Benvingudes i benvinguts al bloc d'Els Verds del País Valencià, assemblea local L'Eliana. Camp de Túria.




dimarts, 24 de febrer de 2009

AVANTATGES DE L’ALIMENTACIÓ ECOLÒGICA.10 raons per a consumir productes de conreu ecològic


L’accés a una alimentació ecològica és fet creixent en els països de tota Europa, en relació als quals l’estat espanyol es troba molt desfasat, amb un desnivell negatiu bastant important. A l’Estat espanyol es dóna el cas que som un dels més importants productors i un dels més pobres consumidors de productes ecològics. El fet de tenir-los més a prop facilita molt l’abaratiment dels preus i la reducció de la petjada ecològica, per la qual cosa les possibilitats que s’obren per als aliments ecològics són immillorables.
En aquest sentit, podem fer possible una important contribució al desenvolupament de la capacitat productiva ecològica a partir d’un consum generalitzat a tots els mercats i supermercats en general, només cal prendre les decisions comercials i politiques escaients.
En moments de crisi econòmica, la potenciació de la producció d’aliments ecològics en clau de proximitat és bàsica per tal de poder avançar per un altre camí més lògic i coherent amb la recuperació de llocs de treball productius i sostenibles, així com per a frenar la degradació de l’horta periurbana amenaçada per la devoradora especulació urbanística. En aquest sentit sembla molt interessant la decissió presa per L'Ajuntament de Benifairò d'oferir terres per a l'explotació de families amb necessitat. Sí a més s'acompanya de mesures per aconseguir que els productes siguen ecològics i arriben al mercat sense costos excessius per a elles, obrim sens dubte un bon camí.
Actualment són molt pocs els mercats on es distribueixen aliments ecològics.Tot i que els supermercats i les grans superfícies són l’exponent màxim de la globalització capitalista alimentària, pensem que, mentre la seua existència siga encara indefugible, com a mínim els hem d’exigir un mínim de responsabilitat amb la producció ecològica local i facilitar a les persones que en són usuàries productes ecològics frescos locals i envasats de proximitat.
I, pensareu, perquè hem de consumir productes ecològics?, doncs ací teniu deu raons:
1.Consumir productes ecològics és preocupar-se per la nostra salut. Els productes que s’obtenen d’una agricultura convencional sofreixen modificacions en la seua composició orgànica, les quals tenen efectes marcats i constants per a la nostra salut. Segons els especialistes en nutrició, la gran part de les malalties degeneratives tenen origen en l’alimentació.
2.Els aliments ecològics tenen els nutrients precisos i conserven un equilibri en sals minerals i oligoelements d’acord a les nostres necessitats.
3.Els cereals integrals haurien de ser de cultiu ecològic, ja que en l’agricultura convencional, en ser tractats amb productes sintètics, els tòxics s’hi acumulen amb molta quantitat.
4.Els aliments mantenen el seu gust autèntic i com que tenen un cicle natural, sense alteracions, es conserven més i millor.
5.Quan consumim aliments de cultiu ecològic, estem col•laborant amb la conservació del Medi Ambient i evitem la contaminació de la terra, de l’aire i de l’aigua.
6.Ajudem a l’estalvi energètic. En el cultiu i en l’elaboració del producte ecològic s’aprofita el màxim de recursos renovables. Per a l’obtenció d’un producte no ecològic es precisen fins a més de 10 calories per cada caloria obtinguda en forma d’aliment.
7.Els productes de cultiu ecològic, per no contenir substàncies artificials, són assimilats correctament per l’organisme sense alterar les funcions metabòliques.
8.El consumidor o la consumidora de productes ecològics, a través de la seua elecció responsable, contribueix a la independència d’agricultors i d’agricultores i a la creació de llocs de treball.
9.L’autentica economia domèstica ha d’estar en funció d’una correcta i saludable nutrició. Els productes ecològics no resulten més cars per a l’economia familiar i, a més a més, el seu contingut en nutrients per unitat de pes és superior al dels convencionals, ja que se n’han de consumir en menys quantitat.
10.Demanar productes de conreu ecològic és una elecció responsable que pot aconseguir canvis en l’activitat d’empreses i administracions en impulsar-les cap a mètodes i productes més respectuosos amb el medi i la salut de totes les persones.

diumenge, 22 de febrer de 2009

Sentir-se i ser poble

Aquest cap de setmana ha estat farcit d’actes emotius, festius que m’han fet recordar Martí i Pol:
“El poble és un vell tossut,
és una noia que no té promès,
és un petit comerciant en descrèdit,
és un parent amb qui vam renyir fa molt de temps.
El poble és una xafogosa tarda d’estiu,
és un paperet damunt la sorra,
és la pluja fina de novembre".
Sí, ser poble.... el camí va començar amb la celebració de Carnestoltes del CEIP L’Olivera on va Verònica, carnestoltes que ens trasllada als orígens del nostre poble....
"El poble és el meu esforç i el vostre esforç,
és la meva veu i la vostra veu,
és la meva petita mort i la vostra petita mort.
El poble és el conjunt del nostre esforç
i de la nostra veu
i de la nostra petita mort."


Després la gala de cloenda del 50 aniversari, què bonic, sentit, senzill i meravellós, totes i tots junts lliurant premis a les ciutadanes i ciutadans que ens acompanyen amb el seu esforç i la seua saviesa per aquest camí de ser poble…
"El poble és tu i tu i tu
i tot d’altra gent que no coneixes,
i els teus secrets i els secrets dels altres."
El dissabte matí a la inauguració de l’exposició fotogràfica del CEL, més emoció, més poble.
El poble és tothom,
el poble és ningú.
El poble és tot:
el principi i la fi,
l’amor i l’odi,
la veu i el silenci,
la vida i la mort.
A la nit, la crida, les paelles, tota la plaça plena, dona igual qui som o que fem el que importa es que som poble i es sentim poble, nascuts ací o nascuts a altre lloc tant se val!

"Tenim a penes el que tenim i prou:
l’espai d’història concreta que ens pertoca
i un minúscul territori per viure-la.
Posem-nos dempeus altra vegada
i que se senti la veu de tots,
solemnement i clara.
Cridem qui som i que tothom ho escolti.
I, en acabat, que cadascú es vesteixi
com bonament li plagui, i via fora,
que tot està per fer i tot és possible"
A totes i tots els que em feu sentir poble, gràcies

dimarts, 17 de febrer de 2009

l'amor per la terreta

Sens dubte que els nostres Governants senten veritable adoració a la nostra terra i a tots els símbols que l'envolten, com no podia ser d'altra manera. Així ho hem d'entendre doncs, de no ser així què pensarà el ciutadà mitjà - eixe que no arriba a pagar la llum, el que ha pujat la condemnada!- o aquella ciutadana que no sap on dur al seu fill de bon matí per buscar una feina digna - és clar amb candeletes hem de anar trepitjant pels carrers per trobar escoletes infantils públiques, no tenim les competències transferides amb el nostre esplendorós Estatut?- al veure que els últims embolics de la política valenciana estan relacionades amb el nostre estimat taronger?.
Si senyors i senyores, aprofitant ara que anem a tenir Ciutadania en anglès es bo anar introduint i comparant termes Orange- taronja- taronger o com els apitxats diríen taroncher! Serà per a què s’assabentem be de les clàusules dels contractes milionaris que han signat/signen i signaran pel que volen introduir l’anglès a tot arreu? Serà això al que és referiran quan parlen de transparència en la gestió pública? Si és que de veres que som malpensats, recollons.
Per cert ara que parlem de taronges, sabien vostès que als nostres mercats podem trobar sense cap problema taronges israelianes però difícilment valencianes?. Xé que bons que som! No ens importa gens compartir amb altres el que tenim: tal i com tenim l’agricultura be està que obrim mercats a l’exterior al temps que ens podríem plantejar una renda agrària siga dit de pas. I per suposat no som qui per jutjar si d’on venen els productes que comercialitzem als nostres mercats estan en conflicte, no compleixen les resolucions de Nacions Unides o bloquegen les fronteres d’altres països! Faltaria més!

dilluns, 16 de febrer de 2009

No a l'abocador de Les Alcusses, en Moixent







La costera, la comarca on estan els meus arrels paterns - els meus avantpassats eren de Vallada poble menudet i bonic on vaig viure un grapat d'anys i on viu un del meus germans - sembla ser sempre una comarca oblidada tal vegada maleïda. Ens tocà ser la comarca per on entrà el mal d'Almansa però també on encara penja com cal el Felip V.



Ara es pretén fer un desficaci en nom del reciclaje, la reutilizació. Sí és un desficaci pensar la ubicació d'una gran planta i abocador de RSU molt prop de La Bastida, un dels jaciments ibèrics més importants i visitat del PV, en un paratge dels pocs conservats que resten al territori valencià, en una zona magnífica per al turisme rural, i en una zona agrícola de gran importància, sobre tot per a la vinya, en uns moments que es vins valencians cada vegada són més apreciats en la restauració.



Però no sols es eixe el problema de les les bases tècniques per a l'elaboració dels projectes de gestió aprovades pel Consorci intercomarcal que permeten una única planta de tractament RSU, macroabocadors en compte d'anar al model de microplantes properes on es produeixen els residus per la proximitat la millor garantia de una producció mínima dels residus, la màxima recuperació i reciclatge, que necessita molta més ma d'obra en la gestió, en uns moments de greu crisi econòmica on la lluita contra l'atur sinó que sota el nom de valorització energètica contempla la ubicació d'una incineradora de RSU a la zona,el que suposaria veient els percentatge de rebuig que podrien dedicar-se a la incineració milers i milers de kg de RSU cada dia, amb el greu perill de contaminació atmosfèrica que generen aquestes incineradores i, també, al malbaratament de moltes matèries que podrien ser recuperades i reciclades en uns moments de crisi econòmica i de canvi climàtic.
La incineració pot ser molt greu per a la salut de les persones doncs genera, entre d'altres, dioxines i furans, i a més, disminueix l'interés pel reciclatge i la recuperació doncs necessita grans quantitats de RSU per a donar guanys econòmics.
Per totes aquestes coses, Els Verds del PV recolzem l'acord de l'Ajuntament de Moixent i al poble de Moixent d'oposar-se a la ubicació d'una macroplanta i abocador per al tractament dels RSU de les cinc comarques que integren el Pla Zonal, La Safor, La Costera, La Vall d'Albaida, la Canal de Navarrés i el Vall d'Aiora que conformen el Pla Zonal i demanem que es replanteje pel Consorci un canvi de model en la gestió dels residus d'aquesta comarca.

diumenge, 15 de febrer de 2009

Petra Kelly datos bibliográficos y citas importantes de vigencia actual, para reflexionar!



Petra K. Kelly nace en 1947, en Günzburg/Danubio. A los 12 años marcha con su familia a Estados Unidos. Durante su etapa universitaria participa en los movimientos ecopacifistas, ecofeministas y pro-derechos civiles americanos, llegando a formar parte del equipo electoral de Robert Kennedy. En 1972 regresa a Europa. Tras una fugaz estancia en el SPD (que abandona decepcionada), participa en la fundación de Los Verdes (1979), partido del que se convertirá en uno de sus principales teóricos. En 1983 es elegida diputada federal y desde entonces compaginará la actividad parlamentaria con su dedicación a numerosas iniciativas sociales y humanitarias. Muere en Bonn, en extrañas circunstancias, en octubre de 1992.
TERNURA EN LA POLÍTICA (1984) Ser tierno y al mismo tiempo subversivo: eso es lo que significa para mí, a nivel político, ser "verde" y actuar como tal. Entiendo el concepto de ternura en sentido amplio. Este concepto, para mí también político, incluye una relación tierna con los animales y las plantas, con la naturaleza, con las ideas, con el arte, con la lengua, con la Tierra, un planeta sin salida de emergencia. Y, por supuesto, la relación con los humanos. Ternura entre las personas, también en el seno de un partido alternativo y no violento, que apuesta públicamente sin cesar por la suavidad, la descentralización, la no violencia. [...] Nuestro rumbo debe llevarnos, sin compromisos, en otra dirección ecológica. Eso significa ponerse a andar políticamente por la via suave.Esa vía suave significa aprender a concebir nuestro planeta, incluyendo la atmósfera, los océanos y los continentes, como una unidad orgánica viva. Nuestro ecosistema es el universo. No lo dividamos en fragmentos y caigamos en la falsa creencia de que nos basta con entender una pequeña parte para entender también el todo. Respetémonos a nosotros mismos y a nuestro entorno. La tierra y yo tenemos las mismas raíces. La tierra la hemos tomado prestada de nuestros hijos. Si queremos materializar una política basada en la ética ecológica, debemos comprender lo que ha dicho Marilyn Ferguson sobre el poder y el amor: "El poder sin amor se reduce rápidamente a la simple capacidad de expoliar y manipular". En un movimiento político ecológico se necesita inexcusablemente solidaridad, paciencia, cooperación, ternura y tolerancia, a fin de que coincidan los medios y los fines.
DECLARACIÓN PERSONAL EN EL BUNDESTAG (noviembre de 1983) Todo poder estatal es relativo. Si se entiende la obediencia como elemento de convivencia, la lealtad tiene sus límites allí donde se pone en juego el bien de la comunidad. El sí al Estado es siempre un sí condicionado. La constatación innegable de la injusticia de un mandato es criterio decisivo para la oposición a determinadas prescripciones de la autoridad estatal. [...] La cuestión decisiva es que las leyes del Estado no son leyes absolutas... En determinados casos, en los que están en juego cuestiones de gran relevancia moral, la desobediencia pacífica a la ley, acompañada de determinadas medidas de precaución que ayudan a mantener el respeto a la institución del derecho, no sólo es legítima, sino que se convierte en una obligación de conciencia.
DISCURSO ANTE LA CONSERVATION FOUNDATION AUSTRALIANA (1988) Los grupos y movimientos ecologistas que deseen reparar los terribles daños que se le han hecho a nuestro planeta Tierra, deben dedicar cada vez más su atención no sólo a la crisis del medio ambiente y a los problemas de la biosfera, sino también a la crisis en la economía, la crisis en los procesos de producción y consumo. Los daños causados en todo el mundo por la intervención humana no han sido hasta ahora considerados por ninguna doctrina económica oficial. Al contrario: gran parte de los elementos necesarios para la vida han sido ya destruidos, y otros están seriamente amenazados a causa de decisiones empresariales orientadas exclusivamente a la obtención de beneficios.
Nuestro sistema económico acabará por destruir los fundamentos de su propia existencia. A nuestro parecer, lo necesario en el terreno ecológico es al mismo tiempo lo razonable en el terreno económico.

“APAGUEM LES LLUMS CONTRA EL CANVI CLIMÀTIC!”




Els Verds del País Valencià recolzem la iniciativa ciutadana de fer front a la pujada abusiva de la tarifa elèctrica i per demanar un consum més responsable.



Amb motiu de la celebració hui, diumenge 15 de febrer, del Dia del Consumidor@, fruit de la mobilització social està prevista una APAGADA GENERAL D’ELECTRICITAT a les llars de tot l’Estat, en senyal de protesta per la pujada abusiva que ENDESA ha dut a terme en les seues tarifes elèctriques.

Concretament, de 22 a 22.05 hores està previst que dure aquesta “apagada” que, des d’Els Verds del País Valencià volem recolzar, a més, perquè ha de ser una mesura de sensibilització per a les persones, institucions i empreses contra un fenomen que ja està en marxa: el Canvi Climàtic.



Hem d'actuar contra el Canvi Climàtic des de la ciutadania, des de les diferents administracions i des dels poders econòmics amb una aposta decidida per l'estalvi energètic, l'eficiència energètica i el pas ràpid i urgent cap a energies renovables i netes.



Hui, a les 22 h, Els Verds del País Valencià apagarem les llums contra el Canvi Climàtic i per una gestió més responsable del subministrament elèctric.