Un diumenge qualsevol

Mentre prepare la maleta per al fi de curs de Verónica, la meua filla menuda, pense sobre els pro i els contra del tancament de les nuclears, ara que tenim tan prop Garoña. És cert que moltes són les qüestions que hem de plantejar-nos, entre d’altres, la situació socio-laboral en què pot quedar la zona donat els milers de treballadors que depenen de la central sobre tot davant la crisi global que venim patint. El Sr President ha afirmat que “procurarà” complir els compromisos assumits en 2004 però fins el moment no es veu que cap Ministeri haja assumit la tasca de buscar solucions, alternatives o propostes per garantir el pas de l’energia nuclear a les energies renovables amb tranquil•litat i sense perjudicis per als treballadors.
I entre calcetins i samarretes estava pegant-li voltes quant dues noticies, de les quals no en sabia res m’han cridat seriosament l’atenció.
La primera d’elles me l'he trobat al BOE del passat dijous 4 de juny, on es dona llum legal a un Conveni signat pel Govern del Regne d’ Espanya i el Govern de la república Popular Xinesa per a la cooperació en els usos pacífics de l’energia nuclear, cooperació entesa en els més amples termes i que segons el propi text legal:
“La cooperación en los usos pacíficos de la energía nuclear en virtud del presente Acuerdo incluirá, aunque sin carácter exhaustivo, las siguientes áreas y actividades:
(a) la investigación básica y aplicada y el desarrollo en relación con los usos pacíficos de la energía nuclear;
(b) la investigación, diseño, construcción, operación y mantenimiento de reactores nucleares;
(c) el desarrollo técnico y las aplicaciones industriales en el campo del ciclo de combustible nuclear;
(d) la producción y aplicación de radioisótopos en la industria, la agricultura y la medicina;
(e) la seguridad nuclear y la protección radiológica;
(f) otras áreas de cooperación que puedan ser acordadas entre las Partes.”No se si ho entès be per això, ho transcrit per si algun lector/ra m’ajuda a comprendre, però em sembla que aquest acord podria suposar que en Espanya el Govern estaria plantejant-se el tancament de les nuclears mentre coopera per a que la Xina puga construir centrals nuclears, no?.
Encara no m’havia recuperat de l’esglai quant els meus ulls es paren a la portada de El País: “Así destruye el “arma letal” del Ejército”, doncs l’acord del BOE que acabe de llegir no porta per títol usos pacífics de l'energia nuclear??-
La història que ens conta el País no pot ser més sagnant: en el mes de maig a Sud-àfrica ens gastarem ni se sap els diners per verificar que els nostres avions militars tiren de forma perfecta uns míssils que costen cadascun 950.000€, dels quals ja hem comprat 48 per un import total de 53,39 milions d’euros, segons el País.Mentre la universitat pública no te finançament suficient, els nous plans no compten amb recursos i la investigació no te diners, en el Ministeri de defensa si es dedica diners d’ i+d+i per demostrar al sol sud-africà que els nostres avions poden tirar els míssils que hem comprat. Mentre ens preocupem per les fallides de les nuclears i els treballadors, raonablement, es preocupen pel seu futur, un general de l’exèrcit del Govern d’Espanya s’atreveix a afirmar que “"Los misiles más caros son los más baratos"No sería lógico usarlos para destruir un tanque, pero sí una planta nuclear. Es nuestra arma estratégica". ( sic El País)
Mentre la crisi global que afecta a tantes persones no està sent presa seriosament i amb un pla integral i estratègic, mentre dones i homes moren esperant ajudes per garantir la seua autonomia personal, mentre concertem educació i sanitat, mentre plaguem els nostres conreus de transgènics, mentre els llauradors i pescadors veuen com el seu futur no hi és, etc, etc, etc. el Ministeri de Defensa del Govern d’Espanya utilitza vora 3 milions d’euros ,si més no, en fer proves amb els míssils a un polígon a Sud-àfrica. I em pregunte
és aquesta situació a la que fa referència l’article 31 de la nostra Constitució on s’exigeix l’assignació equitativa dels recursos públics i la necessitat de distribuir amb eficiència i economia la despesa pública , a la que contribuïm entre totes i tots- o al menys així hauria de ser encara que amb les últimes reformes ja sabem qui es el que paga i calla-? És aquesta la justícia en la despesa pública i la redistribució justa dels diners de totes i tots?.Que penseu?, bon diumenge.