El grup municipal EU-Els Verds en l'Hora del Planeta.Encara que l'oratge no ens va acompanyar els membres dels col.lectius locals d'EUPV i els Verds tal i com haviem pensat acudirem al Parc de la Pinada per passar junts l'hora del Planeta, formant part així dels 1.200 milions de persones que arreu del món compartirem aquesta acció contra el canvi climàtic. Amb paraigües, ciris i bon humor passarem l'estona lluitant contra el vent que constantment ens apagava els llumets. Aquesta és tan sol una acció simbòlica ja que la lluita contra el canvi climàtic ens compet a totes i tots cada dia i nos sols una hora de tant en tant. No podem oblidar que , en ple segle XXI, només un de cada set habitants del planeta té accés a l’energia. Mentre que mil milions de persones que vivim en el món desenvolupat, consumim el 50% de l’energia mundial, els mil milions més pobres únicament n’utilitzen el 4%.
El 2009 és l’any del canvi climàtic, els acords de la Cimera de la ONU sobre el canvi climàtic de Bali 2007 varen obrir el camí cap a Copenhague 2009, cimera que es celebrarà en desembre. A Copenhague s’ha de negociar un nou protocol que substitueisca al 2012 el de Kyoto. Aquesta pot ser l’última oportunitat per evitar un canvi climàtic que se’ns escape definitivament de les mans.
Les darreres xifres d'emissions contaminants a l'atmosfera indiquen que en el 2030 seran un 45% superiors a l'actual, la qual cosa suposa la condemna al Planeta a les pitjors previsions de les conseqüències del canvi climàtic, que als països mediterranis poden ser especialment dramàtiques per l'augment accelerat del nivell de la mar i, al temps, l'avanç de la desertització i la repetició dels fenòmens catastròfics de la meteorologia, com ho són les gotes fredes.
A l’any 2030, dos terceres parts de la humanitat viurà en zones urbanes, a on actualment viu més del 50% de la població mundial i a on es consumeix fi ns a un 80% del total de l’energia. Les ciutats són molt vulnerables als impactes del canvi climàtic, especialment aquelles de ràpida expansió en països en desenvolupament, per això cal un desenvolupament sostenible global, que siga equitatiu, sent els governs locals essencials per a aconseguir els objectius ambiciosos i globals de reducció de gasos d’efecte hivernacle. Ara bé aquestes polítiques locals no poden seguir l'esquema neo-liberal actual que ens ha dut a la situació actual, són necessàries altres polítiques socials i mediambientals. És hora de construir, no sense sacrificis, però repartint-los entre tots, eixe altre món possible amb un ordre econòmic i social just com proclama el mateix Preàmbul de la Constitució de 1978. Cal posar l'economia i el treball al servei de les persones, de la qualitat de vida, del temps lliure i divers, de la creativitat i de la millora del medi natural i dels recursos renovables.
Una nova economia on es canvie l'índex del PIB com a factor definitori de la qualitat de vida pels nous valors de la plena ocupació, el consum responsable i saludable, l'augment del temps d'oci, la disminució de les emissions contaminants, l'estalvi energètic, la reducció dels espais urbanitzats, l'augment del transport públic, l'equiparació del nivell de vida entre els països del nord i del sud, la solució dels conflictes internacionals per la via del diàleg i la diplomàcia, la desaparició del perill nuclear i de les armes de destrucció massiva, la reducció de la producció de Residus urbans per càpita, l'augment dels espais naturals protegits i dels metres quadrats de zones verdes per persona als espais urbans… Hem de lluitar per aconseguir l'economia social i ecològica que posa per davant la qualitat de vida per a totes les persones i la preservació del Planeta al creixement injust i discriminatori del PIB en benefici de les minories privilegiades, sols així hi haurà futur
