la famosa barrera electoral del 5% ha conduit elecció rere elecció que les forces anomenades minoritàries treballarem en clau de coalicions davant cada contesa electoral. Així, per exemple, al nostre municipi ja són varies les legislatures en les quals els Verds hem acompanyat a altres forces polítiques progressistes en el camí de les eleccions, fins la legislatura actual.
Els Verds de L’Eliana participem a l’Agenda 21 local i en l’activitat política municipal pròpia del grup Esquerra Unida -Verds, fruit del resultat de les darreres eleccions locals. Ara bé tot i que les sinergies poden ser bones i per tant bo el fruit del treball, no en poques ocasions les coalicions no perduren en el temps, és totalment legítim que una organització política, pels motius que siguen, no renove pactes anteriors.
Així doncs, Els Verds es presentarem a les properes eleccions amb candidatura pròpia, sense ser l’additiu o condiment de cap altra força política. I ho farem tant a nivell autonòmic com a nivell municipal. I ací al nostre poble, ho volem fer amb la col•laboració de tot elianer i elianera que es decidisca a dir la seua opinió, a transmetre’ns quines són les seues propostes i, si així ho estima, a participar activament incorporant-se al nostre grup de treball i a la nostra candidatura.
Perquè no volem que Cancún siga un altre Copenhaguen, perquè creiem en la terra, la gent i la natura, perquè volem que els nostres comerciants no perguen clients per problemes d’inaccessibilitat, perquè hem de curar del nostre patrimoni, la nostra cultura i la nostra llengua per als que han de venir, perquè hem de saber què pensen i desitgen els nostres joves,
necessitem escoltar-vos, escriviu a verdsleliana@gmail.com, i per saber més de nosaltres ens trobareu al carrer, al vostre costat i a http://elsverdsdeleliana.blogspot.com
http://www.facebook.com/pages/Els-Verds-LEliana/156896957688848
És el nostre desig intercanviar amb vosaltres les nostres idees

Javier Soria, responsable de política electoral
Pura Peris, Candidata a la Presidència de la Generalitat Valenciana.

dissabte, 18 de desembre de 2010

18 de desembre Dia internacional de les persones migrants


I quí no és migrant? és qué el fet de migrar buscant un lloc on viure, treballar ha de ser sinònim d'esclavitud, violència o vulneració dels drets més bàsic de tota persona?
Engunay es compleix una dècada de la declaració per part de les Nacions Unides del dia internacional de les persones migrants i no sembla que la situació millore per aconseguir un món sense entrebancs i murs per a qualsevol persona.
sense dubte la immigració és un dels fets, a escala planetària, més importants del nostre temps. És un fort procés transformador que afecta poblacions, i families senceres i en especial a les dones. ¿ quantes dones d'altres països no tenim al voltant, normalment sense papers, que s'encarreguen de cuidar a les nostres families, mente la seua està a milers i milers de quilòmetres???
Al moment actual entre la ferotge crisi econòmica, d'una banda, i la recuperació d'un discurs conservador que avança perillosament imparable per tota Europa, recordem de la directiva de la vergonya, la immigració està convertint-se en un estigma i és necessari que alcem la veu per evitar-ho.
Clarament vinculat a aquesta idea del migrant com classe social devaluada, estigmatitzada és l'existencia del Centres d'internament estrangers, on milers milers d'immigrants, que no han comès cap delicte, són empresonats només per una irregularitat administrativa: no tenir la documentació que se'ls exigeix per a residir i treballar a Espanya.
És per això que en aquest 18 de desembre Dia Internacional del migrant volem fer palés el nostre rebuig al CIE i recolzem les mobilitzaciosn que en tota Espanaya han sigut convocades per distintes plataformes cíviques i ONGs baix el crid de 'Tanquem Els CIE. Per un món sense murs '
les accions es realitzaran de manera simultània, a Madrid, Barcelona, València, Màlaga, Motril, Granada i Algesires, per demanar el tancament incondicional d'aquests centres.

A València la convocatòria és 16:00 Plaça Manuel Granero (Russafa) per marxar junts al CIE de Sapadors
Pels drets humans, tots som migrants, volem un món sense murs!!!!

dissabte, 11 de desembre de 2010

Eleccions municipals 2011: Obert el termini perquè els immigrants s'inscriguen en el cens electoral.


Fins el 15 de gener està obert el termini perquè els
estrangers residents al nostre país puguen inscriure en el cens
electoral amb vista a les eleccions municipals de maig de 2011.

A més dels nascuts en països de la Unió Europea, Espanya ha vingut
signant convenis amb altres Estats per assegurar la presència dels seus
nacionals en les eleccions locals espanyoles. Els requisits són
- ser major d'edat,
- portar almenys 5 anys residint legalment a Espanya,
- figurar en el padró municipal i
- inscriure's al Cens Electoral entre l'1 de desembre 2010 i el 15 de gener de 2011.

Segons informa l'Oficina del Cens Electoral, en les eleccions
municipals del 22 maig 2011 podran votar els ciutadans
nacionals de Bolívia, Xile, Colòmbia, Equador, Noruega, Nova Zelanda,
Paraguai i Perú,
en haver completat el procés de ratificació dels
respectius acords sobre participació en eleccions.

Per poder votar és condició indispensable estar inscrit en el CensElectoral, per a això cal:
a) Ser major de 18 anys i no estar privat del dret de sufragi actiu.

b) Estar inscrit en el Padró municipal d'habitants.

c) Estar en possessió de l'autorització de residència a Espanya.

d) Haver residit legalment a Espanya el temps exigit al
corresponent Acord (cinc anys en el moment de la sol.licitud o tres
anys el dia de la votació per als nacionals de Noruega).

e) Complir els altres requisits que estiguin establerts en el
corresponent Acord.

Per facilitar la presentació de les sol licituds, l'Oficina del Cens
Electoral (OCE) ha enviat una comunicació personalitzada als 322.633
ciutadans d'aquests països, excepte als de Bolívia, que reuneixen les
condicions establertes amb la informació disponible dels padrons
municipals i de les inscripcions en el Registre Central de
Estrangers. La meitat d'aquestes comunicacions corresponia a nacionals
d'Equador. Atès que l'Acord de Bolívia amb Espanya s'ha signat
recentment, les 27.502 comunicacions personalitzades als ciutadans
nacionals de Bolívia es remetran pròximament.

La butlleta d'inscripció per als ciutadans d'aquests països que
reben la comunicació de l'OCE es podrà realitzar per Internet,
accedint al Tràmit publicat a la seu electrònica de l'Institut
Nacional d'Estadística (INE)
https: / / sede.ine.gob.es / cervell / paisesacuerdos
o per correu postal, que no necessita franqueig, sense necessitat que l'elector acudisca a l'Ajuntament corresponent al seu municipi de residència a Espanya.

En el cas que l'OCE haja pogut comprovar el compliment dels
requisits exigits, excepte la vigència del permís de residència, el
interessat podrà fer la sol.licitud signant la comunicació
rebuda, remetent necessàriament per correu postal, que no necessita
franqueig, i aportant fotocòpia de la targeta d'identitat d'estranger
en vigor o certificat de residència expedit per la Comissaria de Policia.

Els ciutadans d'aquests països també pot presentar la documentació
directament en els ajuntaments, omplint l'imprès disponible
en ells amb aquesta finalitat. En aquests casos cal tenir en compte que:

1. La identificació dels interessats serà realitzada amb la Targeta de
identitat d'estranger, havent adjuntar fotocòpia de la mateixa. Els
ciutadans noruecs també podran acreditar la seva identitat amb el
Document nacional d'identitat o passaport del seu país.

2. El temps de residència legal a Espanya requerit s'haurà
justificar amb un certificat de residència, expedit per la Comissaria
de Policia, quan no es pugui deduir de les dades de la fotocòpia de
la Targeta d'identitat d'estranger, si aquesta fos aportada.

El termini per a les respostes a les comunicacions de l'Oficina del
Cens Electoral i per a les sol • licituds en els ajuntaments és de l'1 de
desembre de 2010 al 15 de gener de 2011.

Les sol.licituds realitzades fora de termini, incloses les que puguin
realitzar per reclamació a les dades d'inscripció en el cens
electoral, seran desestimades per incomplir aquest requisit

divendres, 10 de desembre de 2010

10 de desembre Dia Internacional dels Drets Humans


I què tal si els recordem??????

Article 1
Tots els éssers humans neixen lliures i iguals en dignitat i en drets. Són dotats de raó i de consciència, i els cal mantenir-se entre ells amb esperit de fraternitat.

Article 2
Qualsevol persona pot prevaler-se de tots els drets i de totes les llibertats que aquesta declaració proclama, sense cap distinció de raça, de color, de sexe, de llengua, de religió, d'opinió pública o d'altra mena, d'origen nacional o social, de fortuna, de naixement o de qualsevol altra classe. Hom no farà tampoc cap distinció fonamentada en l'estatus polític, administratiu i internacional del país o territori del qual depengui jurídicament la persona, tant si es tracta d'un país o territori independent, com si està sota la tutela, encara que no sigui autònom o que estigui sotmès a qualsevol limitació de sobirania.

Article 3
Tot individu té dret a la vida, a la llibertat i a la seguretat de la persona.

Article 4
Cap persona no està sotmesa a esclavitud o servatge; l'esclavitud i el tràfic d'esclaus són prohibits en totes llurs formes.

Article 5
Cap persona no serà sotmesa a tortura ni a penes o tractes cruels, inhumans o degradants.

Article 6
Tothom i en tot lloc té dret al reconeixement de la pròpia personalitat jurídica.

Article 7
Tothom és igual davant la llei i té dret d'obtenir-ne la mateixa protecció contra qualsevol discriminació que violi la present declaració contra tota provocació a una tal discriminació.

Article 8
Tota persona té dret a un recurs efectiu prop de les competents jurisdiccions nacionals, contra aquells actes que violin els drets fonamentals reconeguts per la constitució o la llei.

Article 9
Ningú no pot ser arrestat, detingut ni exiliat arbitràriament.

Article 10
Tota persona té dret, en règim d'igualtat, que la seva causa sigui portada equitativament i imparcialment en un tribunal independent i imparcial, el qual decidirà tant sobre els seus drets i les seves obligacions com sobre el fonament de tota acusació adreçada contra ella en matèria penal.

Article 11
1. Hom presumeix innocent tota persona acusada d'un acte delictiu fins que la seva culpabilitat hagi estat establerta legalment en el curs d'un procés públic, en el qual totes les garanties necessàries per a la defensa hagin estat assegurades.
2. Ningú no serà condemnat per accions o per omissions que quan foren comeses no constituïen acte delictiu d'acord amb el dret nacional i internacional. Tampoc no s'imposarà cap pena superior a la que era aplicable quan l'acte delictiu fou comès.

Article 12
Ningú no serà objecte d'intromissions arbitràries en la seva vida privada ni en la de la seva família, en el seu domicili ni en la seva correspondència, ni d'atemptats contra la seva fama o reputació. Tota persona té dret a la protecció de la llei contra aquestes intromissions o aquests atemptats.

Article 13
1. Tota persona té dret a circular i a escollir el seu lloc de residència a l'interior d'un estat.
2. Tota persona té dret a abandonar qualsevol país, àdhuc el propi, i a retornar-hi.

Article 14
1. En cas de persecució, tota persona té dret a cercar asil i a beneficiar-se'n en d'altres països.
2. Aquest dret no podrà ésser invocat en cas de persecució basada realment en un crim de dret comú, o actes contraris als principis i fins de les Nacions Unides.

Article 15
1. Tot individu té dret a una nacionalitat.
2. Ningú no pot ésser privat arbitràriament de la seva nacionalitat ni del dret a canviar de nacionalitat.

Article 16
1. A partir de l'edat núbil, l'home i la dona, sense cap restricció per raó de raça, nacionalitat o religió, tenen dret a casar-se i a fundar una família. Ambdós tenen drets iguals al matrimoni, durant el matrimoni i en el moment de la seva dissolució.
2. El matrimoni només pot realitzar-se amb el consentiment lliure i ple dels futurs esposos.
3.La família és l'element natural i fonamental de la societat, i té dret a la protecció de la societat i de l'estat.

Article 17
1. Tota persona, individualment i col·lectiva, té dret a la propietat.
2. Ningú no pot ésser privat arbitràriament de la seva propietat.

Article 18
Tota persona té dret a la llibertat de pensament, de consciència i de religió; aquest dret comporta la llibertat de canviar de religió o de convicció i la de manifestar-les individualment o en comú, en públic i en privat, mitjançant l'ensenyament, la predicació, el culte i l'acompliment de ritus.

Article 19
Tot individu té dret a la llibertat d'opinió i d'expressió; això comporta el dret a no ésser inquietat per causa de les opinions i el de cercar, rebre o difondre les informacions i les idees per qualsevol mitjà d'expressió i sense consideració de fronteres.

Article 20
1. Tota persona té dret a la llibertat de reunió i d'associació pacífiques.
2. Ningú no pot ésser obligat a pertànyer a una determinada associació.

Article 21
1. Tothom té dret a prendre part en la direcció dels afers públics del seu país, sigui directament, sigui per mitjà de representants elegits lliurement.
2.Tota persona té dret a accedir a les funcions públiques del país en condicions d'igualtat.
3. La voluntat del poble és el fonament de l'autoritat dels poders públics; aquesta voluntat ha d'expressar-se mitjançant eleccions sinceres que cal celebrar periòdicament per sufragi universal igual i secret, o seguint qualsevol procediment equivalent que asseguri la llibertat del vot.

Article 22
Tota persona, com a membre de la societat, té dret a la seguretat social; té la facultat d'obtenir la satisfacció dels drets econòmics socials i culturals indispensables a la seva dignitat i al lliure desenvolupament de la seva personalitat, per l'esforç nacional i la cooperació internacional, segons l'organització i els recursos de cada país.

Article 23
1. Tota persona té dret al treball, a la lliure elecció del seu treball i a la protecció contra la desocupació.
2.Tothom té dret, sense cap discriminació, a igual salari per igual treball.
3.Tothom que treballa té dret a una remuneració equitativa i satisfactòria que asseguri per a ell i per a la seva família una existència conforme amb la dignitat humana, completada, si cal, amb els altres mitjans de protecció social.
4.Tota persona té dret, unint-se amb d'altres, a fundar sindicats i a afiliar-s'hi per a la defensa dels propis interessos.

Article 24
Tota persona té dret al descans i al lleure i, particularment, a una limitació raonable de la jornada de treball i a vacances periòdiques pagades.

Article 25
1. Tota persona té dret a un nivell de vida que asseguri la seva salut, el seu benestar i els de la seva família, especialment quant a alimentació, a vestit, a habitatge, a atenció mèdica i als necessaris serveis socials; tota persona té dret a la seguretat en cas de desocupació, malaltia, invalidesa, viduïtat, vellesa o en d'altres casos de pèrdua dels mitjans de subsistència a causa de circumstàncies independents de la seva voluntat.
2. La maternitat i la infantesa tenen dret a una ajuda i a una assistència especials. Tot infant nascut en el matrimoni o fora d'ell, frueix d'igual protecció social.

Article 26
1. Tota persona té dret a l'educació. L'educació serà gratuïta, si més no, en el grau elemental i fonamental. L'ensenyament elemental és obligatori. Cal que l'ensenyament tècnic i professional sigui generalitzat, i que s'obri a tothom l'accés als estudis superiors amb plena igualtat per a tots amb atenció al mèrit de cadascú.
2. L'educació ha de tendir al ple desenvolupament de la personalitat humana i al reforçament del respecte dels Drets Humans i de les llibertats fonamentals. Ha d'afavorir la comprensió, la tolerància i l'amistat entre totes les nacions i tots els grups socials o religiosos, i la difusió de les activitats de les Nacions Unides per al manteniment de la pau.
3. El pare i la mare tenen, amb prioritat, dret a escollir la classe d'educació de llurs fills.

Article 27
1. Tota persona té dret a prendre part lliurement en la vida cultural de la comunitat, a fruir de les arts i a participar del progrés científic i dels beneficis que en resultin.
2. Qualsevol persona té dret a la protecció dels interessos morals i materials derivats de les produccions científiques, literàries i artístiques de què sigui autor.

Article 28
Tota persona té dret a que regni en el medi social i internacional un ordre que permeti d'assolir amb plena eficàcia els drets i les llibertats enunciats en aquesta declaració.

Article 29
1. Tota persona té dret a uns deures envers la comunitat en la qual, només, li és possible el lliure i ple desplegament de la personalitat.
2. En l'exercici dels drets i en el gaudi de les llibertats ningú no està sotmès sinó a les limitacions establertes en la llei, exclusivament en l'ordre a assegurar el reconeixement i el respecte dels drets i de les llibertats alienes, i a fi de satisfer les justes exigències de la moral, de l'ordre públic i del benestar general en una societat democràtica.
3. Aquests deures i aquestes llibertats mai no podran ésser exercits contra els fins i els principis de les Nacions Unides.

Article 30
Cap disposició d'aquesta declaració no pot ésser interpretada en el sentit que un estat, un grup o un individu tinguin dret a lliurar-se a una activitat o a cometre un acte encaminat a la destrucció dels drets i les llibertats que s'hi enuncien.

divendres, 3 de desembre de 2010

3 de desembre Dia internacional de les Persones amb discapacitat


En 1992 l'Assemblea General de les Nacions Unides va proclamar el 3 de desembre com el Dia Internacional de las Personas con discapacidad. La celebració d'aquest dia té, des d'aleshores, per objecte ajudar a entendre les qüestions relacionades amb la discapacitat, els drets de les persones amb discapacitat i els beneficis que es derivarien de la integració d'aquestes persones en tots i cadascun dels aspectes de la vida política, social, econòmica i cultural de les seves comunitats


Hem canviat de mil.leni i continuem parlant de discapacitats, ni tan sols hem buscat un terme més integrador, més inclusiu, i continuem amb els mateixos problemes d'integració de totes les persones en tots els aspectes de la societat amb independència de les seues diferencies.

Parlem d'accessibilitat d'entorns accessibles i immediatament pensem en que hem de fer modificacions per a que aquelles persones que no tenen la mateixa mobilitat que nosaltres es troben còmodes oblidant totalment quin és en realitat el concepte d'entorn accessible:

"aquell entorn dissenyat de tal manera que pot ser utilitzat amb seguretat i eficàcia pel major nombre possible de persones, ja siguen aquestes discapacitades o no"

Aquest concepte implica que cal ampliar el terme "estàndard", utilitzat en el disseny en general, utilitzant el concepte de manera que dins d'ell tinguen cabuda la diversitat de persones que habiten o utilitzen un determinat entorn.

A més a més aquest concepte d'entorn accessible va mès enllà de la mera idea espacial i es troba totalment vinculat a l'exigència en tota societat justa socialment amb la igualtat d'oportinitats, igualtat que mai es podrà donar si no existeix la mateixa possibilitat d'accés, físic, a la informació i a la comunicació, als llocs de treball, a l'educació.

Així doncs encara ens queda molt per fer i no podem parar ni deixar a un sol dia la reflexió de les qüestions i accions inclusives de totes les persones en el mateix entorn, sols així serem una societat justa, democràtica i completa.

dimarts, 30 de novembre de 2010

1 de desembre dia mundial contra la sida. Accés universal al tractament, treballem la prevenció


Necessitat d'accés a la prevenció i el tractament

El Dia Mundial de Lluita contra la Sida es commemora des de 1988, per iniciativa de l'Assemblea General de les Nacions Unides.

Cada 1 de desembre, persones de tot el món uneixen esforços per a generar una major consciència del que suposa el VIH / SIDA i mostrar solidaritat internacional davant la pandèmia.
Segons l'Organització Mundial de la Salut (OMS), el 2008 hi havia 33,4 milions de afectats pel VIH. S'estima que aquest any van resultar infectades pel virus 2,7 milions de persones, i que 2 milions van morir de SIDA. L'Àfrica subsahariana continua sent la regió més afectada pel VIH. El 2008, aquesta regió tenia el 67% de les infeccions per VIH a nivell mundial, 68% dels nous casos en els adults i el 91% de les noves infeccions en els nens.
L'Informe 2010 elaborat per l'OMS respecte al tema avalua l'accés universal a la prevenció, tractament i assistència de la infecció pel VIH. El document presenta proves convincents que s'han fet progressos en la lluita mundial, però també deixa clar quant queda encara per fer.

dissabte, 27 de novembre de 2010

29 de Novembre Dia Internacional de Solidaritat amb el poble palestí.


Com és sabut es va triar el 29 de novembre com Dia Internacional per la importància d'aquesta data per al poble palestí. Sí, aquest mateix dia l'any 1947, l'Assemblea de l’ONU va aprovar la resolució 181 (II), posteriorment coneguda com la resolució sobre la partició. En ella es va disposar la creació d'un "Estat jueu" i un "Estat àrab", a Palestina, amb Jerusalem com a corpus separatum regit per un règim internacional especial. Dels dos estats previstos en aquesta resolució només s'ha creat un: Israel.
Des d’aleshores cada any, el Dia Internacional de Solidaritat amb el Poble Palestí, serveix per verificar que continuem sense Estat palestí i per considerar la situació dels palestins i què més podríem fer per aconseguir la pau.
Semblava que després dels Acords de setembre de 2010 les coses podrien anar canviant però malgrat els primers passos donats per l'Autoritat Palestina creant institucions i prestant serveis públics, la moratòria sobre assentaments acordada ha expira. Es van començar a construir centenars de noves unitats a la Ribera Occidental i es van aprovar nous assentaments a Jerusalem Oriental. Això va comprometre seriosament la credibilitat del procés polític. Israel ha de complir amb les seves responsabilitats de congelar les activitats d'assentament.
Sens dubte queda molt per fer més, tant palestins com israelians miren amb poques esperances el procés, però serà necessari que Palestina arribe a adquirir la condició d'Estat, mentre lluita contra els atacs terroristes i contra la incitació i per la seua banda, Israel, és la seva obligació, ha de començar a desmantellar les mesures d'ocupació, en particular pel que fa a la circulació, l'accés i la seguretat.
I com no, no podem oblidar la situació a Gaza. Hem d’exigir la plena aplicació de la resolució 1860 del Consell de Seguretat. Israel ha de permetre una major reconstrucció civil, la lliure circulació de les persones i l'exportació de mercaderies, i facilitar la ràpida execució dels projectes. Han de cessar els trets de coets des de Gaza.
També la comunitat internacional ha d'estar disposada a assumir les seves pròpies responsabilitats pel que fa a la pau per aixó li exigim que treballe seriosament per aconseguir l’any vinent, sense més prorrogues per fi una pau justa i duradora a l'Orient Mitjà sobre la base de les resolucions 242, 338, 1397, 1515 i 1850 del Consell de Seguretat, els acords anteriors, el marc de Madrid , el Full de ruta i la Iniciativa de Pau àrab.
Pura Peris, Els Verds del País Valencià

dimecres, 24 de novembre de 2010

Per l'eliminació de la violència contra les dones, erradiquem la violència masclista, eduquem en Igualat


Any rere any, es reunim el 25 de Novembre per recordar que és el Dia Internacional per l’Eliminació de la Violència contra les Dones. Frases com “No al Maltractament”, “Tolerància Zero” “Cap a la igualtat”, “Cap maltractador al carrer” “ No més agressions” són cada vegada més assumides per la societat però malauradament, no han evitat que en 2010 ja comptem amb 75 dones mortes, més mortes que en les mateixes dates que en 2009, i no es parla dels xiquets i xiquetes que es veuen afectats per aquesta situació.

En dies com el d’avui totes i tots manifestem la nostra completa repulsa a contra tot tipus de violència masclista, manifestació brutal de la desigualtat entre homes i dones i també demanem als poders públics l’augment de les mesures econòmiques de subsistència digna perquè s’impedisca la tornada de la dona amb el maltractador com a única eixida a la supervivència familiar, així com la contínua avaluació de les causes. Amb l’actual situació de crisi econòmica es pot veure revifada la violència a causa de situacions greus e insuportables de patiment familiar davant la manca de treball i, per tant, de recursos bàsics.
Però hem d’anar més enllà, hem d’aconseguir un canvi d’aquest model capitalista i patriarcal per un model social on manen la justícia i la igualtat i sols ho podem aconseguir si eduquem en igualtat. Sí, les mesures socials o judicials arriben quan la violència ja s’ha produït, per això és absolutament necessari educar en ciutadania, és imprescindible la prevenció, que els nostres xiquets i xiquetes aprenguen que la igualtat no és un tema de dones, sinó que sense igualtat no es pot parlar d’una societat justa ni democràtica.
I com no, al mateix temps és al nostre País és absolutament necessari que el Govern Autonòmic no continue boicotejant la Llei integral contra la violència de gènere, que després de sis anys de la seua vigència, encara no ha desenvolupant.
Per que en algun moment aquesta fita del 25 de novembre siga estudiada com un fet passat i resolt,

No a la violència masclista, si a la educació en igualtat

L’Eliana a 25 de novembre de 2010
Pura Peris
Els Verds del País Valencià

dimecres, 17 de novembre de 2010

La campanya " caramels per la integració" arriba a L'Eliana


El passat dilluns 15 de novembre amb la presentació de la sol.licitud del Verds per registre en l'Ajuntament de L'Eliana, es va iniciar en el Camp de Túria la campanya dels Verds del País Valencià "caramels per la integració", campanya que ja s'ha fet pública en altres ajuntaments com el de Orihuela.
"La idea és senzilla i barata", ens conta la portaveu local Pura Peris," però és un exemple de com amb un simple gest es pot integrar a les persones o pel contrari fer-les sentir rebujades.
En quantes cavalcades, xocolataes, etc, es planteja l'organitzador que pot haver xiquets, i inclús majors que no poden participar perquè el sucre o el gluten és verí per a ells?. Com es pot sentir un xiquet o xiqueta quan veu passar les cavalcades i com els seus amiguets mengen caramels i ell/ella no pot? Qué han de fer els pares? No deixar que participe de la festa? Separar-lo dels companys?
La situació és més greu quan les festes les organitzen les Administracions Públiques ja que en eixos casos el rebuig gener el paguem amb els diners de tots.
Sens dubte un dels actes nadalencs que els nostres menuts esperen amb més il.lusió és la cavalcada de Reis, on es llancen caramels dels quals no poden gaudir els celiacs ni els diabètics.
"per aixó, demanem dels nostres Ajuntaments que compren caramels i dolços per a repartir sense gluten i sense sucre i així afavorirem l'acceptació de la malaltia per tots, els xiquets celiacs i diabètics ja que podran participar com la resta dels seus amics agafant els caramels i menjant-los sense por a enfermar, i els nens que no pateixen aquestes dolències veient com podem compartir els caramels.
Si volem que de debó les nostres ciutats i els nostres pobles siguen ciutats educadores, ciutats integradores comencen a actuar coherentment. Amb la campanya caramels per la integració volem fer palés com no és necessari grans inversions per educar i integrar, és suficient tan sols recordar que la ciutadania és diversa i que com Administració Pública hem de servir a la diversitat.
"Des d'ací instem a totes les institucions a unir-se a la nostra campanya, que enguany les Cavalcades de reis ens duguen de debó un missatge d'integració real i efectiva" conclou Pura Peris portaveu dels Verds,

dissabte, 6 de novembre de 2010

ELS VERDS ACUDIREM EN CANDIDATURES DE VERDS I ECOLOGISTES A LES PROPERES ELECCIONS AUTONÒMIQUES

A les eleccions municipals la Mesa de PV del partit verd amb major implantació al municipis valencians dóna llibertat a les assemblees locals per arribar a acords amb les forces progressistes per tal de fer avançar les polítiques ambientals als Ajuntaments i desbancar al PP de les alcaldies valencianes.

Aquestes són els dos acords en matèria electoral als que han arribat per unanimitat, després d'un intens debat, els portaveus de les diferents assemblees locals d'Els Verds del PV en la reunió de la Mesa de PV, màxim òrgan del partit, celebrada aquest matí de dissabte, 6 de novembre, a la localitat de Benirredrà (La Safor), població on Els Verds participen en el govern municipal amb un pacte amb el PSOE.

Després d'un informe extens de Toni Roderic i Joan Francesc Peris, President i Portaveu del partit respectivament, al voltant dels diferents contactes que han mantés amb el Bloc, Iniciativa i Esquerra Unida, Els Verds del PV han decidit mantenir l'estratègia que havien acordat al seu Congrés d'Oriola d'intentar unificar les sigles verdes valencianes per tal d'oferir una opció unitària i monocolor, verda, a l'electorat valencià, després del fracassat intent de la coalició Compromís de 2007, en la que Els Verds del PV participaren.

Així, Els Verds del PV han acordat ultimar les negociacions, ja molt avançades, amb Els Verds Ecopacifistes, i presentar candidatures dels Verds a les eleccions autonòmiques, fent una crida al moviment ecologista valencià a sumar-se a elles.

A les eleccions municipals, davant de l'ascens del PP que senyalen les enquestes i la realitat diferent en cada localitat de la correlació de forces polítiques de l'esquerra, la Mesa de PV ha acordat que el partit recolzarà i donarà suport a qualsevol tipus de coalició o acord electoral que supose l'arribada als Ajuntaments de regidors verds i l'avanç de les polítiques ambientals als municipis valencians i, al mateix temps, ajuden a desbancar de les alcaldies valencianes al PP o impedir la seva arribada a algunes d'elles. Així, Els Verds apliquen el principi polític de l'ecologisme d'aplicar a cadascuna de les localitats la política electoral més escaient per a l'avanç social i ambiental.

Altre dels principals acords de la Mesa de PV d'Els Verds ha estat en demanar una reunió amb López Uralde i representants del Partit Verd Europeu per tal d'analitzar la fulla de ruta a aplicar al PV per tal d'aconseguir per a les properes eleccions generals llistes unitàries de tot l'espai verds i ecologista a les tres províncies valencianes.

No s'han oblidat Els Verds d'analitzar en la seva reunió la situació de la política valenciana i espanyola, reclamant més inversions en la xarxa ferroviària convencional valenciana, insistint en la urgència de l'àmpliació de la línia València-Gandia fins a Dénia, l'alliberament del peatge de l'AP-7 per a fer innecessàries les rondes previstes de la N.332 i N.340. També Els Verds han criticat el projecte de la Generalitat Valenciana de privatització de l'escola pública amb el programa de construcció i gestió dels nous centres per empreses privades, així com han exigit al Govern Central l'abandó del projecte de cementiri nuclear a ubicar a Zarra i al President Camps major contundència en el seu rebuig. Els Verds valoren molt negativament els retalls en la Conselleria de Medi Ambient, sobre tot, en els que afecten a la ja més que insuficient política forestal, que, segons consideren, afectarà en gran manera a la prevenció dels incendis forestals.

Els Verds no han oblidat la visita del Papa, i des del màxim respecte a la màxima autoritat de l'Ésglésia Catòlica i al seu dret de viatjar, han criticat durament que el govern de Zapatero retire el projecte de llei de llibertat religiosa justament ara i esperen del Papa que recorde en la seva visita que les agressions al medi ambient han estat declarades per ell pecat mortal.

dimarts, 19 d’octubre de 2010

Allò que no ens conten d'Educació



Les companyes i companys de la coordinadora anti-privatització de la sanitat pública ( http://www.casmadrid.org)ens adverteix: País Valencià: Educació privatitzarà la gestió d'escoles de nova construcció
I és que el model de privatització sanitària d'Alzira arriba a la gestió de l'ensenyament. Efectivament, la Conselleria d'Educació negocia des de fa tres anys amb les patronals dels centres privat-concertats la cessió de sòl a empreses privades per construir escoles i gestionar durant, almenys, 75 anys.
Passat aquest termini, el concert educatiu podria sortir a concurs públic. Una font de la Conselleria d'Educació va ser molt gràfica a l'hora de resumir la iniciativa del departament d'Alejandro Font de Mora: "És el model d'Alzira pur i dur". Això sí, precisa, les concessions només s'autoritzaran en aquelles zones on hi haja una demanda suficient de places escolars i es rebutjaran les peticions d'aquelles empreses que vulguen accedir als concerts amb una oferta elitista.

La Generalitat en lloc d'estudiar seriosament com donar els serveis públics de qualitat que ens pertoca està estudiant el model implantat fa set anys a Madrid per la presidenta de la comunitat Esperanza Aguirre. Un model que , pel que sembla, el PP inclourà en el programa electoral que presentarà a les eleccions autonòmiques de l'any vinent. I el gran partit de l'oposició és coneixedor d'aquesta situació, però esta fent alguna cosa.....?

De fet, La conselleria i la Federació de Centres d'Ensenyament de València (FECEVAL), la patronal que agrupa la majoria dels centres concertats no religiosos, aposten per posar en marxa el model a la ciutat de València i el Consistori valencià ja ha plantejat "una revisió del Pla d'Ordenació General Urbana (PGOU) per a requalificar sòl en dos barris: l'avinguda de França, que desemboca a la Ciutat de les Arts i les Ciències, i Campanar.

Davant les dificultats financeres de la Generalitat i els seus problemes per obtenir crèdits, la Conselleria d'Educació pretén que siguen les empreses privades les que es facen càrrec de la construcció de les escoles. Però FECEVAL exigeix contrapartides per fer viable el projecte. Una d'elles, i no la menor, és tenir garantit per llei l'accés al sol. Una altra, que els centres es construeixen en aquelles zones on el risc econòmic siga mínim tenint en compte la demanda de places escolars.

Aquestes dues condicions són fonamentals però l'entrebanc que ha de salvar el Consell de Francesc Camps és poder garantir el sòl, el que confirma FECEVAL.Altra qüestió que preocupa a la patronal és que el concert siga "automàtic, des del primer moment en què el centre està ocupat". La llei preveu fins a cinc anys per homologar el centre i concedir-li el concert.
La patronal no està disposada a "invertir entre 3, 5 o 10 milions d'euros, segons les línies del centre a construir", sense tenir garanties oficials i legals que ingressarà per concert tots els conceptes (finançament de la nòmina del professorat i despeses de funcionament) des que s'inaugure. Negoci i més negoci... i l'interés general on és??
La patronal exigeix un "blindatge legal" que impedeixca que el procés de concert siga reversible, si canvia el color del Govern. "La garantia d'irreversibilitat és molt important, perquè estem parlant d'inversions fortes", matisa FECEVAL.
"Per evitar els problemes de Madrid amb grans empreses, aquí es faria amb empreses familiars i cooperatives". A Madrid, Esperanza Aguirre s'ha enfrontat a les denúncies de l'oposició en bloc per concertar amb grans empreses vinculades a la prelatura de l'Opus Dei, que per norma separa per sexes als alumnes de les alumnes, el que contravé la pròpia normativa estatal de concerts educatius.

Des Educació apunten que "no és incompatible amb Ciegsa, hi ha escoles públiques i caldrà seguir construint". No obstant això, el deute que arrossega l'empresa pública de construccions escolars éstè sent molt qüestionada, en set anys, Ciegsa ha construït 365 centres per valor de 1.782 euros, però el seu deute actual és de 3.000 milions.

Es així com volem que ens presten els serveis d'educació pública?, com volem que es gasten els diners dels nostres impostos? Arribarà la situació al nostre municipi??

diumenge, 10 d’octubre de 2010

10-10-10, dia internacional de solucions climàtiques


10-10-10 és una data de calendari irrepetible, per això em sembla especialment rellevant que s'haja triat aquesta data per exigir el canvi real en les polítiques actuals per evitar l'engreujament del nostre clima.
La crida a l'acció ve de la mà de 350.org i ha de ser una festa per celebrar el treball fet fins ara per combatre el canvi climàtic.
L'objectiu del dia no és solucionar el canvi climàtic amb només un projecte, sinó enviar un missatge polític clar: si els ciutadans i organitzacions sense representació política a les institucions podem posar-nos mans a l'obra fent petites accions, unint-nos a través de les xarxes socials en accions que es llancen a través de tot el planeta, participem en accions personals i cíviques, els polítics que ens governen també ho poden fer o sinó hauran de deixar pas a qui sí ho vol fer, i per això exigim: que es posen mans a l'obra amb la legislació i els tractats per tots plegats aconsseguir-ho.
Així doncs, feu la vostra, aci teniu alguns exemples:
- apunteu-vos a una volta ciclista.
- a l'hora de dutxar-vos, poseu un recipient per conservar l'aigua que cau per l'aixeta fins que estiga a la temperatura adequada. La podreu fer servir per altres coses. Es quedareu bocabadats de la quantitat d'aigua que es pot arribar a malbaratar de no fer-ho...
- canvieu les bombetes de llum per bombetes de baix consum.
Evidentment no es tracta de treballar un dia, sinó durant tots els dies de l'any exigint que els liders també ho facen o fent possible que ens lideren aquells que sí estan disposat a treballar de debó per canviar,
el futur és verd!! en les vostres mans està que hi haja futur!!
Pura Peris, portaveu local d'Els Verds.
Portaveu Internacional de Los verdes, confederació espanyola

dimecres, 22 de setembre de 2010

23 de setembre, concentració contra el cementeri nuclear a Zarra


Els Verds instem a a tota la ciutadania a la CONCENTRACIÓ el proper dijous 23 de setembre a les 19. 30 hores enfront de Delegació del Govern del carrer Colom núm. 60 de València, per a mostrar el nostre rebuig a la instal•lació del cementeri nuclear a Zarra i exigir al govern central que suspenga la construcció de l'MTC.

Els residus radioactius d'alta activitat són un producte inevitable de les centrals nuclears, porduits per una industria irrespoansable i sense preocupar-se per ells durant més de 50 anys. Són un producte molt perillós, pel seu elevat potencial radiotòxic i al seu alt nivell de radioactivitat, que persisteix durant centenars de milers d'anys.
D'altra banda Un MTC és una instal.lació molt perillosa. Els processos de manipulació i emmagatzematge dels elements de combustible nuclear que s'ubicarien a l'interior del cementiri impliquen riscos d'accident, a més de la contaminació radioactiva rutinària que es produiria, inclosa l'emissió de gasos radioactius a l'exterior.
Però es que a més, els residus anirien per les nostres vies de transport habitual, tren o carretera des de cadascuna de les centrals fins el cementeri, què volem??
exposar a la ciutadania al risc d'escapament radioactiu en cas d'accident o sabotate??
Acudiu, digueu NO al cementeri Nuclear!!

diumenge, 12 de setembre de 2010

PROPOSTES VERDES

És hora de fer propostes i de poder fer-les realitat si la societat valenciana decideix, com pensem Els Verds, que ja n'hi ha prou d’aquest model neoliberal i que és hora de construir, no sense sacrificis, però repartint-los entre tothom, eixe altre món possible amb un ordre econòmic i social just com proclama el mateix Preàmbul de la Constitució de 1978. Cal posar l’economia i el treball al servei de les persones, de la qualitat de vida, del temps lliure i divers, de la creativitat i de la millora del medi natural i dels recursos renovables. Una nova economia on es canvie l’índex del PIB com a factor definitori de la qualitat de vida pels nous valors de la plena ocupació, el consum responsable i saludable, l’augment del temps d’oci, la disminució de les emissions contaminants, l’estalvi energètic, la reducció dels espais urbanitzats, l’augment del transport públic, l’equiparació del nivell de vida entre els països del nord i del sud, la solució dels conflictes internacionals per la via del diàleg i la diplomàcia, la desaparició del perill nuclear i de les armes de destrucció massiva, la reducció de la producció de RSU per càpita, l’augment dels espais naturals protegits i dels metres quadrats de zones verdes per persona als espais urbans… L’economia social i ecològica que posa per davant la qualitat de vida per a totes les persones i la preservació del Planeta al creixement injust i discriminatori del PIB en benefici de les minories privilegiades. No és qüestió de confiar en el fals “desenvolupament sostenible” sinó fer possible una Sostenibilitat social i ecològica en què es reduesca, fins i tot, el creixement del PIB. És hora de passar de l’índex de la macroeconomia neoliberal als nous valors de la qualitat de vida real per a totes les persones. És temps de perdre quantitat de consum a canvi de guanyar qualitat en l’alimentació, educació, sanitat, en l’aire que respirem, temps per a les relacions personals, salut individual i medi ambiental.
Davant la crisi dels valors i de les propostes fonamentades en el benefici agressiu, el consum irresponsable i l’explotació intensiva dels valors naturals, Els Verds del PV defensem els valors de la igualtat, la qualitat de vida, l’ecologia, el repartiment i la solidaritat.
Per això, Els Verds del PV proposem i presentaríem a tota la societat valenciana, com a mesures urgents d’un nou govern valencià sorgit de les eleccions anticipades que s’haurien de celebrar abans del mes de desembre, les primeres i més urgents 10 mesures o línies d’actuació, que haurien de ser posades en marxa per totes les administracions de manera immediata per a començar a eixir de la crisi, d’una manera més solidària amb les persones i el territori valencià on vivim:
10 MESURES URGENTS PER A UNA EIXIDA DE LA CRISI
AMB UNA NOVA ECONOMIA SOCIAL I VERDA:
1a) Implantació de la Jornada laboral de 35 hores:
Si hi ha més atur, no queda més remei que repartir el treball existent. És l'única manera assenyada de fer possible un augment imminent de l'ocupació.
Els sindicats més oficialistes amb el sistema, ens volen fer creure que amb la reculada de les 65 hores setmanals del parlament europeu, ja està tot arreglat. I tot just, haurà de ser el contrari. Els Verds del PV considerem que a partir d'ara hem de seguir qüestionant de manera irrenunciable la vigent però caducada setmanada oficial de 40 hores (que és molt més en la pràctica), que impedeix millorar el benestar social de la majoria.
La solució és la jornada laboral de 35 hores, que ara sembla oblidada per les grans centrals sindicals, per a què treballen més persones, amb l'augment de la part dels beneficis que es destina a la massa salarial per a aconseguir ampliar la població ocupada.
Els Verds del PV considerem les administracions haurien d’encetar aquesta mesura d'augment de les contractacions, amb plans concrets i quantificats i, de manera obligatòria, totes les empreses privades acollides a les mesures anticrisi que es posen en marxa amb diners públics. La proposta consisteix a implantar totalment la jornada laboral de 35 hores en un període de quatre anys en tots els sectors de l’economia valenciana.
Al mateix temps, caldrà implementar importants inversions en plans de formació professional, la reforma i millora de la Formació Professional, així com augmentar la despesa pública en els sectors d’innovació i d'investigació, especialment en energies renovables i noves tecnologies més ecoeficients.
2a) Reforma fiscal i creació d’un banc públic valencià, i participació pública en els Consells d’Administració de les entitats financeres i grans empreses privades beneficiades amb subvencions de diners públics i reforma de la llei de caixes d’estalvi.
És hora d’una reforma fiscal per a què paguen els especuladors, la banca, les SICAV i les grans fortunes molt més del que ara paguen. És l’hora de lluitar contra l’economia submergida i els diners negres, la contractació il•legal, però també d’ajudar les empreses productives, les PIMES, els agricultors i les cooperatives per a què puguen mantener les seues plantilles, augmentar la contractació i innovar des de l’ecoeficiència els seus processos productius.
Els diners públics destinats des del govern central a tapar els forats dels bancs que ha generat la seua pròpia voracitat especulativa no estan arribant a les empreses mitjanes i xicotetes que veuen com se’ls nega el finançament ordinari que garantiria la seua liquiditat a curt termini, encara que no estiguen en crisi ni mancades de feina, el que agreuja artificialment la crisi, provoca tancaments no justificats, o dóna la perfecta excusa per a la promoció d'expedients de regulació d’ocupació, reduccions de plantilla, no justificats realment per la manca de mercat per a la producció.
Alguns països europeus han encetat la recuperació del sistema financer públic, la tan criticada nacionalització de la banca pel neoliberalisme, ara fracassat totalment, que Els Verds del PV proposem la urgent creació d’un banc públic valencià, com una via a utilitzar per a la promoció del cooperativisme, l’autoocupació, la xicoteta i mitjana empresa, amb el compromís de la introducció de l’objectiu de l’ecoeficiència en els seus sistemes de treball i el suport a agricultors i agricultores professionals per a fer possible la urgent reforma agrària cap a un nou model d’agricultura integrada i ecològica per al camp valencià.
En aquest sentit, també proposem la reforma de la llei de les caixes d’estalvi per assegurar el fi social d’aquestes entitats financeres, amb un major control dels Ajuntaments valencians, sindicats de treballadors i treballadores, agricultors i agricultores, representants d'autònoms d'autònomes i les PIMES.
3a) Establiment d’una renda social bàsica i de la renda bàsica agrària que permeta una vida digna als treballadors i treballadores i als agricultors i agricultores professionals.
Una Renda Bàsica que faça impossible ensorrar tantes i tantes famílies que estan en un ai al cor sense saber què passarà amb la seua vida en general i amb la seua hipoteca en particular. Una assignació suficient per tal que cada persona puga viure dignament.
Aquesta renda hauria de ser el camí per tal de fer possible el desenvolupament de treballs de proximitat que tiren endavant les economies locals i que facen realitat la relocalització de la producció útil, tot complementat amb una augment significatiu dels recursos municipals, que descentralitze l'economia.
La renda bàsica agrària hauria de ser el fonament econòmic, la seguretat de les famílies camperoles, per a poder desenvolupar la reforma agrària cada vegada més urgent al camp valencià per a aconseguir una agricultura integrada i cada vegada més ecològica, que al temps que assegura una alimentació més saludable i millor als valencians i valencianes, permet una vida digna i amb futur a les persones que viuen del sector primari al nostre País. La relocalització de l'agricultura i la proximitat de la producció al consum suposarà inequívocament uns avantatges ecològics significatius que ajudaran a minimitzar les conseqüències del canvi climàtic.
4a) Aprovació d’una Llei de seguretat social per als autònoms i autònomes que els homologue totalment als empleats i a les empleades per les empreses; mesures reals de suport a les Cooperatives de producció i consum, a les Societats Anònimes Laborals i a les xicotetes i mitjanes empreses que es comprometen a establir un Pla d’Ecoeficiència en els seus sistemes de producció.
5a) Reforma de la legislació urbanística valenciana que garantesca la protecció dels valors naturals i paisatgístics del territori, retorne als ajuntaments la completa capacitat de planificació i desenvolupament urbà del seu municipi, promocione la construcció bioclimàtica i establesca uns índex obligatoris de Sostenibilitat en tots els pobles i ciutats del territori valencià.
6a) Aprovació d’un nou Pla Forestal Valencià que planifique i pose en marxa la reforestació del bosc valencià, amb importants inversions en tasques manuals de silvicultura preventiva, plantacions controlades d’espècies autòctones i reforestació de les conques hidrogràfiques dels rius valencians.
7a) Pla Valencià d’Estalvi Energètic i de Foment de les Energies Renovables. És urgent la reducció del consum energètic de l’economia valenciana, de les nostres ciutats i pobles, i caldrà impulsar i subvencionar els plans municipals i d’empreses d’estalvi energètic així com fomentar i impulsar les energies netes, fonamentalment la solar, per a reduir l’aportació valenciana a la contaminació atmosfèrica i fer possible el tancament de la Central Nuclear de Cofrents en un període de tres anys. La Generalitat Valenciana hauria d’aprovar un Pla de Desenvolupament Integral de la Vall de Cofrents–Valle de Ayora que assegure la qualitat de vida de les famílies i l’economia municipal dels pobles de la zona on s’ubica la nuclear.
8a) Pla Valencià de Transport Públic: Un Pla de transport públic que hauria de conveniar-se amb el govern central per a potenciar les rodalies de RENFE, la construcció de xarxes de tramvies en les grans àrees urbanes de Castelló–Vila-Real, L’Horta, La Safor, Alacant-Elx i Torrevella-Oriola, potencie les línies d'Utiel–València, Sagunt-Caudiel, Xàtiva–Alcoi, València–Gandia, Alacant–Torrevella i execute el tren Gandia–Dénia. Alliberament del peatge de l’autopista AP–7 i aprovació d’una taxa finalista per als vehicles d’ús privats amb motors amb combustibles fòssils destinada totalment a finançar el Pla Valencià de Transport Públic.
9a) Reforma de la Llei valenciana de residus, que aplique de manera real els principis de reducció de la producció de residus, tractament pròxim i ecològic dels RSU, potenciació de la recuperació i reciclatge amb l’objectiu de residu zero. Foment de les empreses cooperatives en el sector dels residus i establiment d’un cànon de residus per a finançar les plantes de tractament, de recuperació, les línies de reciclatge i la recollida selectiva dels RSU. Una nova llei que impossibilite la incineració com alternativa d’eliminació o valorització dels residus en plantes de tractament o amb qualsevol altre sistema d’incineració com ara les fàbriques de ciment o semblants.
10a) Pla de rehabilitació dels centres històrics de ciutats i pobles i àrees urbanes degradades per a promocionar el treball dels sectors autònoms, xicoteta i mitjana empresa de la construcció sense ampliar el territori urbanitzat i, al temps, treure al mercat de la vivenda en règim de vivenda protegida i de lloguer els milers de vivendes tancades o degradades que actualment estan buides o tancades. Reforma de la fiscalitat per a ajudar al finançament de l’adquisició o lloguer de la primera vivenda i la penalització de la possessió de vivendes tancades i no rehabilitades.

EIXIM DE LA CRISI AMB UNA NOVA ECOMOMIA ECOLÒGICA!

LA VAGA GENERAL DEL 29 DE SETEMBRE HA DE DONAR PAS A ELECCIONS GENERALS I AUTONÒMIQUES ANTICIPADES I A UNA NOVA POLÍTICA ECONÒMICA, SOCIAL I ECOLÒGICA.
L‘actual crisi global del capitalisme està posant en evidència les contradiccions d’un sistema que es fonamenta en l’acumulació de la riquesa mundial per un grup cada vegada més reduït de persones, mentre la immensa majoria veu deteriorades les seues condicions de vida. Ara s’ha demostrat que no tot augment del PIB portava a cap seguretat en les condicions de vida i cobra nou valor el concepte de decreixement controlat que hem apuntat des de l’ecologisme polític.
La publicitat persuasiva, els productes fabricats amb data de caducitat per a garantir el sistema d’usar i llençar o forçar el canvi de cotxe, la successió vertiginosa de nous sistemes en els aparells domèstics, la societat del malbaratament, el valor de la quantitat de consum contra la qualitat de vida han trontollat. Podríem dir que el neoliberalisme està morint d’èxit, doncs l’aplicació salvatge del “tot val per a fer-se ric” ha portat a l’agudització de les diferències entre el primer món consumista i contaminador i la resta de pobles i persones dels països empobrits, al temps que a la crisi més profunda dels darrers setanta anys quan la bombolla de l’especulació financera i urbanística ha rebentat.
Sota eixe fals miratge d’augment del consum, del PIB, han actuat sense cap escrúpol les empreses financeres que, com ara ja se sap, són les que realment controlen tota l’economia i, per tant, les que s’emporten la majoria dels guanys. Tot es fa a través d’elles, des de cobrar la nòmina a comprar accions, pagar factures o realitzar inversions. Són les entitats bancàries i les caixes, cada vegada més internacionalitzades, l’eix del sistema i ara ens han mostrat la seua real cara de treballar solament amb l’horitzó de guanyar més i més diners.
Si això és així, tot el que no siga canviar les regles del joc i passar a un veritable control del sistema bancari i a la creació de límits fiscals per als grans accionistes i alts executius no hi haurà solució a llarg termini, a més, de reintroduir en el sistema financer la banca pública, amb control democràtic, que actua en defensa de l’interès de la majoria i amb objectius socials i dels valors naturals del País.
L’economia ha de democratitzar-se i ha de ser la majoria social, que són els treballadors i treballadores, autònoms i autònomes, professionals del sector primari, xicotetes i mitjanes empreses, cooperatives… qui ha de marcar les seues línies estratègiques i s’han de dotar d’instruments financers per a fer-ho possible.
L’Estat democràtic ha de senyalar noves normes amb objectius de garantir un ordre econòmic i social equitatiu. Perquè no és just que milers i milers de treballadors i de treballadores acaben al carrer com a primera conseqüència d’una crisi financera i del model econòmic de creixement especulatiu i depredador del medi que ells no han generat.
No és just que la pretesa solució a la crisi que ha donat el govern del PSOE del senyor Zapatero siga al dictat dels interessos del neoliberalisme més depredador, justament els responsables de la crisi, i s’ataquen els fonaments dels drets laborals i socials més bàsics. La reforma laboral en marxa que implica un comiat més barat i fàcil, consolida la temporalitat en la contractació, qüestiona elements bàsics en la negociació sindical... El retalls de les pensions, l’ampiació de l’edat de jubilació dels 65 als 67 anys, la reducció dels salaris dels empleats públics, tot plegat, suposa un dur ajust per al conjunt de treballadors i treballadores, per a la gent gran, per a la immensa majoria de la ciutadania sense que el govern, ni molt menys el principal partit de l’oposició, el PP, anuncien cap mesura de canvi real de la política econòmica que supose un gir estratègic per a dinamitzar l’economia, fomentar polítiques d’ocupació estable i controle als sectors especulatius.
No pot ser que milions de persones estiguen a l’atur, que milers d’empreses tanquen les seues portes i que alguns disposen d'immenses fortunes sense cap tipus d’impediment.
La crisi és molt dura per als col•lectius i les persones de sempre; al País Valencià, que està al cap dels índex d’atur espanyols per la gran embranzida a la construcció que s’havia donat en els darrers anys, ja estan patint-la moltíssimes persones, del món del treball i de l'empresa, de tots els sectors de la producció i dels serveis, per no dir la que arrosseguen els sectors professionals de l’agricultura valenciana, abandonats per la UE i en mans totalment dels intermediaris i de les grans superfícies. Però, no serà l'última si la societat valenciana ara es conforma i accepta que les coses són així sense remei i que el capitalisme és l’únic sistema possible.
LA CRISI AMBIENTAL
Les darreres xifres d’emissions contaminants a l’atmosfera indiquen que en el 2030 seran un 45% superiors a l’actual, la qual cosa suposa la condemna al Planeta a les pitjors previsions de les conseqüències del canvi climàtic, que als països mediterranis poden ser especialment dramàtiques per l’augment accelerat del nivell de la mar i, al temps, l’avanç de la desertització i la repetició dels fenòmens catastròfics de la meteorologia, com ho són les gotes fredes.
El govern del PSOE de Zapatero, que ha incomplit totalment els compromisos de l’anterior legislatura amb Els Verds, de substitució de l’energia nuclear per energies renovables, treballa per l’augment del consum d’energia nuclear a Espanya procedent de França. Per la seua banda, la Generalitat Valenciana, governada per Camps i el PP, tampoc no pensa forçar el tancament de la Nuclear de Cofrents (una de les centrals amb més fallides no programades i que està molt a prop de tenir sobrepassada la seua capacitat d’emmagatzemar els seus propis residus altament radioactius), ni ha fet cap esforç pel compliment dels compromisos internacionals contra el canvi climàtic, ni per l’eliminació dels perills tràgics de l’energia nuclear. Al contrari, es previsible que el PSOE i el PP pacten l’augment de l’energia nuclear a Espanya, la prorroga del funcionament de les centrals nuclears seguint els passos dels dirigents neoliberals alemanys també en política energètica.
D’aquesta manera, provoquen l’augment sostingut de les emissions de gasos amb efecte hivernacle i agreugen la crisi ecològica que pateixen amb major profunditat els països del litoral mediterrani com el nostre, que amb una economia on el turisme, tant de litoral com de natura, s’ha convertit en una de les fonts econòmiques més bàsiques, que ben orientat i deslligat de la construcció de segona residència i l’especulació urbanística amb una profunda reforma de la legislació urbanística, pot ser un sector clau en la recuperació de l’economia valenciana.
No actuar decididament per les energies renovables i contra les emissions de CO2 és atacar greument l’economia valenciana en degradar els valors naturals del nostre territori. La regressió de la costa valenciana, la repetició de les gotes fredes, l’augment més que preocupant de l’ozó troposfèric, l’augment de la desertització, la desprotecció del bosc i dels espais naturals no solament té costos ambientals, sinó directament econòmics i socials.
CANVI DE MODEL
És clar que el model econòmic espanyol ha tingut uns fonaments neoliberals i, com a locomotora, el sector més especulatiu de la construcció, essent el PV una de les comunitats capdavanteres en la seua promoció. Ara que ha fet fallida, és hora que siga la societat valenciana, així com el conjunt de l'estat espanyol, la que puga decidir lliurement si vol continuar amb aquest model o estaria disposada a canviar l’actual sistema per una altra economia més ecològica i social com la que proposem Els Verds i altres forces alternatives.
És un espectacle lamentable que les direccions del PSOE i del PP estan oferint a la ciutadania, ambdós acusant-se com a responsables de la crisi, quan els dos han defensat i aplicat el mateix model neoliberal i, cap dels dos, en les darreres convocatòries electorals havia previst l’arribada de la crisi, ans al contrari, ens anunciaven augments del benestar, del PIB i de la producció.
Ni Zapatero ni Rajoy, ni Camps ni els socialistes valencians tenien idea del que els venia de cara, ni feien cap proposta de canvi real de la línia econòmica que ara ha trontollat totalment. De fet, Solbes i Rato, han estat Ministres d’Economia i d'Hisenda, perfectament intercanviables. Al contrari, els dos partits presenten ara la crisi com una catàstrofe cíclica, típica i tòpica d'un sistema de producció que ens venen com a inqüestionable i, que amb les mesures que adopten, pronostiquen que acabarà recuperant-se, tot i mantenir l’atur i la precarietat laboral com a moneda de canvi, com una mena de xantatge del capital sobre les classes treballadores.
LA VAGA GENERAL
Per això, i per la seua incapacitat ideològica demostrada de proposar noves línies d’actuació urgent que realment canvien l’economia real per a donar unes solucions favorables per a la majoria de la societat i garants d’un futur més equilibrat i solidari, Els Verds del PV pensem que la vaga del 29 de setembre convocada per les centrals sindicals no solament ha de ser contra la reforma laboral i els retalls socials, sinó que s’ha de convertir en un clam de tota la ciutadania per a reclamar una nova política econòmica, social i ecològica a Espanya i al País Valencià.
Una nova política i nous polítics que reformen no solament l’actual política econòmica cap a una nova economia ecològica, sinó també el sistema electoral per a obrir-lo a la ciutadania, per a què s’acabe el bipartidisme neoliberal corrupte i per a què la política siga transparent, honesta i estiga realment controlada per una ciutadania activa i participativa.
La vaga general del 29 de setembre no ha de convocar solament els treballadors i treballadores i les persones aturades, sinó a tots els sectors de la societat maltractats pel neoliberalisme internacional: agricultors, autònoms, cooperativistes, empresaris de xicotetes i mitjanes empreses, estudiants, pensionistes i totes aquelles persones que no tenen res a veure amb els grans accionistes, la banca i els sectors especulatius financers.
La vaga general del 29 de setembre ha de reclamar el dret a decidir per a la ciutadania, que amb unes eleccions generals i autonòmiques anticipades puga prendre la millor opció per a donar un gir estratègic a l’economia i la política espanyola i valenciana.
Ni un dia més d'un govern del PSOE que s’ha posat en mans del neoliberalisme més descarat, ni un dia més d'un govern del senyor Camps, del PP, farcit de causes judicials per corrupció, des de Castelló fins a Orihuela i Torrevieja.
És urgent, per a què la democràcia siga real, la dissolució de les Corts Valencianes i, també, del Congrés dels Diputats, i la convocatòria d’eleccions anticipades per a què siga la ciutadania qui puga escollir de manera democràtica entre els diferents programes anticrisi que puguen oferir les diferents alternatives polítiques que existeixen en la societat.
Per això, Els Verds del PV, davant de la convocatòria de vaga general del 29 de setembre, no solament li donem un suport actiu, sinó que pensem que cal un escenari de debat polític general, per a que li puguen arribar a la ciutadania les diferents propostes per eixir de la crisi. Unes eleccions generals i autonòmiques anticipades permetrien el contrast d’idees i propostes de tot el ventall polític i li donarien als nous governants el suport suficient per a afrontar l’eixida de l’actual crisis des de la força dels vots de la ciutadania.

diumenge, 22 d’agost de 2010

Un nou diputat verd i 9 senadors al Parlament Australià


Els resultats de les eleccions a Austràlia deixen un panorama molt obert amb un parlament sense majoria absoluta per primera vegada en 70 anys. A falta d'assignar els tres últims escons, la previsió és que els conservadors obtinguen 73 escons, els laboristes 72, els Verds 1 i els Independents, 4.
Al Senat, que a Austràlia té capacitat per tornar lleis a la Cambra Baixa i per tant un paper polític important, els 9 senadors verds d'un total de 76 són vitals per articular qualsevol tipus de majoria.
Queda doncs clar que els Independents i, sobretot, els Verds tindran molt a dir a l'hora de formar el nou govern. El seu ascens els ha consolidat clarament com la tercera força política del país i són vistos per molts electors com una opció puixant i honesta que representa altres valors en la política, enfront dels partits tradicionals, el conservador-liberal i els socialdemòcrates que cada vegada mostren menys diferències entre si.
Com deia Petra Kelly, si hi ha futur aquest només pot ser verd.
I d'aci poc, el Brasil, amb Marina Silva ...
Els Verds ens congratulem de l'èxit obtingut per Els Verds Australians, a aconseguir un escó al Parlament (el primer de la història) i nou escons al Senat.
Pura Peris. Portaveu Internacional
Els Verds, Confederació.

dijous, 12 d’agost de 2010

avui comença l'Any Internacional de la Juventut


En 1999 una resolució de l'ONU marcava al calendari el 12 d'agost com el "dia internacional de la juventut". Deu anys després en 2009 una altra resolució fixava la data del 12 d'agost de 2010 com el primer dia de l'Any Internacional de la Juventutm any farcit d'actes per tal de fomentar la participació activa de la juventut.
L'Any internacional ha quedat inaugurat oficialment avui amb una crida clara a la inversió en l'idealisme i la creativitat dels joves per construir l'economia del futur. Crida a la que des d'aci es sumem amb tota la nostra força, desitjant que de debó els joves puguen tenir un futur millor dels que s'atisba..,la crisi els afecta especialment, el planeta estem desfent-lo...
Segons l'OIT, dels 620 milions d'joves econòmicament actius en el món entre 15 i 24 anys, 81 milions estaven aturats el nombre més alt de la història i això era a dades de 2009, imagineu ara.
És la nostra responsabilitat i el nostre deure aconseguir que la juventut participe activament i tinga possibilitats reals de desenvolupar-se, de dir la seua, de millorar la nostra societat.
El nou contracte verd així ho creu i marca les vier per fer-ho possible i ens alegra especialment que inclús així ho pense també el propi Secretari General de l'ONU que ha afirmat en l'acte inaugural que "Els governs han d'adoptar mesures concretes per fer front a aquesta situació, fins i tot a través de la creació dels anomenats llocs de treball verds".
Estem convençuts de que molts joves estan compromesos amb un estil de vida sostenible, compren en botigues de comerç responsable i advoquen per comportaments respectuós amb el medi ambient.
Necessitem la vostra energia per tal de garantir el canvi, volem treballar amb vosaltres.
Feliç Aniversari!!!
En setembre tindrem ocasió de celebrar-ho junts!!!!
Pura Peris

dijous, 15 de juliol de 2010

Els verds exigim una immediata investigació per les autoritats davant l'assassinat del vicepresident dels Verds a Rwanda André Kagwa Rwisereka.



Els Verds s'unim a la crida d'acció conjunta llançat per Global Greens.

Els Verds expressem la nostra profunda consternació i tristesa per l'assassinat d'Andre Kagwa Rwisereka el 13 de juliol de 2010.
El Sr Rwisereka era vicepresident dels Verds a Rwanda, partit polític que ha patit sistemàticament l'bloquejat del seu registre com a tal.
L'assassinat d'André Kagwa Rwisereka és un tràgic succés que requereix una forta reacció de les institucions de Rwanda. Els assassins d'André Kagwa Rwisereka han de ser identificats i portats davant la justícia.
Aquest acte és una mostra més de la creixent repressió dels grups d'oposició rwandesos i de com està endurint la situació davant les properes eleccions.
Per això, Els verds ens unim a la crida que des de Els Verds Globals es llança a la comunitat internacional per a reaccionar davant l'augment de violacions dels drets humans i les normes democràtiques a Rwanda, i amb ells animem els Partits Verds de tot el món per cridar l'atenció sobre la situació de Rwanda davant dels seus governs.
Els Verds demanem del Govern d'Espanya que s'interesse per aquesta situació per tal que la democràcia sigui efectiva a Rwanda i els verds i altres partits d'oposició poden exercir els seus drets democràtics amb seguretat

Des d'Els Verds, enviem el nostre més sentit condol a la família del Rwisereka i tots els nostres companys verds
Pura Peris, Portaveu Internacional
Els verds, Los verdes Confederació espanyola.

dissabte, 26 de juny de 2010

26 de juny Dia internacional en suport a les víctimes de la Tortura



RESOLUCIÓ QUE ELS VERDS DE L’ELIANA PRESENTEN A LA MESA DE PAIS EL 26 DE JUNY DE 2010 que es celebra avui a L’Eliana.
El 12 de desembre de 1997 la Assemblea General de les Nacions Unides va proclamar oficialment al 26 de juny com el Dia Internacional de les Nacions Unides en Suport a les Víctimes de la Tortura, es va instaurar aquest dia amb l'esperança de generar la solidaritat cap a les víctimes i els seus familiars, i promoure el tractament i la rehabilitació de les seqüeles dels que han patit aquesta pràctica.

La tortura és un delicte en virtut del dret internacional. La tortura no pot justificar sota cap circumstància, ni un estat de guerra ni en resposta al terrorisme, per qüestions d’inestabilitat política, emergència pública o manteniment d’un pretès orde públic. No obstant això avui en dia, la tortura continua essent una pràctica cruel i inhumana a tot el mon. Molts Estats segueixen practicant-la o tolerant-la. Els autors viuen impunes i les víctimes segueixen patint.

En aquest Dia Internacional en Suport de les Víctimes de la Tortura, és una ocasió per alçar les nostres veus en defensa de la dignitat humana i el respecte per la vida. No existeix cap justificació per a la tortura a cap societat, en cap època i sota cap circumstància

També és un dia per recordar les veus d'aquelles víctimes que no van tenir l'oportunitat de comptar al món les seves històries.

En aquest Dia Internacional Els Verds:

- ens refermem en els drets inalienables i la dignitat de tots els homes i les dones.

- Impulsem la lluita contra la tortura i altres tractes o penes cruels, inhumans o degradants, allà on s'utilitzen.

- Expressem la nostra solidaritat amb els milions de víctimes de la tortura, i reiterem la necessitat que tots els Estats els facen justícia i els proporcionen rehabilitació.

- exhortem als Estats i a tota la societat a treballar de debò per acabar amb pràctica cruel, degradant i il.legal.

L’Eliana a 26 de juny de 2010

dimarts, 8 de juny de 2010

Dia Mundial dels Oceans 8 juny 2010


Us adjuntem el Missatge del Secretari General de l'ONU que els Verds compartim plenament.

Els oceans tenen un paper fonamental en la nostra vida quotidiana. Són part integrant del desenvolupament sostenible i una frontera important per a la investigació. A mesura que els científics exploren els oceans a profunditats cada vegada més grans, segueixen descobrint noves formes de vida marina. Aquestes investigacions tenen grans possibilitats pel que fa a la millora del benestar humà.

Però si volem beneficiar plenament del que els oceans han d'oferir, hem d'abordar els efectes perjudicials de les activitats humanes. La diversitat de la vida en els oceans es veu sotmesa a pressions cada vegada més grans. La sobreexplotació dels recursos vius marins, el canvi climàtic i la contaminació procedent de materials i activitats que comporten perills, suposen una greu amenaça per al medi marí. El mateix succeeix amb l'augment de les activitats delictives, inclosa la pirateria, que tenen serioses repercussions per a la seguretat de la navegació i la protecció dels navegants.

Ja s'estan adoptant nombroses mesures en el marc de la Convenció de les Nacions Unides sobre el Dret del Mar de 1982-la nostra «constitució dels oceans». Més de 15 anys després de l'entrada en vigor de la Convenció, aquesta segueix sent la nostra guia. Però si volem salvaguardar la capacitat dels oceans per atendre les nombroses i variades necessitats de la societat, hem de fer molt més. En aquesta segona commemoració anual del Dia Mundial dels Oceans, instar als governs i als ciutadans d'arreu a que reconeguen l'enorme valor dels oceans del món, ja que col.laboren per garantir la seva salut i vitalitat.

dissabte, 5 de juny de 2010

5 de Juny Dia Mundial del Medi Ambient


Els Verds davant del 5 de juny, Dia mundial del medi ambient, volem tornar a denunciar la situació crítica que viu el conjunt del nostre planeta, ara ja reconeguda per tothom com a canvi climàtic, a la que s’uneix indestriablement una dura crisi econòmica internacional, més greu als països europeus de la Mediterrània, com Grècia i Espanya, que ha portat a l’atur a milions de persones, el tancament de xicotetes i mitjanes empreses, la crisi estructural de l’agricultura tradicional i a la manca d’expectatives de futur a curt i mitjà termini a les joves generacions.
Quan els desastres ecològics, com ara el vessament de petroli al Golf Mèxic, ens recorden com l’actual model econòmic posa sempre el negoci de les multinacionals per davant dels interessos de les persones i el Planeta, Els Verds volem recordar que és urgent i un altre model econòmic i social que supere amb garanties de futur l’actual crisi del sistema.
Mentre els principals responsables de la crisi econòmica, el sistema financer, la banca, les empreses multinacionals continuen amb els seus guanys milionaris, sense que la majoria de dirigents polítics gosen adoptar cap tipus de mesura que augmente el control democràtic de les seves especulacions i posen al servei de la ciutadania i el teixit econòmic el sistema financer, països com Espanya i territoris com la nostra Comunitat, el País Valencià encara no han vist el fons de la crisi i mes darrere mes augmenta l’atonia de les seves economies.
Paral•lelament a la crisi econòmica i social, tots els signes vitals de la salut de la nostra terra mostren tendències de declivi accelerat. El canvi climàtic comença a mostrar les seves dramàtiques conseqüències i la resposta dels suposats líders polítics mundials ha estat la seva incapacitat d’adoptar mesures correctores a la fracassada Cimera de Copenhaguen que per a més vergonya acabà amb la detenció dels representants de Greenpeace.
Mentre, la ciutadania observa perplexa com es succeeixen escàndols de corrupció política i econòmica (Gürtel, Pretòria, Marbella…) on sembla que la finalitat de molts polítics siga únicament i exclusiva la del lucre, i no ocupar-se de la gestió de les Administracions públiques i la presa de decisions que controlen i modifiquen els efectes perversos antisocials d’una economia ultraliberal i depredadora dels recursos naturals.
A hores d’ara és més evident que mai que l’actual sistema polític, aquesta democràcia més formal que real, amb un sistema electoral pensat per consolidar el bipartidisme i repartir el poder polític solament entre el PP i el PSOE, ni resol els problemes més bàsics de la ciutadania, ni es capaç d’enllestir una nova estratègia econòmica per donar solucions reals a la crisi estructural que patim.
Davant d’això, Els Verds proposem a tota la ciutadania la mobilització activa i diària per a fer possible un nou contracte social, un nou acord entre les persones amb sentit democràtic i voluntat de canvi real de l’actual estat caòtic de la societat, que es fonamente en l’aposta decidida per una nova economia ecològica, més justa amb les persones i més respectuosa amb el Planeta, amb un sistema de participació política de democràcia real i plural, amb igualtat per a totes les formacions polítiques i on l’electorat siga realment el qui controle l’acció dels càrrec públics.
És l’hora d’un nou contracte ciutadà i verd que actue contra el canvi climàtic, la desforestació, l’escassetat d’aigua neta o els perills de la contaminació nuclear, química i genètica. Una nova economia ecològica amb polítiques de suficiència en tots els àmbits d’activitat humana, de qualitat social i natural en compte de quantitat, amb un nou model de desenvolupament entès com a millora i no com a expansió.
Al País Valencià, una zona mediterrània especialment vulnerable per la gran fragilitat dels seus ecosistemes, la regressió del litoral, la velocitat de destrucció de la terra, l’aigua, les muntanyes i totes les formes de vida corre més ràpid que l’AVE que ens emmurallarà l’Horta de València. El consum energètic vinculat a la producció és clarament insostenible i, des de l’any 1990, les emissions de gasos amb efecte hivernacle s’han multiplicant per 4 incomplint clarament les previsions de Kioto; les fallides constants de la nuclear de Cofrents -la major en potència instal•lada de tot l’Estat- són massa freqüents, mentre alhora s’acumula el perill de la ubicació a Zarra de centenars de tones de residus radioactius d’alta activitat procedents de totes les nuclears de Espanya.
En aquest dia mundial del medi ambient, Els Verds del PV tornem a exigir del Govern d’Espanya i de la Generalitat Valenciana, al PSOE i al PP, que no accepten la petició d’Iberdrola de perllongar el funcionament de la Central Nuclear de Cofrents 10 anys més i programen el seu tancament i el desenvolupament d’un Pla d’Energies Alternatives i Renovables per a substituir l’actual energia nuclear que consumeix la societat valenciana, acompanyat de la paralització del projecte de cementeri nuclear mentre no s’aprove un Pla de desnuclearització de l’Estat Espanyol.
També, Els Verds del PV exigim a la Generalitat abandone el projecte d’ubicar fins a quatre incineradores de rebutjos de residus sòlids en el territori valencià pels seus alts costos econòmics i ambientals, el perill real per a la salut de les persones de les seves emissions atmosfèriques i de les cendres resultants de la combustió i centre els seus esforços en promoure la reducció en la generació de residus, la recollida selectiva i el reciclatge.
Els Verds del PV cridem a totes les formacions verdes, a tot el teixit social ecologista i defensor dels valors ecosocials i cívics, a totes les persones que aspiren a una societat amb democràcia real i participativa, on no càpiga la corrupció política i econòmica, on els drets de la ciutadania, dels pobles i de les espècies naturals siguen respectats, on l’economia estiga al servei de les persones, de totes les persones, conservant el Planeta per a les futures generacions a fer un gran acord verd que canvie l’actual crisi econòmica, ecològica i política en un futur d’esperança i de pau per a la Terra i la gent.
ELS VERDS PER UN NOU CONTRACTE VERD ENTRE LES PERSONES I EL PLANETA PER EIXIR DE LA CRISI ECONÒMICA, POLÍTICA I ECOLÒGICA AMB MOTIU DEL DIA MUNDIAL DEL MEDI AMBIENT.
ELS VERDS EXIGIM EL TANCAMENT PROGRAMAT DE LA CENTRAL NUCLEAR DE COFRENTS I L’ABANDÓ DEL PROJECTE D’INCINERACIÓ DELS RESIDUS SÒLIDS DE LA GENERALITAT VALENCIANA.

dilluns, 31 de maig de 2010

Els Verds condemnem enèrgicament l'atac mortal contra els activistes en el seu camí a Gaza amb ajuda humanitària.



Encara que no està confirmat, hi ha una preocupació generalitzada pel creixent nombre de morts, que es situa ja en 19 en aquest moment.

La 'Flota de la Llibertat' ha estat organitzada per la fundació humanitària turca insana Yardém Vakfi, la campanya europea 'Contra el setge de Gaza', les campanyes grega i sueca 'Vaixell a Gaza' i el Moviment per la Llibertat de Gaza (Free Gaza). Els nou vaixells van partir la setmana passada des de diversos ports del mediterrani amb tones de subministraments mèdics, equips de construcció, material educatiu i ajuda humanitària.

L'exèrcit israelià, ha emès un comunicat en què diu que no ha 'atacat' la flota sinó que s'ha limitat a complir l'ordre del govern d'impedir que la flota entrés a Gaza sense autorització d'Israel.
No obstant aixó activistes i el govern turc han avisat que la flota es trobava encara en aigües internacionals quan els vaixells i els helicòpters de l'exèrcit israelià els han atacat.
Un cop més, el món està sent testimoni de la barbàrie israeliana, aquesta vegada contra activistes de més de 50 nacionalitats, que pretenien trencar el inhumà setge que pateix la Franja de Gaza.

A més dels nostres companys catalans a la Flotilla viatjaven ciutadans d'altres Estats, entre ells tres noruecs i onze suecs, entre ells el diputat "verd" i president de Joves Musulmans de Suècia, Mehmet Kaplan, i l'escriptor Henning Mankell, mundialment conegut per les seves novel negres, perosnalidades que dubtem que puguin ser conosderadas perilloses per a l'Estat d'Israel.

Israel ha d'aixecar el bloqueig de Gaza immediatament. La comunitat internacional hauria imposar sancions fins que Israel aturi l'ocupació i es retira a les fronteres de 1967. Ens congratulem de les decisions adoptades pel Govern Turc així com dels Governs, suec, norueg, grec i espanyol de cridar als seus ambaixadors, però no podem quedar-nos en meres consultes, exigim decisions urgents, ja que la declaració del Govern israelià no sembla reflectir, una vegada més, la veritat de l'ocorregut.

Ens sumem a la petició dels Verds Turcs i cridem a tots els Partits Verds d'Europa alçar la veu contra aquest crim de lesa humanitat.

Pura Peris
Portaveu Internacional Els Verds, Confederació.

dissabte, 29 de maig de 2010

Els verds animem a actuar per la llibertat de reunió a Rússia.Donem suport i s'unim a la crida rebuda a través del Partit Verd Europeu


Sembla ser un lloc comú considerar la Llibertat de reunió com un dels drets fonamentals, crucial per al funcionament amb èxit de la societat civil i eficaç control ciutadà sobre les accions de govern. En aquests temps de crisi i en els sistemes polítics autoritaris, assumeix un paper especial, ja que sovint és l'únic mitjà existent per aconseguir un missatge a través de les autoritats.
El dret de reunió està recollit tant en les constitucions dels Estats com en normes internacionals, així l'art 20 de la Declaració Universal dels Drets Humans proclama en el seu apartat primer que Tota persona té dret a la llibertat de reunió i d'associació pacífiques .
En el mateix sentit es pronuncia l'art Art 11 del Conveni Europeu per a la Protecció dels Drets Humans i les Llibertats Fonamentals i la nostra Constitució Espanyola que en el seu art. 21 proclama: Es reconeix el dret de reunió pacífica i sense armes. L'exercici d'aquest dret no caldrà autorització prèvia.
I per descomptat que la ciutadania europea exerceix aquest dret i prenem el carrer per mostrar les nostres reaccions, a favor o com a protesta, davant de totes les accions adopten les institucions i ens afecten.
Però sembla que la ciutadania russa no gaudeix del mateix dret tot i estar també reconegut en l'art. 31 de la Constitució de la Federació de Rússia, el tenor literal del qual és : “Els ciutadans de la Federació Russa tenen dret a congregar-se pacíficament, sense armes, celebrar reunions, convocar mítings, manifestacions, marxes i piquets”
I així s'ha organitzat una coalició de tots els Grups de drets humans i polítics en defensa de la llibertat de reunió per tal d'aconseguir poder exercir aquest dret, exercici, que ja és sabotejat per les autoritats, mitjançant denegació d'autoritzacions, dispersions i arrestos policials.
Per això, es proposa una línia d'acció que necessita el suport de tots nosaltres, anomenada Estratègia 31, que es realitzarà la primera el 31 de maig, que es repetirà cada 31 de mes i que si rep suport internacional per descomptat es veuria reforçada.
I com podem ajudar? De múltiples maneres, assistint d'observadors, difonent la situació que està patint l'exercici del dret de reunió a Rússia, donant trasllat de les notícies que ens arriben; mostrant el nostre suport i solidaritat per carta, fins i tot per mail, a l'Ambaixada russa en el nostre país, demanant que siga efectiu l'article 31 de la Constitució Russa.

Els Verds, des d'aci, a més exigim de la Unió Europea que vetlle per l'estricte compliment dels drets i lidere els actes de solidaritat perquè el dret a la reunió pacífica a Rússia, siga de veritat exercit.
Pura Peris, Portaveu Internacional, Els Verds, Los Verdes Confederación

divendres, 21 de maig de 2010

22 de maig 2010 Dia Internacional de la Diversitat Biològica. Lema: Diversitat Biològica per al Desenvolupament i per a la Mitigació de la Pobresa.


Un 22 de maig de 1972 va ser aprovat en Nairobi el Conveni internacional sobre la Diversitat Biològica,data posteriorment declarada per l'Assemblea General de l'ONU com a Dia Internacional de la Biodiversitat.
La diversitat biològica és el fonament de la vida al nostre planeta i un dels pilars del desenvolupament sostenible. La riquesa i la varietat de la vida a la Terra fan possibles els serveis indispensables que ens proporcionen els ecosistemes: aigua potable, aliments, recer, medicaments i roba.

Els entorns de una gran diversitat biològica tenen la capacitat de regenerar- se després d'un desastre natural. Tot això té especial importància per als ciutadans més pobres del món.

Les persones que sobreviuen amb només uns dòlars al dia depenen de la diversitat biològica per cobrir les seves necessitats bàsiques. Per tant, si no conservem la diversitat biològica i fem un ús sostenible d'ella, no aconseguirem complir els objectius de desenvolupament del Mil lenni.

Els líders mundials que van assistir a la Cimera Mundial sobre el Desenvolupament Sostenible celebrada a Johannesburg el 2002 es van comprometre a aconseguir per a 2010 una reducció important del ritme de pèrdua de la diversitat biològica.

Ara bé en aquest 2010, Any Internacional de la Biodiversitat, no només els governs no van a frenar la pèrdua de diversitat biològica, "sinó que aquesta desapareix més veloçment que mai abans", va dir el científic Stuart Butchart, autor principal d'una investigació publicada per la revista Science.

Tanmateix,d'acord a l'estudi "Perspectiva Mundial sobre la Diversitat Biològica 3" (GBO-3 per les seves sigles en anglès) que es va presentar a Nairobi (Kenya) i que va ser elaborat a partir d'informes de 110 països, els hàbitats naturals s'estan reduint i gairebé una quarta part de les espècies vegetals pot extingir-se.

En paraules d'Ahmed Djoglaf, secretari executiu de la Convenció de l'ONU de Diversitat Biològica, "continuem perdent biodiversitat a un ritme mai vist abans, els nivells d'extinció d'espècies poden arribar a ser mil vegades superiors als registrats en altres períodes històrics" .

Segons les dades ofertes per Bill Jackson, vicedirector general de la Unió Internacional per a la Conservació de la Natura (UICN), "el 21% de tots els mamífers coneguts, 30% de tots els amfibis, 12% de totes les aus i 27% dels corals (els coralls d'aigües càlides que construeixen esculls) corren perill d'extinció ". I això començarà a fer que l'economia mundial es ressenti tal com conclou l'informe GOB-3

Com aconseguir que els projectes de desenvolupament i la protecció de la natura coexisteixen serà el desafiament que haurem d’enfrontar en els propers anys organismes internacionals, governs i societat civil.

Curem dels nostres ecosistemes, coneguem-los, es cosa de tots.
Pura Peris.

diumenge, 16 de maig de 2010

Las medidas de ajuste: ni imprescindibles, ni equitativas, ni eficientes.Comunicado de Attac España



Pel seu interés, la claredat en les reflexions provinent d'una Asscoiació recongeuda internacionalment us traslladem el comunicat dels nostres amics d'ATTAC

Comunicado de Attac España sobre el sacrificio de la ciudadanía al doblegarse el gobierno a la voracidad de la dictadura del capital financiero

Frente a crisis del mercado, remedios del mercado, y a través de los actores en el mercado. El FMI, Bruselas y todos los banqueros alaban las medidas y el “coraje” para adoptar decisiones impopulares pero imprescindibles. Zapatero se doblega y quiere aplacar a la “bestia” de los especuladores sacrificando a la ciudadanía. ¡¡Se equivoca!!

Desde el momento en que se renuncia a regular y controlar los mercados financieros desde los Gobiernos y a frenar la especulación por ley se desencadena la espiral de la miseria: hay que pedir préstamos para pagar la deuda; reducir el déficit para pedir préstamos; recortar el gasto público para reducir el déficit; bajar los salarios, las prestaciones sociales y “reformar” las jubilaciones para reducir el gasto público. Otras tantas medidas que empobrecen los hogares, reducen las perspectivas de actividad económica productiva generadora de empleo y, consiguientemente, los futuros ingresos públicos que, a su vez, incitaran a las agencias de calificación a degradar los títulos de la deuda soberana provocando nuevas crisis bursátiles, con sus pánicos mediáticos y de nuevo la necesidad de otros ajustes y planes de austeridad. Nunca serán medidas eficientes.

El recorte de gastos sociales, y no otros, es una imposición de la UE y del FMI que nunca ayudan gratuitamente, pues tienen un empeño especial en la defensa del modelo económico neoliberal que han impuesto. Es la misma política seguida en América Latina durante la década de los noventa. El FMI y la UE quieren un Estado débil para poder imponer sus políticas, y los gobiernos han claudicado. ¿Cuanto han dejado de pagar los ricos y se ha dejado de ingresar en la Hacienda Pública por la bajada del tramo más alto del IRPF? ¿Por qué no se restablece el Impuesto sobre Patrimonio si se acepta que fue un error suprimirlo, un 0,2% del PIB? ¿Por qué no suprimir las SICAV que permiten a Emilio Botín del Banco Santander, Francisco González del BBVA, Amancio Ortega y Rosario Mera de INDITEX, las hermanas Koplowitz, la Duquesa de Alba, Florentino Pérez, etc. pagar el IRPF al 1%? ¿Por qué no se suprime el FROB, bajando el déficit un 0,9%, y suprimimos el riesgo de un incremento del déficit futuro de hasta el 10% (99.000 millones de euros) que tan sólo sirven para regalarles más dinero a la banca privada? ¿Por qué no establecer un impuesto en toda la zona euro a los especuladores con deudas soberanas como el de Brasil o sólo en España? ¿Por qué no eliminar la Declaración Conjunta en el IRPF? Son casi 2.000 millones de euros al año. La Declaración conjunta es una desgravación para las rentas medias y altas (y es creciente con el nivel de renta). Es un gasto antieconómico, antisocial, regresivo y discriminatorio para las mujeres (desincentiva su pertenencia a la economía regular). ¿Por qué no se revisan las pensiones de viudedad para eliminar su derecho para las personas viudas con un patrimonio superior al millón de euros o con otras rentas patrimoniales superiores a los 50.000€/año? No sólo se renuncia a regular y controlar los mercados financieros y a frenar la especulación, sino también a implantar sistemas o modelos fiscales nacionales justos, progresivos, del estilo de los países del norte de Europa. Estos modelos al aumentar los ingresos nacionales contribuyen a que dependamos menos de la deuda pública internacional y refuerzan la soberanía y la democracia del país. No son medidas imprescindibles las adoptadas, son posibles otras. No pagamos todos, no son medidas equitativas.

En el verano de 2007 los hogares estadounidenses se vieron incapaces de devolver los préstamos inmobiliarios concedidos sin ninguna garantía por los bancos ávidos de dinero; burbuja especulativa promovida desde la propia Reserva Federal dirigida por Alan Greenspan. En septiembre de 2008 la crisis de las subprimes degeneró en una crisis bancaria. Lehman Brothers se hundió. Los bancos dejaron de conceder préstamos y la economía cayó al borde de la asfixia. En vez de nacionalizar el sector financiero en bancarrota, los gobiernos aceptaron reflotarlo dejándolo con la misma desregulación, sin condiciones de ningún tipo. Los Estados se endeudaron fuera de toda lógica para salvar a los bancos privados y reactivar la economía. Pero tras veinte años de neoliberalismo y descenso continuado de la fiscalidad directa, los ingresos públicos se desplomaron. La deuda pública se dispara y, con ella, aparece la crisis social. En los países occidentales se dispara el desempleo, y con él la deslegitimación de los gobiernos democráticos y la desafección de la ciudadanía con sus gobernantes.

La afluencia de dinero público y el retorno a la especulación en las Bolsas da nuevos bríos a los bancos privados. Estimulados por los tipos de interés casi nulos, bancos y fondos de inversión reanudan su actividad especuladora. Durante la tormenta bursátil muchos trasladaron sus activos del mercado de acciones hacia el de las deudas públicas provocando una nueva burbuja financiera que sólo proporciona una pequeña tasa de interés. Hay que hacerla crecer, y comienzan los ataques especulativos a las deudas soberanas de los países periféricos de Europa con el pretexto del maquillaje del déficit griego efectuado con la ayuda del banco de negocios Goldman Sachs. La factura enviada por los bancos para pagar el precio de su propia incompetencia cae sobre su destinatario final, la ciudadanía trabajadora y pensionista, los gastos sociales del Estado. Las medidas aprobadas no atacan la raíz del problema, y no solucionaran nada.

Las discusiones para aprobar el Fondo de los/as ministros europeos para defender al euro y la necesaria intervención del FMI y de Obama reflejan la desunión europea y la perdida de soberanía dentro de la zona euro. Estamos ante un verdadero ataque a la democracia y a la soberanía de los pueblos.

Consecuencia del miedo y la resignación frente a las imposiciones de los especuladores, la reacción de los Estados, de la UE y del FMI se caracteriza por limitarse a imponer la coacción de los mercados mientras juran que resistirán a estos. Esta política dominada por el miedo y la claudicación a la dictadura de la minoría que se denomina así misma como “los mercados financieros” incita a los países miembros a desmarcarse unos de otros con la esperanza de salvarse de las apuestas a la baja de los especuladores. Una vez colocados los diferentes Estados europeos en situación de competencia entre sí, se trata de quién exhibirá el plan de austeridad más drástico. En Lisboa, Atenas, Dublín, Madrid, Berlín, París, etc. se llama a “apaciguar los mercados” Nadie se acuerda que hace un año los dirigentes del G20 prometieron a la ciudadanía del mundo domarlos.

ATTAC España cree necesario que la ciudadanía sea la que se movilice y se rebele por la defensa de la democracia, porque de eso se trata, y se manifieste en contra de la “dictadura del mercado" y de los que son sus dirigentes: esta UE construida de espalda a la ciudadanía europea, el FMI y las entidades financieras. Se impone pues que la ciudadanía española, y toda la europea sea la que se levante para exigir a sus gobernantes que adopten otro tipo de medidas en defensa de la soberanía, la dignidad y la democracia de los pueblos
13 de Mayo de 2010 http://www.attac.es/