Benvingudes i benvinguts al bloc d'Els Verds del País Valencià, assemblea local L'Eliana. Camp de Túria.




diumenge, 20 de desembre del 2009

COP15, la cimera més decebedora, on els liders mundials no arriben a cap acord i no fan res per evitar que els ecologistes acaben empressonats!?

ELS VERDS DEL PAÍS VALENCIÀ MOSTREM LA NOSTRA DECEPCIÓ FRONT AL RESULTAT DE LA CIMERA I EXIGIM AL GOVERN D’ESPANYA UNA URGENT REACCIÓ DIPLOMÀTICA QUE POSE EN LLIBERTAT AL DIRECTOR DE GREENPEACE, LOPEZ URALDE, DAVANT DEL GOVERN DE DINAMARCA.

“És més que lamentable, al temps que molt significatiu del que ha estat el fracàs estrepitós de la cimera de Copenhague, que la reunió acabe amb un document que no concreta cap reducció de les emissions de CO2, ni cap dat, ni cap control internacional de les emissions, mentre s’empresona López Uralde per exhibir una pancarta que demanava lideratge per fer front a les conseqüències del canvi climàtic”, ha manifestat el portaveu d’Els Verds del PV, Joan Francesc Peris.

“En el món al revés que vivim per culpa de les nefastes polítiques de la major part dels governant del món, sobre tot els dels països més desenvolupats que mantenen un model insostenible i depredador de tot el Planeta, una vegada més la Unió Europea s’ha plegat als interessos dels Estats Units i Xina, ratificant un document que és un pas enrere dels acords de Kyoto, no té cap validesa jurídica internacional, ni es vinculant i que es queda en una pobra declaració d’intencions, ha seguit en les seves declaracions”, el portaveu d’Els Verds.

“Ara, és l’hora de que el govern d’Espanya, que teòricament anava a Copenhague amb unes propostes més exigents de reducció d’emissions i de lluita contra el canvi climàtic, es pose a treballar immediatament, amb total urgència, per a que les autoritats daneses posen en llibertat Lopez Uralde, que simplement demanava un veritable lideratge universal per a combatre amb eficàcia les conseqüències del canvi climàtic. Com va dir Obama, el frustrant Obama, és l’hora dels fets i no de les paraules. És l’hora que Moratinos i Zapatero, president de la UE des del primer de gener aconsegueixquen l’alliberament immediat de l’ecologista de Greenpeace”, diu Peris.

“La cimera de Copenhague passarà a la història com la reunió dels governants del Planeta que no acorden res per a salvar-lo mentre empresonen als ecologistes. És una autèntica decepció i vergonya. Al mateix temps traslladem al sí de la Confederación de Los Verdes, al European Green Party i als Global Greens les nostres reflexions per formar un espai comú de condemna i rebuig. Aquestes accions ens afecten a tohom" ha conclós Peris


Gabinet de premsa
Portaveu, Joan Francesc Peris. Mòvil 630 329 390
Pura Peris relacions institucionals.

dimecres, 16 de desembre del 2009

Els Verds condemnem l'exclusió de les principals ONG ambientals de la seu de les negociacions a Copenhagen, especialment la d' Amics de la Terra

Els verds del País Valencià, integrants de La Confederació dels Verds, condemnem de la mateixa manera que ho fa la Confederación i Monica Frassoni, la co-portaveu del Partit Verd Europeu al qual pertanyem, en els termes més enèrgics possibles l'exclusió de les principals ONG ambientals i altres, entre ells Amics de la Terra, de la seu de les negociacions en curs sobre el canvi climàtic a Copenhaguen. Assumim totalment les paraules dels nostres portaveus, nacionals i internacionals, i afirmem que és simplement inacceptable que en el moment en que les negociacions van a entrar en el seu punt crucial aquests últims dies es negue l'accés a la seu del COP15 a les mateixes organitzacions que han fet tant per augmentar la consciència de la urgent necessitat d'un fort i jurídicament vinculant acord sobre el canvi climàtic.
Estem particularment consternats a l’assabentar-nos que els delegats d'Amics de la Terra han estat exclosos, entre ells el seu President Internacional, Nnimmo Bassey. També hem sabut que molts milers de persones d'altres organitzacions, inclosos els representants del Partit Verd i els delegats de l'Institut Europeu Verd, han estat fent cua durant moltes hores en dies consecutius sense aconseguir l'entrada. Això només es pot afegir a la sospita que l'ONU està tractant de fer callar la crítica cap a les converses i els líders del món, la majoria dels quals participen a partir de demà. Aquesta és una notícia no només terrible per a tots aquells que lluiten per la justícia climàtica sinó que a més pot augmentar les tensions i el risc de disturbis dins i fora de la seu.
Joan Francesc Peris, portaveu
Pura Peris, Secretaría Internacional

Queden dos dies per salvar el clima!! animeu-vos a actuar amb Greenpeace

La Cimera de Canvi Climàtic de Copenhaguen arriba a la seva recta final per salvar el clima. Sobre la taula els principals líders del món estudien l'acord que pot salvar-nos dels pitjors efectes del canvi climàtic. Cada vegada ens queda menys temps per que els ministres de Medi Ambient presents a Copenhaguen arriben a un acord just, ambiciós i legalment vinculant que després han de signar els Caps d'Estat.
El gran objectiu és EUA, el president Obama ha de deixar de banda les pressions de la indústria i deixar d'escudar-se en la política interna del seu país. EUA ha d'estar legalment obligat a complir el que s'acorde a Copenhaguen i assumir, dins d'aquest marc, compromisos equivalents als que han d'assumir els països de l'Annex 1 del protocol de Kyoto:

1.Contribuir a assolir el pic global d'emissions de gasos d'efecte hivernacle en 2015.
2.Asumir el compromís conjunt dels països industrialitzats de reduir les seves emissions en un 40% per al 2020 prenent com a base els nivells de 1990 (el 30% a nivell intern).
3.Asumir, conjuntament amb la resta de països industrialitzats, el compromís d'aportar, anualment, 140.000 milions de dòlars americans en fons públics, perquè els països en desenvolupament puguen adaptar-se als impactes del canvi climàtic que ja són inevitables, reduir la desforestació i desviar-se entre un 15 i un 30% del seu ritme de creixement d'emissions.

Què podem fer per ajudar a assolir un acord a Copenhaguen?, enviem una carta a l'ambaixada dels EUA a Espanya. Amb aquesta carta estarem demanant entre tots que Obama es comprometa a arribar a un acord just, legalment vinculant i ambiciós a la Cimera de Copenhaguen.
Entreu i signeu
Pura Peris

http://www.ciberactuacongreenpeace.es/index.php?cyberid=73&userid=71813&auth=IU1POEPUINKH8SYEKBDTH5NVE

dimarts, 15 de desembre del 2009

Fa tres anys ja! Manifest per l'aplicació immediata de la llei de la dependència a la Comunitat Valenciana


Les plataformes socials en defensa de la llei de dependència, que treballen perquè s’aplique correctament a la Comunitat Valenciana, amb el suport i la firma de nombroses entitats i persones representatives de la nostra societat, es dirigeixen a la Conselleria de Benestar Social, competent en el tema de la dependència, per instar-la a desenvolupar les mesures necessàries per a corregir el seu retard i completar la seua aplicació de manera immediata, és a dir, a complir la llei amb el següent manifest:
Fa tres anys ja!

Fa ja tres anys que es va promulgar la Llei 39/2006, de Promoció a l'Autonomia Personal i Atenció a les Persones en Situació de Dependència, del 14 de desembre del 2006, coneguda com llei de la dependència. Una llei que va generar moltes esperances i que va aconseguir l’acceptació i el consens de partits polítics, sindicats i teixit associatiu general.
La seua implantació és part necessària de l’estat de benestar. L’atenció a les situacions de dependència, a què totes les persones estem exposats, és un dret ciutadà que ha de ser convenientment proveït per l’estat amb les prestacions i serveis adequats, no amb ajudes graciables fonamentades a consolidar la hipoteca social de mantindre les dones a casa, fet que suposa l’assumpció de més treball no remunerat. El dret a una vida digna no prescriu amb l’edat ni amb les situacions de dependència; la seua atenció adequada és un deure públic.
En complir-se tres anys de vigència de la llei de la dependència, denunciem la seua lenta aplicació i ens dirigim al Govern Valencià, responsable de desenvolupar-la, per constatar i denunciar que:
• Hi ha un gran retard en la seua implantació: la valoració i la resolució dels grans dependents hauria d’haver-se conclòs en 2007 i, a la fi de 2009, continua pendent.
• El funcionament administratiu és lent i confús: és freqüent la pèrdua d’expedients, l’exigència repetitiva de documentació ja presentada i la privatització sense control dels serveis.
• No hi ha transparència en una gestió res participativa. Absència d’interlocució: Fins fa dos mesos no va tindre lloc la primera entrevista amb l’administració després d’anys de sol•licitar-la.
• Interés de negar drets regulant el silenci administratiu negatiu.
• Les sol•licituds, que en realitat són persones, estan amuntonades en una desordenada llista d’espera, sense terminis de gestió ni sistema de comunicació sobre la seua tramitació, que són drets, no ho oblidem, de les persones en situació de dependència.

Aquesta situació ha creat cansament i tedi en les persones beneficiàries i les seues famílies. La falta de respecte i la nul•la sensibilitat per part de l’administració autonòmica han frustrat les expectatives que va despertar l’aprovació de la llei. La Comunitat Valenciana està a la cua de l’aplicació la llei en tot l’estat. Només arriba al 5% de la població quan hauria de ser, com a mínim, el doble. Crida l’atenció que aquesta comunitat haja gestionat a penes un terç del que s’ha fet per Andalusia.
Ho confirmen les dades oficials de la Coordinació de les comunitats autònomes, actualitzades l'1 de desembre del 2009: Persones beneficiàries amb prestacions en relació amb la població de les comunitats. (font: SAAD-IMSERSO)

Un altra dada significativa és la quantitat de recursos i denúncies que s’han hagut de presentar per a accedir al que es té per dret. Més de 1.800 denúncies presentades pel síndic de greuges estan relacionades amb sol•licituds de la llei de dependència no resoltes. El torn d’ofici del Col•legi d’Advocats ha atés 590 persones en 9 mesos.
Les persones dependents i les seues famílies estan cansades de tanta espera i del maltractament que reben i d’un funcionament administratiu tan deficient.
Tres anys després de l’aprovació de la llei només demanem que el Govern Valencià la complisca, que se’n reactive l’aplicació. Estem perdent l’oportunitat de construir un sistema de drets socials per a les persones en situació de dependència, sense mendicitats ni ajornaments. Es tracta de fer una societat millor: és necessari, és possible.
Més enllà de les paraules, calen mesures concretes. La societat civil reclama:
• Que s’agilitzen els tràmits i es done participació a associacions i plataformes.
• Que s’estudien els expedients amb professionalitat i sensibilitat.
• Que s’anul•le el silenci administratiu negatiu.
• Que s’elimine el decret d’incompatibilitats de prestacions i serveis.
• Que es desenvolupen els recursos que la llei preveu, que siguen serveis públics i de qualitat.
• Que s’aplique el caràcter retroactiu des de la data de sol•licitud.
És a dir, que es done màxima prioritat política a l’aplicació de la llei de la dependència.
Amb aquest escrit denunciem la situació d’abandonament de tot un col•lectiu social mentre espera l’aplicació d’aquest dret. Fem una crida a tota la societat perquè siga solidària amb aquestes persones i les seues famílies. És obligació de l’administració autonòmica, que governa el Partit Popular, complir la llei i prioritzar, en els pressupostos públics, l’atenció a les persones abans que a els interessos i els esdeveniments poc transparents.
Esperem que aquest Nadal es faran passos importants i instem que es posen en marxa les mesures necessàries abans que acabe aquest 2009. És massa temps tres anys d’espera per al compliment d’un dret. Reclamem aquesta oportunitat.
Desembre del 2009
Tercer aniversari de la llei de la dependència


Suport al manifest: Nom i cognoms …Pura Peris García ( responsable relacions Institucionals
Col•lectiu………Els Verds del País Valencià…………

dissabte, 5 de desembre del 2009

el que no és diu quan es parla dels problemes amb Marroc i el Sahara

Ara que el Marroc li ha tocat la galteta a la diplomàcia espanyola sense que haja dit ni pruna és quan sorgeixen de nou els vells pors: no s'atrevim a exigir molt al Marroc no siga cosa que Ceuta i Melilla perillen i alguns interessos d'empresaris espanyols que han tancat les seves fàbriques i explotacions aci i les han dut al Marroc es puguen veure afectats.
Però açò no és el més greu, no mireu el major banc de pesca és el sahrauï, banc amb el que es negocia en contra de les resolucions de l'ONU. Les mines de fosfats més importants del món i més accessibles són les del Sàhara. De la costa del Sahara ocupat s'envien tones i tones de sorra a les platjes espanyoles. Hem armat fins a les celles el Marroc. I si es tornaren hòstils?
I a més com el que no vol la cosa Marroc controla (?) el pas d'immigrants per l'estret i el tràfic de droga....
Al menys assumiren la responsabilitat i per damunt de tanta immundicia mercantilista guanyara al menys una vegada els drets humans, l'ésser humà front als diners!!!

dimecres, 2 de desembre del 2009

3 de desembre dia farcit d’esdeveniments. Egunon!!

Sí el 3 de desembre, com segur molts altres dies a l’any, té moltes coses que commemorar: un 3 de desembre moria a la Xina Francisco Javier, nascut a Javier regne de Navarra i company d’Iñigo de Loyola. Des d’ací felicitacions a tots el Javier siga quina siga la seua llengua d’origen. Per cert també hem de felicitar al parlants d’Euskera donat que el 3 de desembre es celebra el dia internacional de l’Euskera i com si es tractara del propi Francisco Javier i la seua vida missionera també és pot veure com es commemora en molts llocs del planeta aquest dia. Confiem en que la iniciativa legislativa popular “per una televisió sense fronteres” arribe a bon port i puga garantir per a aquelles persones que tinguen dificultats per accedir als llocs on es commemora aquest dia pugen veure els reportatges a la televisió al menys en la seua llengua.
Parlar de dificultats em duu a la ment altra fita del 3 de desembre, la celebració del Dia Internacional de les Persones amb Discapacitat, que com totes les celebracions internacionals, té per objecte ajudar a entendre les qüestions relacionades amb la discapacitat, els drets de les persones amb discapacitat i els beneficis que es derivarien de la integració d'aquestes persones en tots i cadascun dels aspectes de la vida política, social, econòmica i cultural de les seves comunitats.
Aquest Dia brinda l'oportunitat de promoure activitats encaminades a aconseguir l'objectiu del gaudi ple i igual dels drets humans i la participació en la societat de les persones amb discapacitat, establert en el Programa d'Acció Mundial per a les Persones amb Discapacitat aprovat per l'Assemblea General de les Nacions Unides el 1982.
Ara be, realment fem alguna cosa per aconseguir el ple gaudi dels drets humans d’aquestes persones, per integrar-los amb normalitat, per que participen en la societat?. Pensem... de moment i per anar de lo global a lo local, quant anem a deixar de produir armes directament adreçades a causar discapacitats en els éssers humans? Tal vegada els Governs que les fabriquen i les venen assumeixen després la responsabilitat de la reparació del mal causat? Com és que encara no hem arribat a un acord internacional contra aquets tipus de barbàrie?
És clar, podem dir, bé és el problema del Dret Internacional, dels vetos en els organismes internacionals, a casa nostra aixó no passa, som absolutament racionals els països desenvolupats!!
Ja,ja segurs? Val continuem pensant.
Alguna vegada quant esteu a un provador d’una tenda s’heu parat a pensar en les dimensions que té i si una persona que necessita cadira de rodes cabria en ell? I si la resposta fora negativa, s’heu parat a mirar si en la botiga hi ha més provadors i si son iguals de mesura?.
Heu preguntat alguna vegada en l’escola on estudien els vostres fills o filles, si hi ha ascensor, bany adaptat, aparell de Braille o tan sols si algun professor o professora sap llenguatge de sords? ? Perquè no ens ensenyen als que estem a la funció pública el llenguatge dels sords? Ja no s’utilitza?
Quant passegeu pels carrers dels vostre municipi i teniu que baixar de les voreres doncs, resulten incòmodes al tenir faroles que redueixen l’espai, o hi ha algun cotxe pujat a la vorera o hi ha motos aparcades.. penseu com s’ho farà aquell que anomenem divers funcional?.
O quan aneu de visita a un centre públic, a una administració pública i teniu que pujar uns quants graons, es fixeu si hi ha rampa d’accés? Si les portes són accessibles? Si hi ha molts, pocs, o cap treballadors diversos funcionals?.
Doncs bé, jo si m’ho pregunte quotidianament i malauradament la resposta no és gaire satisfactòria al menys no per a mi, realment no sé qui som els diversos funcionals!! I per donar alguna data, a la universitat, a l’edifici d’aularis de tarongers on es dona classe no totes les aules son accessibles per al professorat ni per als estudiants; és cert que està fent-se l’adaptació i no està encara acabat però de moment es limiten els drets de professor i alumnes.
Un altre exemple que a més, no és collita pròpia sinó que l’ha aportat la meua amiga Katja i que ens ha servit per presentar esmenes als pressupostos de la Generalitat Valenciana, s’heu fixat en la quantitat de treballadors de la sanitat que hi ha en cadires de rodes? Què digueu, que no recordeu? Serà que no ho tenen fàcil? Heu pensat si tenen alguna secció especialitzada per poder garantir una diagnosi correcta davant d’una persona amb diversitat funcionals? Els treballadors i treballadores amb diversitats funcionals tenen garantits els espais per a les seues necessitats bàsiques o han de buscar els banys adaptats per als pacients? En fi,. Moltes coses son les que em venen al cap davant d’aquest 3 de desembre com per acabar, com és que no tenim en tots els municipis una Ordenança general d’accessibilitat mitjançant la qual fer complir la llei estatal i les normes autonòmiques? Com és que al nostre municipi encara no la tenim? La tindrem algun dia? Treballarem per a que la resposta siga sens dubte SI.

2 de desembre: dia internacional de l’abolició de la esclavitud


En l'article 4 de la Declaració Universal de Drets Humans s'afirma que "ningú no serà sotmès a esclavitud o servitud: l'esclavitud i el tràfic d'esclaus són prohibits en totes les seves formes".
I no obstant tot i estar en contra de l’esclavitud al moment actual continuem convivint amb casos sagnants d’aquesta lacra social que, com no, te com a subjectes principals les persones més indefenses i pobres les dones i els xiquets i xiquetes. Al món hi ha gairebé quatre milions de persones esclavitzats i a Amèrica Llatina més de 100.000 dones són exportades cada any per ser prostituïdes generant uns guanys de bilions de dòlars. No són moltes menys les dones de l’Africa que comparteixen la mateixa sort. La tracta de persones és l'esclavitud dels temps moderns; consisteix en el reclutament, allotjament, transport i comerç d'una persona amb el propòsit de ser explotada sexualment o treball forçat. Gairebé 4 milions de persones són esclavitzats cada any per aquest negoci que mou entre 7 i 10 bilions de dòlars.

Sí al segle XXI existeix esclavitud, la llista de pràctiques aberrants és tràgicament llarga i inclou, entre moltes altres, la servitud per deutes, la servitud de la gleva, el treball forçós, el treball i la servitud per als nens, el tràfic de persones i d'òrgans humans, l'esclavitud sexual, la utilització de nens soldats, la venda de nens, el matrimoni forçós i la venda d'esposes i l'explotació de la prostitució.

Sí, l'esclavitud es manifesta actualment en molt diverses formes d'abús com el tràfic de persones, l'explotació infantil o el turisme sexual. Per això hora és de reiterar el meu rebuig a «tota forma» d'esclavitud, abús o explotació comesa contra qualsevol ésser humà i el seu suport a totes aquelles iniciatives que tinguen com a finalitat acabar amb aquest problema.
També és arribada l’hora de demanar a totes les Institucions que no es conformen amb actes simbòlics i signatures de resolucions internacional que després no s’apliquen. Hora és de prendre mesures reals i efectives per abolir al segle XXI l’esclavitud.

És per aixó que la lluita contra l'esclavitud he de comportar no només la prohibició directa per llei, sinó també el combat contra la pobresa, l'analfabetisme, les disparitats econòmiques i socials, la discriminació per raons de gènere i la violència contra la dona i el nen.
I ho hem de fer entre totes i tots!!

dimarts, 1 de desembre del 2009

"Estic vivint els meus drets: parem el sida". 1 de desembre dia mundial del Sida


L'1 de desembre és el Dia Mundial de la sida. Hi ha 33 milions de malalts a tot el món. Cada any moren dos milions de persones. A Espanya, un terç dels infectats per VIH no sap que és portador del virus de la sida. Els prejudicis segueixen sent un dels principals problemes. Un de cada tres espanyols no treballaria amb una persona seropositiva.

Segons les dades de les organitzacions internacionals el món està veient senyals de progrés en la reversió de l'epidèmia de SIDA a alguns països. Les inversions en la resposta a la SIDA estan donant resultats i salvant vides. Però encara estem molt lluny d'aconseguir que aquestos progressos arriben a tots el punts del planeta on es pateix aquesta pandemia com ara Africa, Sudamèrica i l'Europa Oriental.

El lema d'enguany centra l'atenció clarament en la relació existent entre els drets humas i l'objectiu d'aconseguir l'accés universal a la prevenció, el tractament, l'atenció i el suport pel que fa al virus de la immunodeficiència humana (VIH).
És Evident que no serà possible fer realitat l'accés universal, sense el ple respecte de la universalitat dels Drets Humans, Independentment de l'edat, el
sexe, l'ètnia, la professió, les creences religioses i l'orientació sexual de la
persona, prestant una atenció especial els que són més i vulnerables corren
més riscos de contraure el VIH.
Tots els éssers humans tenen dret a l'educació, la informació i els
serveis que els permeten evitar la infecció pel VIH.
PEL QUE FA ALS seropositius, han de gaudir de la millor qualitat de vida possible.
El repte és clar: hem de fer més, amb caràcter urgent, per mantenir el nostre compromís de lluitar per assolir l'accés universal a la prevenció, tractament, atenció i suport a tots els afectats per la malaltia.
per aixó:
- instem a tots els països a eliminar les lleis punitives, les polítiques i pràctiques que obstaculitzen la resposta a la SIDA, incloses les restriccions de viatge contra les persones que viuen amb el VIH.
- fem una crida internacional per posar tots els recursos, materials i humans necessaris, per garantir que la crisi econòmica no siga l'escusa per no continuar amb la tasca de la universalització dels serveis.
-demanem a tots els Governs, i en especials als nostres, a l'augment dels recursos a la cooperació internacional i a prendre part activa en una negocació amb les empreses farmacèutiques per tal de plantejar seriosament la possibilitat de redistribuir els fàrmacs de tal manera que siguen accessibles per tothom com ara amb la utilització de genèrics.
La millor prevenció és el respecte als drets humans i la seva efectiva exigència. Tothom té dret a viure els seus drets! Ho hem de fer possible!!