Benvingudes i benvinguts al bloc d'Els Verds del País Valencià, assemblea local L'Eliana. Camp de Túria.




diumenge, 20 de desembre de 2009

COP15, la cimera més decebedora, on els liders mundials no arriben a cap acord i no fan res per evitar que els ecologistes acaben empressonats!?

ELS VERDS DEL PAÍS VALENCIÀ MOSTREM LA NOSTRA DECEPCIÓ FRONT AL RESULTAT DE LA CIMERA I EXIGIM AL GOVERN D’ESPANYA UNA URGENT REACCIÓ DIPLOMÀTICA QUE POSE EN LLIBERTAT AL DIRECTOR DE GREENPEACE, LOPEZ URALDE, DAVANT DEL GOVERN DE DINAMARCA.

“És més que lamentable, al temps que molt significatiu del que ha estat el fracàs estrepitós de la cimera de Copenhague, que la reunió acabe amb un document que no concreta cap reducció de les emissions de CO2, ni cap dat, ni cap control internacional de les emissions, mentre s’empresona López Uralde per exhibir una pancarta que demanava lideratge per fer front a les conseqüències del canvi climàtic”, ha manifestat el portaveu d’Els Verds del PV, Joan Francesc Peris.

“En el món al revés que vivim per culpa de les nefastes polítiques de la major part dels governant del món, sobre tot els dels països més desenvolupats que mantenen un model insostenible i depredador de tot el Planeta, una vegada més la Unió Europea s’ha plegat als interessos dels Estats Units i Xina, ratificant un document que és un pas enrere dels acords de Kyoto, no té cap validesa jurídica internacional, ni es vinculant i que es queda en una pobra declaració d’intencions, ha seguit en les seves declaracions”, el portaveu d’Els Verds.

“Ara, és l’hora de que el govern d’Espanya, que teòricament anava a Copenhague amb unes propostes més exigents de reducció d’emissions i de lluita contra el canvi climàtic, es pose a treballar immediatament, amb total urgència, per a que les autoritats daneses posen en llibertat Lopez Uralde, que simplement demanava un veritable lideratge universal per a combatre amb eficàcia les conseqüències del canvi climàtic. Com va dir Obama, el frustrant Obama, és l’hora dels fets i no de les paraules. És l’hora que Moratinos i Zapatero, president de la UE des del primer de gener aconsegueixquen l’alliberament immediat de l’ecologista de Greenpeace”, diu Peris.

“La cimera de Copenhague passarà a la història com la reunió dels governants del Planeta que no acorden res per a salvar-lo mentre empresonen als ecologistes. És una autèntica decepció i vergonya. Al mateix temps traslladem al sí de la Confederación de Los Verdes, al European Green Party i als Global Greens les nostres reflexions per formar un espai comú de condemna i rebuig. Aquestes accions ens afecten a tohom" ha conclós Peris


Gabinet de premsa
Portaveu, Joan Francesc Peris. Mòvil 630 329 390
Pura Peris relacions institucionals.

dimecres, 16 de desembre de 2009

Els Verds condemnem l'exclusió de les principals ONG ambientals de la seu de les negociacions a Copenhagen, especialment la d' Amics de la Terra

Els verds del País Valencià, integrants de La Confederació dels Verds, condemnem de la mateixa manera que ho fa la Confederación i Monica Frassoni, la co-portaveu del Partit Verd Europeu al qual pertanyem, en els termes més enèrgics possibles l'exclusió de les principals ONG ambientals i altres, entre ells Amics de la Terra, de la seu de les negociacions en curs sobre el canvi climàtic a Copenhaguen. Assumim totalment les paraules dels nostres portaveus, nacionals i internacionals, i afirmem que és simplement inacceptable que en el moment en que les negociacions van a entrar en el seu punt crucial aquests últims dies es negue l'accés a la seu del COP15 a les mateixes organitzacions que han fet tant per augmentar la consciència de la urgent necessitat d'un fort i jurídicament vinculant acord sobre el canvi climàtic.
Estem particularment consternats a l’assabentar-nos que els delegats d'Amics de la Terra han estat exclosos, entre ells el seu President Internacional, Nnimmo Bassey. També hem sabut que molts milers de persones d'altres organitzacions, inclosos els representants del Partit Verd i els delegats de l'Institut Europeu Verd, han estat fent cua durant moltes hores en dies consecutius sense aconseguir l'entrada. Això només es pot afegir a la sospita que l'ONU està tractant de fer callar la crítica cap a les converses i els líders del món, la majoria dels quals participen a partir de demà. Aquesta és una notícia no només terrible per a tots aquells que lluiten per la justícia climàtica sinó que a més pot augmentar les tensions i el risc de disturbis dins i fora de la seu.
Joan Francesc Peris, portaveu
Pura Peris, Secretaría Internacional

Queden dos dies per salvar el clima!! animeu-vos a actuar amb Greenpeace

La Cimera de Canvi Climàtic de Copenhaguen arriba a la seva recta final per salvar el clima. Sobre la taula els principals líders del món estudien l'acord que pot salvar-nos dels pitjors efectes del canvi climàtic. Cada vegada ens queda menys temps per que els ministres de Medi Ambient presents a Copenhaguen arriben a un acord just, ambiciós i legalment vinculant que després han de signar els Caps d'Estat.
El gran objectiu és EUA, el president Obama ha de deixar de banda les pressions de la indústria i deixar d'escudar-se en la política interna del seu país. EUA ha d'estar legalment obligat a complir el que s'acorde a Copenhaguen i assumir, dins d'aquest marc, compromisos equivalents als que han d'assumir els països de l'Annex 1 del protocol de Kyoto:

1.Contribuir a assolir el pic global d'emissions de gasos d'efecte hivernacle en 2015.
2.Asumir el compromís conjunt dels països industrialitzats de reduir les seves emissions en un 40% per al 2020 prenent com a base els nivells de 1990 (el 30% a nivell intern).
3.Asumir, conjuntament amb la resta de països industrialitzats, el compromís d'aportar, anualment, 140.000 milions de dòlars americans en fons públics, perquè els països en desenvolupament puguen adaptar-se als impactes del canvi climàtic que ja són inevitables, reduir la desforestació i desviar-se entre un 15 i un 30% del seu ritme de creixement d'emissions.

Què podem fer per ajudar a assolir un acord a Copenhaguen?, enviem una carta a l'ambaixada dels EUA a Espanya. Amb aquesta carta estarem demanant entre tots que Obama es comprometa a arribar a un acord just, legalment vinculant i ambiciós a la Cimera de Copenhaguen.
Entreu i signeu
Pura Peris

http://www.ciberactuacongreenpeace.es/index.php?cyberid=73&userid=71813&auth=IU1POEPUINKH8SYEKBDTH5NVE

dimarts, 15 de desembre de 2009

Fa tres anys ja! Manifest per l'aplicació immediata de la llei de la dependència a la Comunitat Valenciana


Les plataformes socials en defensa de la llei de dependència, que treballen perquè s’aplique correctament a la Comunitat Valenciana, amb el suport i la firma de nombroses entitats i persones representatives de la nostra societat, es dirigeixen a la Conselleria de Benestar Social, competent en el tema de la dependència, per instar-la a desenvolupar les mesures necessàries per a corregir el seu retard i completar la seua aplicació de manera immediata, és a dir, a complir la llei amb el següent manifest:
Fa tres anys ja!

Fa ja tres anys que es va promulgar la Llei 39/2006, de Promoció a l'Autonomia Personal i Atenció a les Persones en Situació de Dependència, del 14 de desembre del 2006, coneguda com llei de la dependència. Una llei que va generar moltes esperances i que va aconseguir l’acceptació i el consens de partits polítics, sindicats i teixit associatiu general.
La seua implantació és part necessària de l’estat de benestar. L’atenció a les situacions de dependència, a què totes les persones estem exposats, és un dret ciutadà que ha de ser convenientment proveït per l’estat amb les prestacions i serveis adequats, no amb ajudes graciables fonamentades a consolidar la hipoteca social de mantindre les dones a casa, fet que suposa l’assumpció de més treball no remunerat. El dret a una vida digna no prescriu amb l’edat ni amb les situacions de dependència; la seua atenció adequada és un deure públic.
En complir-se tres anys de vigència de la llei de la dependència, denunciem la seua lenta aplicació i ens dirigim al Govern Valencià, responsable de desenvolupar-la, per constatar i denunciar que:
• Hi ha un gran retard en la seua implantació: la valoració i la resolució dels grans dependents hauria d’haver-se conclòs en 2007 i, a la fi de 2009, continua pendent.
• El funcionament administratiu és lent i confús: és freqüent la pèrdua d’expedients, l’exigència repetitiva de documentació ja presentada i la privatització sense control dels serveis.
• No hi ha transparència en una gestió res participativa. Absència d’interlocució: Fins fa dos mesos no va tindre lloc la primera entrevista amb l’administració després d’anys de sol•licitar-la.
• Interés de negar drets regulant el silenci administratiu negatiu.
• Les sol•licituds, que en realitat són persones, estan amuntonades en una desordenada llista d’espera, sense terminis de gestió ni sistema de comunicació sobre la seua tramitació, que són drets, no ho oblidem, de les persones en situació de dependència.

Aquesta situació ha creat cansament i tedi en les persones beneficiàries i les seues famílies. La falta de respecte i la nul•la sensibilitat per part de l’administració autonòmica han frustrat les expectatives que va despertar l’aprovació de la llei. La Comunitat Valenciana està a la cua de l’aplicació la llei en tot l’estat. Només arriba al 5% de la població quan hauria de ser, com a mínim, el doble. Crida l’atenció que aquesta comunitat haja gestionat a penes un terç del que s’ha fet per Andalusia.
Ho confirmen les dades oficials de la Coordinació de les comunitats autònomes, actualitzades l'1 de desembre del 2009: Persones beneficiàries amb prestacions en relació amb la població de les comunitats. (font: SAAD-IMSERSO)

Un altra dada significativa és la quantitat de recursos i denúncies que s’han hagut de presentar per a accedir al que es té per dret. Més de 1.800 denúncies presentades pel síndic de greuges estan relacionades amb sol•licituds de la llei de dependència no resoltes. El torn d’ofici del Col•legi d’Advocats ha atés 590 persones en 9 mesos.
Les persones dependents i les seues famílies estan cansades de tanta espera i del maltractament que reben i d’un funcionament administratiu tan deficient.
Tres anys després de l’aprovació de la llei només demanem que el Govern Valencià la complisca, que se’n reactive l’aplicació. Estem perdent l’oportunitat de construir un sistema de drets socials per a les persones en situació de dependència, sense mendicitats ni ajornaments. Es tracta de fer una societat millor: és necessari, és possible.
Més enllà de les paraules, calen mesures concretes. La societat civil reclama:
• Que s’agilitzen els tràmits i es done participació a associacions i plataformes.
• Que s’estudien els expedients amb professionalitat i sensibilitat.
• Que s’anul•le el silenci administratiu negatiu.
• Que s’elimine el decret d’incompatibilitats de prestacions i serveis.
• Que es desenvolupen els recursos que la llei preveu, que siguen serveis públics i de qualitat.
• Que s’aplique el caràcter retroactiu des de la data de sol•licitud.
És a dir, que es done màxima prioritat política a l’aplicació de la llei de la dependència.
Amb aquest escrit denunciem la situació d’abandonament de tot un col•lectiu social mentre espera l’aplicació d’aquest dret. Fem una crida a tota la societat perquè siga solidària amb aquestes persones i les seues famílies. És obligació de l’administració autonòmica, que governa el Partit Popular, complir la llei i prioritzar, en els pressupostos públics, l’atenció a les persones abans que a els interessos i els esdeveniments poc transparents.
Esperem que aquest Nadal es faran passos importants i instem que es posen en marxa les mesures necessàries abans que acabe aquest 2009. És massa temps tres anys d’espera per al compliment d’un dret. Reclamem aquesta oportunitat.
Desembre del 2009
Tercer aniversari de la llei de la dependència


Suport al manifest: Nom i cognoms …Pura Peris García ( responsable relacions Institucionals
Col•lectiu………Els Verds del País Valencià…………

dissabte, 5 de desembre de 2009

el que no és diu quan es parla dels problemes amb Marroc i el Sahara

Ara que el Marroc li ha tocat la galteta a la diplomàcia espanyola sense que haja dit ni pruna és quan sorgeixen de nou els vells pors: no s'atrevim a exigir molt al Marroc no siga cosa que Ceuta i Melilla perillen i alguns interessos d'empresaris espanyols que han tancat les seves fàbriques i explotacions aci i les han dut al Marroc es puguen veure afectats.
Però açò no és el més greu, no mireu el major banc de pesca és el sahrauï, banc amb el que es negocia en contra de les resolucions de l'ONU. Les mines de fosfats més importants del món i més accessibles són les del Sàhara. De la costa del Sahara ocupat s'envien tones i tones de sorra a les platjes espanyoles. Hem armat fins a les celles el Marroc. I si es tornaren hòstils?
I a més com el que no vol la cosa Marroc controla (?) el pas d'immigrants per l'estret i el tràfic de droga....
Al menys assumiren la responsabilitat i per damunt de tanta immundicia mercantilista guanyara al menys una vegada els drets humans, l'ésser humà front als diners!!!

dimecres, 2 de desembre de 2009

3 de desembre dia farcit d’esdeveniments. Egunon!!

Sí el 3 de desembre, com segur molts altres dies a l’any, té moltes coses que commemorar: un 3 de desembre moria a la Xina Francisco Javier, nascut a Javier regne de Navarra i company d’Iñigo de Loyola. Des d’ací felicitacions a tots el Javier siga quina siga la seua llengua d’origen. Per cert també hem de felicitar al parlants d’Euskera donat que el 3 de desembre es celebra el dia internacional de l’Euskera i com si es tractara del propi Francisco Javier i la seua vida missionera també és pot veure com es commemora en molts llocs del planeta aquest dia. Confiem en que la iniciativa legislativa popular “per una televisió sense fronteres” arribe a bon port i puga garantir per a aquelles persones que tinguen dificultats per accedir als llocs on es commemora aquest dia pugen veure els reportatges a la televisió al menys en la seua llengua.
Parlar de dificultats em duu a la ment altra fita del 3 de desembre, la celebració del Dia Internacional de les Persones amb Discapacitat, que com totes les celebracions internacionals, té per objecte ajudar a entendre les qüestions relacionades amb la discapacitat, els drets de les persones amb discapacitat i els beneficis que es derivarien de la integració d'aquestes persones en tots i cadascun dels aspectes de la vida política, social, econòmica i cultural de les seves comunitats.
Aquest Dia brinda l'oportunitat de promoure activitats encaminades a aconseguir l'objectiu del gaudi ple i igual dels drets humans i la participació en la societat de les persones amb discapacitat, establert en el Programa d'Acció Mundial per a les Persones amb Discapacitat aprovat per l'Assemblea General de les Nacions Unides el 1982.
Ara be, realment fem alguna cosa per aconseguir el ple gaudi dels drets humans d’aquestes persones, per integrar-los amb normalitat, per que participen en la societat?. Pensem... de moment i per anar de lo global a lo local, quant anem a deixar de produir armes directament adreçades a causar discapacitats en els éssers humans? Tal vegada els Governs que les fabriquen i les venen assumeixen després la responsabilitat de la reparació del mal causat? Com és que encara no hem arribat a un acord internacional contra aquets tipus de barbàrie?
És clar, podem dir, bé és el problema del Dret Internacional, dels vetos en els organismes internacionals, a casa nostra aixó no passa, som absolutament racionals els països desenvolupats!!
Ja,ja segurs? Val continuem pensant.
Alguna vegada quant esteu a un provador d’una tenda s’heu parat a pensar en les dimensions que té i si una persona que necessita cadira de rodes cabria en ell? I si la resposta fora negativa, s’heu parat a mirar si en la botiga hi ha més provadors i si son iguals de mesura?.
Heu preguntat alguna vegada en l’escola on estudien els vostres fills o filles, si hi ha ascensor, bany adaptat, aparell de Braille o tan sols si algun professor o professora sap llenguatge de sords? ? Perquè no ens ensenyen als que estem a la funció pública el llenguatge dels sords? Ja no s’utilitza?
Quant passegeu pels carrers dels vostre municipi i teniu que baixar de les voreres doncs, resulten incòmodes al tenir faroles que redueixen l’espai, o hi ha algun cotxe pujat a la vorera o hi ha motos aparcades.. penseu com s’ho farà aquell que anomenem divers funcional?.
O quan aneu de visita a un centre públic, a una administració pública i teniu que pujar uns quants graons, es fixeu si hi ha rampa d’accés? Si les portes són accessibles? Si hi ha molts, pocs, o cap treballadors diversos funcionals?.
Doncs bé, jo si m’ho pregunte quotidianament i malauradament la resposta no és gaire satisfactòria al menys no per a mi, realment no sé qui som els diversos funcionals!! I per donar alguna data, a la universitat, a l’edifici d’aularis de tarongers on es dona classe no totes les aules son accessibles per al professorat ni per als estudiants; és cert que està fent-se l’adaptació i no està encara acabat però de moment es limiten els drets de professor i alumnes.
Un altre exemple que a més, no és collita pròpia sinó que l’ha aportat la meua amiga Katja i que ens ha servit per presentar esmenes als pressupostos de la Generalitat Valenciana, s’heu fixat en la quantitat de treballadors de la sanitat que hi ha en cadires de rodes? Què digueu, que no recordeu? Serà que no ho tenen fàcil? Heu pensat si tenen alguna secció especialitzada per poder garantir una diagnosi correcta davant d’una persona amb diversitat funcionals? Els treballadors i treballadores amb diversitats funcionals tenen garantits els espais per a les seues necessitats bàsiques o han de buscar els banys adaptats per als pacients? En fi,. Moltes coses son les que em venen al cap davant d’aquest 3 de desembre com per acabar, com és que no tenim en tots els municipis una Ordenança general d’accessibilitat mitjançant la qual fer complir la llei estatal i les normes autonòmiques? Com és que al nostre municipi encara no la tenim? La tindrem algun dia? Treballarem per a que la resposta siga sens dubte SI.

2 de desembre: dia internacional de l’abolició de la esclavitud


En l'article 4 de la Declaració Universal de Drets Humans s'afirma que "ningú no serà sotmès a esclavitud o servitud: l'esclavitud i el tràfic d'esclaus són prohibits en totes les seves formes".
I no obstant tot i estar en contra de l’esclavitud al moment actual continuem convivint amb casos sagnants d’aquesta lacra social que, com no, te com a subjectes principals les persones més indefenses i pobres les dones i els xiquets i xiquetes. Al món hi ha gairebé quatre milions de persones esclavitzats i a Amèrica Llatina més de 100.000 dones són exportades cada any per ser prostituïdes generant uns guanys de bilions de dòlars. No són moltes menys les dones de l’Africa que comparteixen la mateixa sort. La tracta de persones és l'esclavitud dels temps moderns; consisteix en el reclutament, allotjament, transport i comerç d'una persona amb el propòsit de ser explotada sexualment o treball forçat. Gairebé 4 milions de persones són esclavitzats cada any per aquest negoci que mou entre 7 i 10 bilions de dòlars.

Sí al segle XXI existeix esclavitud, la llista de pràctiques aberrants és tràgicament llarga i inclou, entre moltes altres, la servitud per deutes, la servitud de la gleva, el treball forçós, el treball i la servitud per als nens, el tràfic de persones i d'òrgans humans, l'esclavitud sexual, la utilització de nens soldats, la venda de nens, el matrimoni forçós i la venda d'esposes i l'explotació de la prostitució.

Sí, l'esclavitud es manifesta actualment en molt diverses formes d'abús com el tràfic de persones, l'explotació infantil o el turisme sexual. Per això hora és de reiterar el meu rebuig a «tota forma» d'esclavitud, abús o explotació comesa contra qualsevol ésser humà i el seu suport a totes aquelles iniciatives que tinguen com a finalitat acabar amb aquest problema.
També és arribada l’hora de demanar a totes les Institucions que no es conformen amb actes simbòlics i signatures de resolucions internacional que després no s’apliquen. Hora és de prendre mesures reals i efectives per abolir al segle XXI l’esclavitud.

És per aixó que la lluita contra l'esclavitud he de comportar no només la prohibició directa per llei, sinó també el combat contra la pobresa, l'analfabetisme, les disparitats econòmiques i socials, la discriminació per raons de gènere i la violència contra la dona i el nen.
I ho hem de fer entre totes i tots!!

dimarts, 1 de desembre de 2009

"Estic vivint els meus drets: parem el sida". 1 de desembre dia mundial del Sida


L'1 de desembre és el Dia Mundial de la sida. Hi ha 33 milions de malalts a tot el món. Cada any moren dos milions de persones. A Espanya, un terç dels infectats per VIH no sap que és portador del virus de la sida. Els prejudicis segueixen sent un dels principals problemes. Un de cada tres espanyols no treballaria amb una persona seropositiva.

Segons les dades de les organitzacions internacionals el món està veient senyals de progrés en la reversió de l'epidèmia de SIDA a alguns països. Les inversions en la resposta a la SIDA estan donant resultats i salvant vides. Però encara estem molt lluny d'aconseguir que aquestos progressos arriben a tots el punts del planeta on es pateix aquesta pandemia com ara Africa, Sudamèrica i l'Europa Oriental.

El lema d'enguany centra l'atenció clarament en la relació existent entre els drets humas i l'objectiu d'aconseguir l'accés universal a la prevenció, el tractament, l'atenció i el suport pel que fa al virus de la immunodeficiència humana (VIH).
És Evident que no serà possible fer realitat l'accés universal, sense el ple respecte de la universalitat dels Drets Humans, Independentment de l'edat, el
sexe, l'ètnia, la professió, les creences religioses i l'orientació sexual de la
persona, prestant una atenció especial els que són més i vulnerables corren
més riscos de contraure el VIH.
Tots els éssers humans tenen dret a l'educació, la informació i els
serveis que els permeten evitar la infecció pel VIH.
PEL QUE FA ALS seropositius, han de gaudir de la millor qualitat de vida possible.
El repte és clar: hem de fer més, amb caràcter urgent, per mantenir el nostre compromís de lluitar per assolir l'accés universal a la prevenció, tractament, atenció i suport a tots els afectats per la malaltia.
per aixó:
- instem a tots els països a eliminar les lleis punitives, les polítiques i pràctiques que obstaculitzen la resposta a la SIDA, incloses les restriccions de viatge contra les persones que viuen amb el VIH.
- fem una crida internacional per posar tots els recursos, materials i humans necessaris, per garantir que la crisi econòmica no siga l'escusa per no continuar amb la tasca de la universalització dels serveis.
-demanem a tots els Governs, i en especials als nostres, a l'augment dels recursos a la cooperació internacional i a prendre part activa en una negocació amb les empreses farmacèutiques per tal de plantejar seriosament la possibilitat de redistribuir els fàrmacs de tal manera que siguen accessibles per tothom com ara amb la utilització de genèrics.
La millor prevenció és el respecte als drets humans i la seva efectiva exigència. Tothom té dret a viure els seus drets! Ho hem de fer possible!!

divendres, 27 de novembre de 2009

Zapatero en la cumbre iberoamericana: una nova ciberacció de greenpeace


Els dies 30 de novembre i 1 de desembre se celebra a Estoril, Portugal, una Cimera Iberoamericana de Caps d'Estat i de Govern a la qual assistirà el president Zapatero. En la reunió es tractaran diferents temes però, curiosament, el canvi climàtic no figura en l'agenda oficial dels líders polítics.
Segons declaracions del Sr Enrique Iglesias, Secretari General Iberoamericà, el canvi climàtic no serà objecte de la reunió sinó que ha de tractar-se en un fòrum paral lel amb empresaris. Qüestió francament preocupant si tenim en compte que estem a menys de deu dies de la cimera de Copenhaguen i que encara no hi ha una declaració conjunta dels països iberoamericans pel que fa a reducció d'emissions.
Greenpeace ens proposa que li recordem al president Zapatero la necessitat que el canvi climàtic s'incloga en l'agenda de la cimera Iberoamericana per arribar a un acord just, ambiciós i legalment vinculant a Copenhaguen
la proposta de carta és ( teniú accés directe des d'aquest bloc o en http://www.ciberactuacongreenpeace.es/?cyberid=71)

Sr President:

Em dirigisc a vostè amb motiu de la celebració, els propers dies 30 de novembre i 1 de desembre de la Cimera Iberoamericana de Caps d'Estat, a Estoril.
Segons declaracions del Sr Enrique Iglesias, Secretari General Iberoamericà, el canvi climàtic no serà objecte de la reunió sinó que ha de tractar-se en un fòrum paral lel amb empresaris.
Em preocupa molt que, a deu dies de la cimera de Copenhaguen, i sense que encara hi hagi una declaració conjunta dels països iberoamericans pel que fa a reducció d'emissions, el tema quedi relegat a un fòrum tan secundari i tan particular.

Els països que componen el sistema d'Integració Centreamericana (SICA) van signar una declaració conjunta sobre canvi climàtic a 20 de novembre, a la que posen de manifest la necessitat que els països industrialitzats es comprometin a objectius ambiciosos i legalment vinculants de reducció d'emissions que permetin evitar que l'augment de la temperatura global abast 1,5 º C. En aquest sentit demanen que els països industrialitzats es comprometin, entre altres, a les següents mesures:

Reduir les seves emissions en un 45% per al 2020 i en un 95% per a 2050, prenent com a base els nivells de 1990.

Canalitzar els recursos necessaris perquè els països en desenvolupament puguen fer front als seus compromisos de disminució del ritme de creixement d'emissions.

Cal que a la cimera Iberoamericana es treballi perquè els països industrialitzats iberoamericans s'uneixin a la voluntat manifestada pels membres del SICA.

Per tot això, m'agradaria demanar-li que s'incloga el canvi climàtic en l'agenda oficial dels Caps d'Estat a la cimera i que es treballi per aconseguir una declaració conjunta dels països Iberoamericans en matèria de canvi climàtica, alineada amb les recomanacions científiques i que serveixi per promoure la consecució d'un acord just, ambiciós i legalment vinculant a Copenhaguen.

Atentament
( disponible en castellà en http://www.ciberactuacongreenpeace.es/?cyberid=71)

dimarts, 24 de novembre de 2009

Els Ministres de la Unió Europea més a prop de Copenhagen,encara que parlen d'un reducció de 35%, podrem arribar al 40% al 2020? el planeta ho clama!

Els ministres de medi ambient volem un acord ambiciós a Copenhaguen, amb efecte immediat.
Bruselas, 23/11/2009 (Agence Europe) - Tothom està d'acord amb Lars Loke Rasmussen, el president de la Conferència Mundial sobre el Clima a Copenhaguen (COP 15, 7-18 de desembre), per aconseguir un acord ambiciós, global i vinculant al desembre - un acord que permeta una acció immediata després de Copenhaguen per assegurar el finançament urgent per ajudar els països en desenvolupament a adaptar-se al escalfament abans de l'entrada en vigor l'1 gener 2013 d'un tractat climàtic internacional del futur, i fomentar la la creació de capacitat en els països en desenvolupament.

Aquesta és la contrasenya que li donen els ministres de medi ambient dels 27, el dilluns 23 de novembre a Brussel.les amb ocasió del Consell extraordinari convocat per la Presidència sueca a l'última línia recta abans de Copenhaguen. Andreas Carlgren, President del Consell de Medi Ambient va resumir davant la premsa el resultat d'aquesta consulta política abans de la conferència de les Nacions Unides, va descriure molt gratificant. L'intercanvi de punts de vista amb ministerials, Yvo de Boer, secretari executiu de la Convenció Marc de les Nacions Unides i negociador clau, els ha permès millorar la posició de la UE sobre la base dels contactes bilaterals que s'han multiplicat en l'escena internacional pel Consell Europeu a l'octubre que va formalitzar el mandat de negociació de la UE de Copenhaguen.

"Tenim tot el necessari per dur a moltes negociacions fructíferes. Els ministres van expressar el seu clar suport a un acord en Copenhaguen, que tendirà a la reducció de la magnitud suficient per complir l'objectiu de 2 graus centígrads. Aquest acord ha de cobrir tots els països. Els països desenvolupats s'han de comprometre al finançament per a l'aplicació RAPIDA 5 mil millones a 7 mil milions d'euros per a 2010, 2011 i 2012. La Unió Europea respectarà el seu compromís. Anem a utilitzar aquesta eina com a mitjà per convèncer a altres països a ser igual de ambiciosos de nosaltres. Un acord a Copenhaguen ha de cobrir els talls a tot el món. Sense els Estats Units i la Xina, només la meitat de les emissions estarien cobertes. Un acord depèn de l'oferta suficient dels Estats Units i la Xina, "va dir Andreas Carlgren a la premsa. La reducció prevista del 17% al 20% de les emissions de EUA, en comparació amb 2005, segons ell, "ambiciosa, però esperem que els Estats Units que l'ús de cada anunci és possible en termes de la seva inversió en tercers països i mesures per combatre la desforestació ", va dir Carlgren.

La UE demana a totes les parts a un acord sobre un sistema de lluita contra la desforestació i d'expressar el seu acord amb els impostos dels combustibles amb l'finançament a curt termini, va afegir el President del Consell, assegurant que la UE seguirà per exercir pressió sobre les altres parts per millorar les seves ofertes per a la reducció d'emissions. Va elogiar a Noruega, Japó i Rússia "han revisat el seu nivell d'ambició", i l'oferta de Corea del Sud i Indonèsia, dos països que són "molt ambiciós". La UE, per la seva banda, continuarà amb el seu objectiu d'una reducció del 30% de les seves emissions (el 2020 respecte al 1990) com a palanca per tirar dels altres ". En nom de la futura Presidència espanyola del Consell, la ministra Elena Espinosa, va dir que la UE "sempre ha mostrat la seva sensibilitat als països en el món en desenvolupament. No podem oblidar que el canvi climàtic afecta a aquests països en països molt més vulnerables d'Europa. El compromís dels països desenvolupats sobre el finançament a favor és per tant un element essencial per a un acord a Copenhaguen ".

En nom de la Comissió Europea, Stavros Dimas, s'ha congratulat que la situació s'ha millorat la setmana passada amb els ambiciosos compromisos a Indonèsia i el Brasil, els nous compromisos dels països de l'OCDE (Rússia: una reducció de -22 a -25% el 2020, en comparació 1990, Japó: -25%, Noruega: -40% en el mateix venciment). Però, va dir, "encara estem lluny de la signatura d'un acord que impedeixi l'augment de la temperatura a anar més enllà de 2 º C. durant les pròximes dues setmanes, i a Copenhaguen, esperem que els països industrialitzats i països en desenvolupament a millorar la seva reducció. A Copenhaguen, necessitem un acord sobre tots els punts a la part inferior que conté el Pla d'Acció de Bali.

La UE té un paper crucial que desenvolupar en l'assoliment d'un èxit a Copenhagen i ha de jugar un paper més clar i contundent sobre la situació del mercat de CO2, i la contribució dels Estats membres amb el finançament, en particular, el finançament ràpid per a un ajust immediat en els països en desenvolupament, també ha d'aclarir les condicions en que reduirà les seves emissions en un 30% el 2020.

Yvo de Boer, va dir que "tots són optimistes". En ell es resumeixen les raons per a l'esperança:
1) el president Obama ha indicat que si les negociacions estan obertes i justes, vindran a Copenhaguen per ajudar a assegurar que l'acord és un èxit, i els objectius de Brasil (una limitació les seves emissions en un 40% en comparació amb un escenari sense esforç) de Corea del Sud (una limitació de 25% enfront d'un escenari sense esforç) i Rússia (una reducció de 22 a 25% el 2020 respecte al 1990 "molt ambiciós". Xina, per la seva banda, va expressar el seu desig que Copenhaguen és un èxit i el seu ministre responsable de les negociacions necessiten un bon resultat com la Xina reconeix que és impossible continuar amb una taxa de creixement del 8%, amb un model energètic basat exclusivament en el CO2,
2) encara que la UE no queda clar en l'aspecte financer, hi ha consens general que el finançament és essencial per aconseguir un acord",
3) la indústria en els països de la UE i les sol licituds dels Estats Units que ofereixen la claredat necessària per a la planificació de les seves inversions.
i la necessitat de traduir aquestes decisions de política en un tractament jurídic ràpidament durant el primer semestre de 2010, per tal de tenir seguretat jurídica a l'hora d'assignar fons públics ".
ELs verds estarem pendents

“25 de novembre de 2009: El masclisme mata; exigim el camí cap la igualtat”

MANIFEST DEL 25 DE NOVEMBRE DIA INTERNACIONAL CONTRA LA VIOLÈNCIA DE GÈNERE, ELS VERDS DEL PAÍS VALENCIÀ

Any rere any, el 25 de Novembre es commemora el Dia Internacional per l’Eliminació de la Violència contra les Dones: “No al Maltractament”, “Tolerància Zero” “Cap a la igualtat” , frases cada vegada més assumides per la societat però que no han evitat que en 2009 ja siguen, segons dates oficials a 11 de novembre, 67 dones mortes de les quals 12 s’han produït al País Valencià.

Des d’Els Verds, tots i totes manifestem la nostra completa repulsa a contra tot tipus de violència masclista, manifestació brutal de la desigualtat entre dones i homes i com no contra qualsevol tipus d’agressió que vulnere els Drets Humans, específicament aquelles agressions dirigides a col•lectius especialment vulnerables, per trobar-se en situació de major desigualtat.

Homes i dones d’aquesta formació demanem als poders públics l’augment de les mesures econòmiques de subsistència digna perquè s’impedisca la tornada de la dona amb el maltractador com a única eixida a la supervivència familiar, així com la contínua avaluació de les causes.

Cal no oblidar que l’actual situació de crisi econòmica pot incrementar la violència a causa de situacions greus e insuportables de patiment familiar davant la manca de treball i, per tant, de recursos bàsics. Aquesta observació continuada és necessària si volem aplicar millors mesures de prevenció, versades sobre indicadors socials.

Les dones i homes d'Els Verds del País Valencià fem un crida a totes i tots a participar en les manifestacions i concentracions previstes; el 25 de novembre tenim una cita important per fer públic el nostre rebuig diari a qualsevol tipus de violència cap a les dones.


Acudiu, Totes i tots plegats cridem clar i ras “NO als abusos, NO als crims, NO a la Inferioritat, NO al Masclisme, NO a la Discriminació, NO a la Intolerància”. I “Sí a la Igualtat, Sí a la Dignitat, Sí a la Solidaritat i Sí a la Llibertat, Si al dret de la dona a decidir”.

Actes País valencià 25 novembre dia internacional per a l'eliminació de la violència cap a les dones*
MANIFESTACIÓ València 19.30 hores plaça Alfons el Magnànim ( fins plaça Ajuntament)

CONCENTRACIÓ Alacant 19.00 hores plaça Calvo Sotelo

dilluns, 23 de novembre de 2009

23 de novembre. Fites importants

De segur que en els anals de la història es podran trobar moltes efemèrides relacionades amb el 23 de novembre.
Per a nosaltres el Verds del País Valencià en tenim dues que podriem dir-ne són les nostres senyes peculiars d'identitat: un 23 de novembre de 1922 venia al món Joan Fuster i un 23 de novembre de 1984 quedava registrat com a partit "Los verdes" confederació estatal en la que estem integrats. Llengua i ecologia, senyes d'identiat d'un poble, cultura i territori.
Per aquest motiu ens sentim doblement satisfets de formar part del col.lectiu d'entitats signats del Manifest a favor del coneiximent del valencià per l'acccés als llocs de treball en les administracions valencianes, que justament avui mateix d'aci una hora tan sol serà fet públic davant la Conselleria de Justicia i Administració Valenciana, manifest que al tornar del seu lliurament us el farem públic.

diumenge, 22 de novembre de 2009

Crida Urgent a les autoritats marroquines

Els verds s'adherim a la crida urgent feta pels europarlamentaris a les autoritats marroquines pe a que permeten el retorn immediat de Aminatou Haidar i la lliberació immediata de Ahmed Alnasiri, Brahim Dahane, Yahdih Ettarouzi, Saleh Labihi, Dakja Lashgar, Rachid Sghir et Ali Salem Tamek así como a todos los demás presos políticos saharuis;


LLAMAMIENTO URGENTE DE LOS EURODIPUTADOS


La defensora saharui de los derechos humanos y antigua prisionera política Aminatou Haidar fue detenida por las autoridades marroquíes en el aeropuerto de El Aaiun el pasado 13 de noviembre y después deportada a Lanzarote. Esto se produjo a su vuelta de un viaje por diversos países del mundo, incluyendo los Estados Unidos, donde había recibido el premio "Civil Courage Award 2009", concedido por la Fundación Train.

Durante este viaje Aminatou Haidar ha denunciado, una vez más, la represión que llevan a cabo las autoridades marroquíes en los territorios ocupados del Sahara Occidental y ha lanzado un llamamiento urgente por la liberación inmediata e incondicional de los siete miembros de diversas organizaciones defensoras de los derechos humanos y otros grupos sociales detenidos el pasado 8 de octubre. Estos militantes, preocupados desde hace largo tiempo por la situación en el Sahara Occidental y ocupados en la recolección de información sobre las violaciones de los derechos humanos allí cometidas, serán juzgados ante un tribunal militar acusados de varios cargos, entre ellos el de atentado contra la seguridad interior y exterior del estado marroquí y el de agresión contra la integridad del reino. Se enfrentan a una posible pena de muerte.


Nosotros, parlamentarios europeos, hacemos un llamamiento urgente a las autoridades marroquíes para que.

permitan, sin ningún tipo de retraso, el retorno inmediato de Aminatou Haidar con los suyos;
cumplan el artículo 9 de la Constitución marroquí, así como las obligaciones derivadas del artículo 19 del Pacto Internacional de derechos civiles y políticos, respetando la libertad de expresión y liberando inmediatamente a Ahmed Alnasiri, Brahim Dahane, Yahdih Ettarouzi, Saleh Labihi, Dakja Lashgar, Rachid Sghir et Ali Salem Tamek así como a todos los demás presos políticos saharuis;
permitan la entrada y libre circulación por el territorio de los observadores internacionales y los enviados de los medios de comunicación y tomen medidas concretas para permitir a todos los saharauis el pleno ejercicio de su derecho a la libertad de expresión, de asociación y de reunión, reconocido por el derecho internacional;
permitan a los defensores saharauis de los derechos humanos la recolección y difusión de información y opiniones sobre la cuestión de los derechos humanos, sin que por ello sean perseguidos, acosados o víctimas de tentativas de intimidación, derecho recogido en la Declaración sobre el derecho y el deber de los individuos, los grupos y las instituciones de promover y proteger los derechos humanos y las libertades fundamentales universalmente reconocidos, adoptada por la Asamblea General de las Naciones Unidas el 9 de diciembre de 1998.


APPEL URGENT DES EURODÉPUTÉ(E)S


L'activiste sahraouie et ex-prisonnière politique Aminatou Haidar a été arrêtée par les autorités marocaines le 13 novembre 2009 à l'aéroport d'El Ayoun et expulsée vers Lanzarote, Espagne, alors qu'elle rentrait d'un voyage à travers plusieurs continents, et notamment les Etats-Unis, où elle a reçu le «prix du courage civil 2009» attribué par la Train Fondation.

Lors de ce voyage, Aminatou Haidar a une fois de plus dénoncé les répressions commises par les autorités marocaines dans les territoires occupés du Sahara occidental et a également lancé un appel urgent pour la libération immédiate et inconditionnelle de sept militants, membres de plusieurs organisations de défense des droits humains et groupes de la société civile, détenus le 8 octobre dernier. Ces militants, qui se consacrent depuis longtemps à la situation au Sahara occidental et à la collecte d’informations sur les violations des droits humains qui y sont perpétrées, ont à répondre devant un tribunal militaire de plusieurs accusations, notamment d’atteinte à la sûreté intérieure et extérieure de l’État marocain et d'atteinte à l’intégrité territoriale du royaume et risquent la peine de mort.

Nous, Parlementaires Européens, appelons instamment les autorités marocaines à:

permettre, sans aucun délai, le retour d'Aminatou Haidar auprès des siens
se conformer à l'article 9 de la Constitution marocaine et à leurs obligations au titre de l'article 19 du Pacte international relatif aux droits civils et politiques en respectant la liberté d'expression en libérant immédiatement Ahmed Alnasiri, Brahim Dahane, Yahdih Ettarouzi, Saleh Labihi, Dakja Lashgar, Rachid Sghir et Ali Salem Tamek ainsi que tous les autres prisonniers politiques sahraouis
la liberté d'accès et de circulation dans le territoire pour les observateurs internationaux et les envoyés des médias
prendre des mesures concrètes pour que tous les Sahraouis puissent exercer pleinement leur droit à la liberté d'expression, d'association et de réunion inscrit dans le droit international
permettre aux défenseurs sahraouis des droits humains de recueillir et diffuser des informations et des opinions sur les questions de droits humains sans craindre d'être poursuivis, harcelés ou soumis à des tentatives d'intimidation, conformément à la Déclaration sur le droit et la responsabilité des individus, groupes et organes de la société de promouvoir et protéger les droits de l'homme et les libertés fondamentales universellement reconnus, adoptée par l'Assemblée générale des Nations unies le 9 décembre 1998



URGENT APPEAL FROM MEPs


The Sahrawi activist and former political prisoner Ms. Haidar was arrested by Moroccan authorities on the 13th of November, at the airport, in El Aaiun and was deported to Lanzarote, Spain. The arrest occurred while she was returning from a visit to several countries, including the United States , where she was awarded the "Civil Courage Award 2009" by Train Foundation.

During this journey, Ms. Haidar has once again denounced the repression perpetrated by the Moroccan authorities in the Occupied Territories of Western Sahara and has also launched an urgent appeal for the immediate and unconditional release of seven activists from advocacy organisations, human rights groups and civil society, who were detained on the 8th of October. These activists, who have gathered information on violations of human rights in Western Sahara , will have to answer before a military tribunal for several charges and they risk the death penalty.

We, Members of the European Parliament, urge the Moroccan authorities to:

allow, without any delay, the return of Ms. Aminatou Haidar to her country, Western Sahara
comply with Article 9 of the Moroccan Constitution and its obligations under Article 19 of International Covenant on Civil and Political Rights, by respecting freedom of expression and by immediately releasing Alnasiri Ahmed Brahim Dahane, Yahdih Ettarouzi Saleh Labihi, Dakja Lashgari, Sghir Rashid, Ali Salem Tamek and all other Saharawi political prisoners
allow freedom of access and movement within the territory for international observers and special correspondents
take concrete measures in order to ensure that all Sahrawis can exercise their right to freedom of expression, association and assembly enshrined in international law
allow Sahrawi's human rights defenders to collect and disseminate information and opinions on human rights issues without fear of being brought to trial, harassed or subjected to intimidation, according to the Declaration on the Right and Responsibility of Individuals, Groups and Organs of Society on the promotion and protection of human rights and fundamental freedoms, as adopted by the General Assembly of the United Nations on the 9th of December of 1998

Bruselas /Bruxelles/Brussels, 18.11.2009


Firmas/Signatures:

Ana Gomes
Miguel Portas
Oriol Junqueras Vies
Ulrike Lunacek
Nicole Kiil-Nielsen
Frieda Brepoels
Michael Cashman
Jean-Paul Besset
Françoise Castex
José Bové
Bart Staes
Heide Rühle
Norbert Neuser
Rui Tavares
Marisa Matias
Patrick Le Hyaric
Eva-Britt Svensson
Lothar Bisky
Raul Romeva
Willy Meyer
Judith Sargentini
Ska Keller
Jill Evans
Barbara Lochbihler
Linda Mcaven
François Alfonsi
Pascal Canfin
Yannick Jadot
Catherine Grèze
Guido Milana

dijous, 19 de novembre de 2009

Día Universal del Xiquet

el 20 de novembre és el Dia Universal dels xiquets o xiquetes, però en serio s'ho creuen aquells que no son capaços d'arribar a consensos sobre com actuar contra el clima? aquells que mantenen negocis iinternacionals econòmics amb països com Israel que nega l'existencia d'una terra palestina on els xiquets puguen creixer lliures? o aquells que mantenen la mutilació genital femenina? o els que els prostituixen? o els que permeten l'infanticidi femení? aquells que els computen com danys colaterals? Hem de dir prou, el canvi depén de nosaltres.

Petició a totes i tots els representants dels països del nostre món,


Estimats representants
Som el clima;
Per tant, ens agradaria demanar-los que garanteixquen que el programa mundial de protecció climàtica, que va començar a Rio de Janeiro el 1992, serà encara més avançat i coherent a Copenhaguen el 2012.

Som el clima;
Per tant, i tota la gent d'aquest món, necessitem una acció obligatòria i la legislació dels nostres líders perquè nosaltres, com a humanitat, seguim tenint de manera conjunta motivació per continuar amb una vida sostenible.

Som el clima;
Per tant, exhortem a produir resultats concrets i solucions concretes a la Cimera de Copenhaguen. Per a aquest fi necessitem de la seva assistència, així com el compromís de cadascun dels països que vostès representen.
en altres idiomes a:
http://www.facebook.com/group.php?gid=176918389199&v=info#/group.php?gid=176918389199

dimarts, 17 de novembre de 2009

nova acció de Greenpeace: envieu aquesta carta a la Ministra


Ja som prop de 10.000 persones les que s'hem sumat a les accions com activistes que ens propos Greenpeace.
Com ja sabeu fa unes setmanes, ens demanarem que enviarem una carta a la No ministra de Medi Ambient, Elena Espinosa, amb motiu de la reunió del Consell de Ministres de Medi Ambient Europeu a la que havia de decidir la posició de la UE de cara a la cimera de Copenhaguen. Tot i que la resposta va ser espectacular i el correu va rebre centenars de peticions, els resultats de la reunió no van ser els desitjats ia dia d'avui (a menys d'un mes de Copenhaguen), els temes clau que la UE ha d'acordar per Copenhaguen segueixen oberts .

La UE segueix sense comprometre a una reducció d'emissions alineada amb les recomanacions científiques i els Estats Units està intentant convèncer els països asiàtics perquè se sumin a la seva estratègia de fer de Copenhaguen un fracàs.

Per sort, els països en desenvolupament no es deixen entabanar fàcilment i no renuncien a continuar demanant el que el clima reclama: UN ACORD jurídic vinculant i amanida amb LES RECOMANACIONS CIENTÍFIQUES.

La situació és greu i el tema urgent, per això la UE ha convocat un Consell de Ministres de Medi Ambient Europeu extraordinari per al dia 23 de novembre. Avui ja som prop de 10.000 activistes pel clima, així que anem a recordar a la ministra el que allà s'ha de discutir ...

Per tot això us proposem que signeu la següent carta i l'envieu a: secretaria.ministra@mapa.es
més informació
http://colabora2.greenpeace.es/activistas_por_el_clima/carta_espinosa_insistimos.html

Sra. Dña. Elena Espinosa
Ministra de Medio Ambiente y Medio Rural y Marino
Plza. Infanta Isabel, 1
Madrid, 28071

Madrid, 17 de noviembre de 2009




Sra. Ministra,

El próximo lunes 23 de noviembre va a celebrarse, en Bruselas, el Consejo Europeo de Ministros de Medio Ambiente. Teniendo en cuenta los últimos acontecimientos globales, parece claro que la única forma de dinamizar las negociaciones climáticas internacionales y aumentar las expectativas de cara a la cumbre de Copenhague es mediante el impulso de la Unión Europea.

Llegados a este punto, la única forma de cumplir este objetivo y demostrar, así, el liderazgo climático de la UE es el establecimiento de una alianza entre la UE y los países más progresistas como Brasil, Sudáfrica y Noruega. Esta alianza desafiaría a todos los líderes mundiales a alcanzar un acuerdo multilateral y vinculante, acorde a las recomendaciones científicas.

Los países que todavía tienen esperanzas en que Copenhague puede llevarnos a la consecución de un acuerdo ambicioso y legalmente vinculante son mayoría en las negociaciones, así que no podemos permitir que la única voz que se oiga sea la de los que pretenden que esto no sea así. La urgimos a no quedarse sola junto con aquellos que están intentando reducir las expectativas y a mantener la presión en torno a la Cumbre de Copenhague que, de acuerdo con lo que se acordó en la reunión del mes de octubre, debe finalizar con un acuerdo sobre todos los temas posteriores a 2012 recogidos en el formato de un texto legal vinculante .

En la actualidad, la credibilidad de la UE de cara a las negociaciones se encuentra bajo examen dado su débil objetivo y a su fracaso para alcanzar una posición clara y consensuada sobre el problema del excedente de unidades de asignación (AAUs) correspondientes al período de compromiso 2008-2012 del Protocolo de Kioto. Pero todavía no es demasiado tarde para revertir esta situación. Para ello, solo es necesario que usted y el resto de Ministros europeos aborden los temas clave en las negociaciones en el sentido que se resume a continuación:

 Mejorar el objetivo de reducción de emisiones de la Unión Europea. Un objetivo de reducción de emisiones para la UE de, al menos, el 40% respecto de los niveles de 1990 para 2020. Al menos un 30% de este objetivo debe lograrse con actuaciones domésticas y cualquier reducción lograda con sistemas de compensación (como, por ejemplo, las transacciones de unidades de asignación sobrantes, AAUs) deberá considerarse como adicional.

 Acordar una solución acerca del excedente de unidades de asignación que no mine la integridad de los objetivos de los países industrializados en el periodo posterior a 2012. Si se permite un sistema bancario con este excedente, debe acordarse paralelamente un aumento de los objetivos de reducción de emisiones de los países desarrollados para 2020 de forma que los mismos absorban estos excedentes. Este ajuste de los objetivos debe ser compartido de forma equitativa por todos los países desarrollados (Anexo I). Además, el acuerdo que rija el periodo posterior a 2012 debe imponer a los países que disponen de estos excedentes que los beneficios derivados de las ventas de los mismos se inviertan en Estrategias de Inversión Verde internacionalmente monitorizadas, mientras se establecen limitaciones en relación con los mercados globales. Cualquiera de estos compromisos debe ser acorde al objetivo de los 2ºC de la UE.

Como bien sabe, nos encontramos en plena crisis climática. Afortunadamente disponemos de las recomendaciones científicas que indican como hacerle frente y de la tecnología para llevarlo a cabo. Sin embargo, lo que sigue faltándonos es voluntad política y la reunión del próximo día 23 es el momento de demostrar que la UE no carece de ella.

Agradeciéndole de antemano su atención, quedamos en sus manos, para que nos represente y defienda los temas objeto de la presente carta que consideramos de vital importancia de cara al próximo Consejo Europeo de Ministros de Medio Ambiente.


Muy atentamente,
Pura Peris
Els verds del País Valencià

dissabte, 31 d’octubre de 2009

CAMPANADA GENERAL DE PROTESTA DELS VERDS DEL 7 AL 18 DE DESEMBRE



La Confederació de los Verdes (EGP) proposa als Verds globals, al partit Verd europeu i al grup parlamentari Verds/ALE una iniciativa general ciutadana i mundial arrel de la Cimera de Copenhaguen sobre el clima.

Els Verds proposen un dia d’acció comú durant els dies de la Cimera, del 7 al 18 de Desembre. Es farà una campanada i una xiulada general a les 0 hores, a les 12 hores i a les 24 hores.

El lema és: Abaix el CO2. Alarma per l’acció. Stop al crim contra el planeta.

Des dels Verds es vol exigir que la Cimera estigui presidida amb poders pel secretari general de les Nacions Unides i que hi hagi participació i compromís dels líders de tots els països. En aquest sentit, s’han d’adoptar fermament els compromisos exigits per la comunitat científica internacional.

Los Verdes
Dpt. Comunicació/ secretaria Internacional
premsaelsverds@gmail.com

Joan Oms, portaveu Els Verds, e-mail: joanoms@yahoo.es

Teresa Rubio, per Catalunya, e-mail: rubioteresa@yahoo.es

Pura Peris, per València, e-mail: puraperis@gmail.com

Annette Hauer, per Andalusia, e-mail: ahauer@telefonica.net

Coses que podem fer en favor del Clima


En el món globalitzat que vivim les xarxes socials i les acciones arreu delmñon per internet cada vegada més estan adquirint una major relevància al permetre compartir accions per tot arreu. Avui us parle de Coalició clima:
formada per 31 organitzacions representatives de l'ecologisme, sindicalisme, cooperació al desenvolupament, ciència i investigació, consumidors i grups socials diversos. Com a membre d'una de les organitzacions participants, Greenpeaces us puc dir que en Coalició Clima compartim la visió que el canvi climàtic és un dels majors reptes a què s'enfronta la humanitat a curt termini. Creiem que és un dels que de manera més intensa amenaça les possibilitats d'assolir un desenvolupament humà i sostenible que permeti eradicar la pobresa del planeta. El canvi climàtic amenaça l'ecosistema global, comprometent el benestar, i la supervivència mateixa, del conjunt de la humanitat.
Sols amb la unió será possible el canvi: us anime a participar-hi
visteu
http://www.coalicionclima.org i
http://tcktcktck.org
Sense vosaltres no será possible!

dimecres, 28 d’octubre de 2009

les Plataformes de la Comunitat Valenciana end efensa de la llei 39/2006, es reuneixen amb la Consellera Angelica Such. Nota de premsa


COMUNICADO DE PRENSA-VALENCIA 27/10/09
Las “Plataformas de la Comunidad Valenciana en Defensa de la Ley 39/2006 de Promoción de la Autonomía Personal y Atención a las Personas en Situación de Dependencia”, se han reunido a las 13:00 horas del día de la fecha, en la Conselleria de Bienestar Social con su titular, la consellera Sra. Dña. Angélica Such.
Las plataformas han expuesto las deficiencias, según ellas, en la aplicación de esta ley en nuestra comunidad.
1º.- Ante la demanda de que las solicitudes presentadas en 2007 queden resueltas antes de dos meses (final de 2009), la consellera no se compromete a su resolución pero sí a estudiar el porqué del retraso y hasta dónde van a poder llegar, y en el plazo de 15 dias comunicarlo a las Plataformas.
2º.- Se le solicita que una vez recibida la resolución del PIA, con la prestación correspondiente, se haga efectiva en el plazo máximo de un mes. Sobre este punto dice que lo estudiará y dará una respuesta.
3º.- Se le ha pedido una regulación y desarrollo de la figura del asistente personal, urgente para grandes dependientes. No se compromete a su resolución pero también dará una respuesta en 15 dias.
4º.- Respecto a la petición de la retirada del decreto del régimen de incompatibilidades, la consellera no tiene voluntad de retirarlo , aludiendo que lo que hay que hacer es llegar donde no hay ningún recurso y no pensar en un segundo antes de resolver los anteriores situaciones. Según ella hay que priorizar objetivos y recursos. Sí se compromete a que existen clausulas de flexibilización que atiendan a situaciones concretas.
5º.- Le pedimos la retroactividad con arreglo a Ley incluyendo a las personas fallecidas. Ella considera respecto a este tema que debe haber un criterio homogéneo a nivel nacional y que hay que esperar a la decisión del Consejo Interterritorial.
6º.- Se solicita la descentralización y las resoluciones de los expedientes en las delegaciones territoriales provinciales de Bienestar Social. La consellera comenta que no hay suficientes recursos para llevarlo a cabo.
7º.- Respecto a la Salud Mental , aunque la plataforma considera debía de estar dentro del sistema general de salud con todos sus efectos sanitarios, considera que mientras que esté adscrito a Bienestar Social se dispondrá de recursos para atender a este colectivo. La consellera plantea que está planificada su ampliación y se compromete a facilitar todas las cifras y datos de los recursos en próximas reuniones. A pesar de ello le manifestamos la absoluta carencia de plazas en especial públicas.
Por último se juzga críticamente el borrador del proyecto del Bono para Enfermedades Mentales (BONEM). La consellera nos remite a reuniones posteriores para su modificación, si cabe.
Se termina la reunión expresando por parte de las Plataformas la opinión de que es una vergüenza que para que se aplique la Ley de Dependencia tengamos que recurrir a los tribunales de justicia.
http://dependenciavalencia.blogspot.com/

dimarts, 29 de setembre de 2009

Complir amb la paraula donada


De ben menuda sempre he pensat, perquè així m'ho han ensenyat, que les persones sols tenim el que som i som el que fem, i més encara, hem de ser jutjats per allò que diguem que anem a fer i després amb total facilitat, impunitat i tal vegada covardia oblidem.
És per aixó que avui estic contenta de poder contar-vos la visita que tindrem el proper 2 d'octubre a València, Oriol Junqueras (ERC) Eurodiputat de los Verdes-ALE, primer candidat de la coalició electoral Europa dels Pobles Verds i gràcies a la qual, en l'últim any de legislatura ocuparé jo el lloc que ara ocupa l'Oriol.

I es preguntareu perquè estic contenta, lógicament la pròpia visita com a valenciana ja m'alegra però es que a més l'agenda prevista per a l'Eurodiputat em permet complir la paraula donada en campanya electoral.
Sí amigues i amics, gràcies a la coalició electoral, ja tenim Eurodiputat que des del primer moment també està treballant per la Terra, la llengua i la gent del País Valencià i que entre d'altres moltes tasques importants que té al Parlament Europeu, és també la nostra linia directa.
En plena campanya electoral, els candidats valencians de la coalició es vam reunir amb el President de la Unió de Llauradors i Ramaders per intercanviar impressions i propostes per dur a Europa, reunió en la que em vaig comprometre a dur la veu del camp valencià al Foro Europeu. Per eixe motiu m'ompli de satisfacció que la primera visita de l'Oriol siga precissament per recollir eixes propostes de la Uniò de Llauradors i Ramaders i dur-les ja a Europa.

Però no és l'únic compromís, Els Verds del País valencià lluitem per que el tractament de residus complisca la normativa europea i venim recolzant les plataformes anti plans zonals que tant estan malbaratant el nostre territori i comptem com a senyeres les plataformes de les comarques afectades pels plans de la Safor i La Costera que com sabeu afecta a moltes comarques del nostre País.
Doncs bé, si hem de dir-li a Europa què passa, qué millor que fer-ho ja abans de que siga massa tard?.
Així que després de la reunió en València (10.30 h), baixarem a Gandia (13 hores), on en el Casal Jaume I escoltarem la veu de les plataformes. És clar, que s'endurà a més una carpeta amb més peticions d'altres llocs com ara Novelda i el problema del sector del marbre. O d'un poblet que és de Murcia però tan propet a nosaltres San Pedro del Pinatar i que tenen greus problemes de contaminació per fàbriques no controlades; li contarem alguna coseta sobre el Parc Natural del Túria, dels paranys, en fi....iniciem la legislatura europea, moltes qüestions durem a Europa, però a pams i no a vares.... ara amb l'Oriol (ERC), després amb l'Ana (BNG), més tard amb l'Iñaki (ARALAR) i després em tocarà a mi (Els Verds).

Tots compromesos i disposats a lluitar per allò que creiem. Tots plegats en el mateix grup parlamentari i així comptem amb la força dels verds europeus i dels pobles que lliuten per la seua identitat.
El moviment es demostra caminant, les promeses en campanyes electorals complint-les el més aviat possible.

ELECCIONS ALEMANYA, Budestag 27-09-09




El sistema electoral alemany és mixt. Combina un sistema majoritari uninominal per districtes (Erststimmen) (primer vot), amb un sistema proporcional amb repartiment per (Lander) estat federat mitjançant llistes de partit ordenades (Zweitstimmen) (Segon vot). Per accedir al parlament és necessari obtenir el 5% en el conjunt de la República.
El parlament (Bundestag) té com a mínim 598 diputats. Que es reparteixen per població entre els diferents estats, la meitat 299 per cada sistema. Els partits presenten tants candidats com diputats corresponen a l'estat, en una llista ordenada numèricament. També presenten a candidats en cadascuna de les circumscripcions personals. Poden, i solen coincidir, ser candidates en un i altre sistema.
El dia de la votació es compten per separat el primer i el segon vot. La persona que guanya (majoria simple) en un districte, és elegit diputat. Després es compten els segons vots en els lander i es fa un repartiment proporcional entre els diferents partits, a nivell federal per a cada partit, i dins de cada partit entre les llistes de cada land. Després es comparen els resultats de cada partit 1del 2n vot amb els del 1r vot en cada estat i si hi ha més s'assenyalen els escons addicionals (Überhangmandate) que se sumen al parlament.
El tribunal Constitucional ha fallat que el sistema és parcialment inconstitucional i ha donat 3 anys, fins a 2011 per corregir-lo, però encara no s'ha fet.

EL RESULTAT EN 2009


En aquesta ocasió el Bundestag tindrà 24 seients addicionals (tots per a la CDU / CSU), un total de 624 diputats i una majoria de 311.
La participació ha estat la més baixa de la història, només un 70.8%.
Tots els partits grans han baixat i els petits i extraparlamentaris han pujat.
* La CSU és el partit conservador de Baviera, la CDU partit cristià demòcrata no es presenta al land mitjançant el pacte de germanor de tots dos partits. Dur treball els espera sobre tot, a Die Linke i Die Grüne. des d'aci l'enhorabona a tots dos!
( gràcies a Pedro. J. Collado per la seua tasca informadora)

dimarts, 22 de setembre de 2009

COMUNICAT DE LA PLATAFORMA CÍVICA VALENCIANA CONTRA L'EXPLOTACIÓ SEXUAL I EL TRÀFIC DE DONES I MENORS


Amb el permís de la plataforma, utilitze el meu blog per donar publicitat a la npta de premsa que ha preparat al voltant del 23 de setembre, dia Internacional Contra l'Explotació Sexual i el Tràfic de Dones i Menors, instaurat a l'any 1999 per la Conferència Mundial de la Coalició contra el Tràfic de Persones en coordinació amb la Conferència de Dones a Bangla Desh.

La Plataforma Cívica Valenciana contra l'Explotació Sexual i el Tràfic de Dones i Menors amb aquest motiu vol manifestar:

• L'explotació sexual és la forma més brutal de la violència masclista, un atemptat contra els drets humans on els criminals haurien de tindre el mateix tractament que en els críms de guerra.

• La Plataforma ha interposat denúncies per al tancament de locals de Velluters on es mantenen dones i menors en condicions d'esclavitud, però la nostra lluita no és redueix a un barri. No perseguim “netejar els carrers de prostitutes”, sinó eliminar de la societat els mafiosos, traficants i proxenetes que mantenen els seus negocis.

• El tràfic de dones i menors per a l'explotació sexual és el segon negoci més rendible després del tràfic d'armes i no podem oblidar que el 90% de la prostitució a Espanya l'exerceixen dones estrangeres víctimes de les màfies.

• El País Valencià és la segona autonomia amb més explotació sexual, on el nombre de dones i xiquetes ingressades anualment a aquest “mercat” se situa al voltant de les 14.200.

• El Govern i les institucions han de vetlar per la reparació a totes aquestes dones i xiquetes, per l'aplicació de la igualtat de sexes en la societat. El Plan Contra la Trata del Govern de l'Estat, malgrat ser un primer pas, no és sinó una declaració d'intencions amb moltes mancances.

Per tot això, exigim:


• Del Govern de l'Estat el canvi de la càrrega de la prova en els casos de les víctimes de l'explotació sexual. La protecció i assistència a les víctimes ha de donar-se amb independència de si interposen o no denúncia.

• La persecució de les màfies i proxenetes, la confiscació dels seus béns i la destinació d'aquests en assistència integral i reinserció per a les víctimes de les màfies.

• La reforma del Codi Penal, que actualment només troba delicte el guany dels proxenetes amb la prostitució.

• El compromís real del Govern per a perseguir les màfies, mitjançant convenis internacionals i protocols comuns d'actuació dels diferents àmbits policials.

• La prohibició dels anuncis de prostitució en premsa, que contribueixen a l'esclavitud d'éssers humans perquè els diaris cobren uns importants ingressos.

• Així mateix, en l'àmbit de la nostra comunitat autònoma, demanem als Govern autonòmic , Ajuntaments i delegació del Govern, la persecució de les màfies que exploten a les dones en polígons i carreteres, el tancament de tots els prostíbuls de les nostres ciutats que mantenen segrestades i explotades a les dones i menors i l'ajuda i reparació de totes les víctimes.

Així mateix, la Plataforma vol recordar que hui, 23 de setembre, a les 19.00 en el Centre Octubre, sala de premsa de l'últim pis, tindrà lloc la projecció del curt del cineasta Samuel Sebastià: Atención, putas. Posteriorment hi haurà un xarrada debat.

Per la PCVCESTTMM,
Macu Gimeno
Es pot dir més alt però no més clar, des d'els verds els nostre recolzament i suport, endavant!!

22 de setembre, dia europeu sense cotxes

Avui és el dia europeu sense cotxes, però no tothom és conscient de la necessitat de canviar de model de transport, de model de vida... Sí en moltes ciutats avui veure'm com les bicicletes, ben lluïdes, faran marxes pels carrers els quals podran transitar sense moltes dificultats. No, no penseu que és que han augmentat els carrils per a les bicis o que el transport públic per fi es de debó col.lectiu ecològic i eficient, No, tan sols és que els responsables municipals han preparat el trànsit per a l'ocasió. Demà continuarem igual, amb vehicles particulars desaprofitats anant a tots els llocs, amb pocs transports públics i mal combinats per poder deixar-nos el cotxe a casa, sense carrils bicis per on anar. I que dir de les persones amb diversitat funcional? Elles breguen tots els dies amb el greus problemes de mobilitat de les nostres ciutats insensibles, inhumanes, intransitables. S'imagineu, per exemple, com d'agradable resulta el passeig d'una persona que ha de desplaçar-se amb cadira adaptada per un carrer cèntric de qualsevol ciutat?
En el dia europeu sense cotxe us anime a passejar pels carrers de les ciutats amb el ulls dels altres, amb els ulls d'aquells que sols gasten transport públic perquè no tenen altra possibilitat, amb els ulls d'aquells que voldrien anar en bici o a peu i resulta impossible, amb els ulls d'aquells que no poden ni tan sols creuar el carrer o entrar en una botiga o bar perquè un graò, per molt petit, que siga s'ho impedeix.
I quant ho feu actueu en conciència

divendres, 11 de setembre de 2009

1959 vs 2009

Una molt bona amiga m'ha remés aquesta comparativa que us trasllade, per a reflexió però sobre tot, sobre tot, per a riure un poc el cap de setmana.
Gràcies a Gabriela per la seua amistat
ahí va:

1959 vs 2009

Escenario 1 : Juan no se queda quieto en clase. Interrumpe y molesta a los compañeros.
Año 1959: Mandan a Juan a ver al director y éste le da una buena perorata.. Vuelve a clase, se sienta en silencio y no vuelve a interrumpir más.
Año 2009: Se le administran a Juan grandes dosis de Rivotril. Se transforma en un Zombi. La escuela recibe una subvención por tener un discapacitado.


Escenario 2 : José se cae mientras corría una carrera y se raspa la rodilla. Su
profesora, María, se lo encuentra llorando al borde del camino María lo abraza para confortarlo.
Año 1959: Al poco rato, Juan se siente mejor y sigue jugando.
Año 2009: María es acusada de abuso y se enfrenta a tres años de cárcel. José se pasa
cinco años de terapia en terapia. Sus padres demandan al colegio por negligencia y a la profesora por trauma emocional, ganando ambos juicios. María se suicida tirándose de un edificio..



Escenario 3 : 31 de octubre.
Año 1959: Llega el día del cambio de horario de invierno al horario de verano. No pasa nada.
Año 2009: Llega el día del cambio de horario de invierno al horario de verano. La gente sufre trastornos del sueño, depresión y celulitis.

Escenario 4 : El fin de las vacaciones.
Año 1959: Después de comerse una caravana interminable con toda la familia metida en un seiscientos tras 15 días gasoleros en la costa, se terminan las vacaciones. Al día siguiente se trabaja y no pasa nada.
Año 2009: Después de volver de Cancún, en un viaje 'all inclusive', se terminan las
vacaciones y la gente sufre del síndrome del abandono, pánico y seborrea....

¿CUÁNDO FUE QUE NOS VOLVIMOS TAN PELOTUDOS..?

diumenge, 6 de setembre de 2009

Los verdes ( confederación) European Green Party

Avui us contaré una mica de l'organització on Els Verds del País Valencià ens trobem confederats a nivell estatal: Los Verdes.

és una Confederació de partits polítics de més de 20 anys d'Història, al nostre país.
És la casa comuna de totes les persones aposten per l'ecologia política i pretenen fer realitat el Green New Deal.
Com a representant del Partit Verd Europeu, Los verdes seguim treballant des del nostre inici per la consolidació dels Verds com el referent polític verd a Espanya, la qual cosa no és tasca fàcil ja que tota la nostra Història ha estat marcada, i encara ho està, per la competència d'una quantitat innombrable de partits que, amb l'adjectiu verd en la seva denominació, confonen l'electorat i disgreguen el vot ecologista, impedint la consolidació del legítim representant a l'Estat Espanyol, que sota aquesta denominació és membre de ple dret del Partit Verd Europeu , "Els Verds". (QUE NO US CONFONGUEN)

Una mica d'història.

Va ser a principis dels anys 80 quan, amb la visita de l'activista alemanya Petra Kelly, 16 activistes ecologistes de tot Espanya van signar el "Manifest de Tenerife", en què s'exposa la necessitat de, "paral lel a l'exercici irrenunciable de la pressió social ", no poder confiar més en els partits existents en el moment, per aconseguir" cotes creixents de qualitat de vida i de gaudi adequat dels recursos naturals ". A partir d'aquest manifest, es va formar una gestora que va acabar l'any 1984, amb la inscripció de "Los Verdes" al Registre de partits polítics del Ministeri de l'Interior. El 8 d'octubre de 1988, Los Verdes van aconseguir el reconeixement europeu de la "Aliança Verda Europea", coordinadora de tots els partits verds d'Europa, que més tard es transformaria en la Federació Europea de Partits Verds "i que acabarien en la fundació a Roma, el 2004, del Partit Verd Europeu, primer partit europeu transnacional del que "Los Verdes" és legítim representant d'Espanya. A la confederació estatal Los Verdes estan representades les nacionalitats i territoris on hi ha una veritable implantació ecologista, representant la unitat dels Verds a la diversitat territorial.
A Els Verds pertanyen com a partits membres de ple dret:

- Els verds d'Andalusia.
-Els verds d'Astúries.
- Els Verds de Cantàbria.
- Els verds d'Euskadi (Berdeak)
- Els verds de les Illes. (Els Verds de Mallorca)
-Partit verd Canari.
- Els verds de Castilla-La Mancha.
- Els verds de Castilla y lleó.
- Els Verds-Opció Verda. Catalunya
- Els Verds d'Extremadura.
- Els Verds de la Rioja.
- Els Verds de Madrid.
- Els verds de Múrcia.
- Els Verds del País Valencià.

Com a representant del Partit Verd Europeu, els Verds seguirem treballant per la consolidació dels Verds com el referent polític verd a Espanya i per seguir oferint, d'acord amb els postulats del Partit Verd Europeu, el nostre espai com un lloc de confluència obert a tots els partits o organitzacions verds, així com a tots aquells que vulguin consolidar aquesta unitat d'acció que ja es troba a Los Verdes. En aquest treball aunaremos esforços intentant arribar a tots els territoris que encara no formen part de la confederació Los Verdes mantenint en aquests moments converses i contactes amb organitzacions a Aragó (observadors), Galícia i Navarra (membre adscrit al comitè executiu).

Els Verds/ Los Verdes és la casa comuna de totes les persones aposten per l'ecologia política i pretenen fer realitat el Green New Deal.

diumenge, 30 d’agost de 2009

Emilia


Qué difícil resulta cambiar de registro idiomático cuando has conocido a alguna persona en una lengua concreta!!. Me pasa hasta cuando pienso en ellas, como ahora hago con Emilia. Os voy a contar algo de ella, sin llegar a demasiadas intimidades por que no le he pedido permiso.
Emilia es de esas personas que,silenciosas, están siempre a tu lado con una mirada franca y una sonrisa radiantes aunque la vida le dé una vuelta de tuerca más. Lleva su amor por la Tierra y por la Paz hasta donde el mismo Gandhi los llevaba. Sí, yo admiro a Emilia.
Emilia, tiene tres hijas, más todos los niños a los que ayuda y les da clases de yoga y otras actividades a través de asociaciones que ella misma montó y que le cuestan dinero; dinero del que además le escasea y ello le cuesta más de un disgusto.
Emilia es capaz de comprar, sin disponer de mucho capital, terrenos y montañas para que no sean construidas en su intención de crear ecoaldeas donde la agricultura ecológica y de proximidad sea una realidad.
En verano, como no, colabora con la venida de niños saharauis con lo que la familia aumenta, qué feliz es con su niña!

Siempre dispuesta a ayudar a los demás, aunque sus asuntos queden en el olvido, a reivindicar y luchar por una educación o sanidad públicas y de calidad, es enfermera de profesión aunque trabaja en lo que le sale pues sus deberes con la Tierra, la Paz y las personas no le dejan tiempo para prepararse un futuro estable.
No levanta la voz cuando algo parece enojarle, aunque es my difícil que se note cuando algo le molesta, una elevación de ceja quizá, y su capacidad de perdonar es inabarcable.
Lleva a la práctica cotidiana en todos sus actos una de las citas que más le gustan “Se tu el cambio que quieres ver a tu alrededor” y de sí misma dice: “ Soy feliz, no por lo que tengo, sino por lo que la vida me enseña cada día, y por lo que puedo dar, que es mucho”.

Sí, a escasas horas del Día Internacional de la Solidaridad pienso mucho en Emilia pues la solidaridad se llama Emilia.
Gracias Emilia, por todo lo que me enseñas y por todo lo que me das!

dissabte, 22 d’agost de 2009

Sí a la vida i la llibertat de l'èsser humà, No a l'esclavitud!!


Demà 23 d’agost és la data marcada per a commemorar el dia Internacional per al record del comerç d'esclaus i la seva abolició data que pretén «mantenir viva en la memòria una pràctica injusta que es va exercir durant molts segles i que encara avui no està completament eradicada».
Nacions Unides amb aquesta data pretén conscienciar sobre «l'abús comès durant anys contra milions d'éssers humans per l'únic fet de pertànyer a una raça diferent de la blanca, fent sonar l'alarma sobre totes les formes contemporànies de racisme i discriminació i així conscienciar la societat de la necessitat de respectar els drets humans, especialment el dret a la llibertat ». L'any 2001 l'esclavitud va ser declarada crim contra la humanitat per la Conferència Mundial contra el Racisme.

I no obstant tot i estar en contra de l’esclavitud al moment actual continuem convivint amb casos sagnants d’aquesta lacra social que, com no, te com a subjectes principals les persones més indefenses i pobres les dones i els xiquets i xiquetes. Al món hi ha gairebé quatre milions de persones esclavitzats i a Amèrica Llatina més de 100.000 dones són exportades cada any per ser prostituïdes generant uns guanys de bilions de dòlars. No són moltes menys les dones de l’Africa que comparteixen la mateixa sort. La tracta de persones és l'esclavitud dels temps moderns; consisteix en el reclutament, allotjament, transport i comerç d'una persona amb el propòsit de ser explotada sexualment o treball forçat. Gairebé 4 milions de persones són esclavitzats cada any per aquest negoci que mou entre 7 i 10 bilions de dòlars.
I sabeu què passa amb l’ infantessa? En un informe de l’ONG Save the Children es donen alguns exemples 40 milions de nens i adolescents treballen com a servents domèstics arreu el món. Segons sembla, prop de 10 milions d'aquests menors romanen ocults en els habitatges dels seus empleadors, sense que existeixi cap control sobre la seva activitat. Aquests nens i nenes, a vegades amb tan sols 10 anys d'edat o fins i tot menys, pateixen en molts casos condicions d'autèntica esclavitud, sense gaudir de cap dret i sotmesos a interminables jornades de treball, abusos de tot tipus i la humiliació de ser tractats com objectes.
Sí, l'esclavitud es manifesta actualment en molt diverses formes d'abús com el tràfic de persones, l'explotació infantil o el turisme sexual. Per això hora és de reiterar el meu rebuig a «tota forma» d'esclavitud, abús o explotació comesa contra qualsevol ésser humà i el seu suport a totes aquelles iniciatives que tinguen com a finalitat acabar amb aquest problema.
També és arribada l’hora de demanar a totes les Institucions que no es conformen amb actes simbòlics i signatures de resolucions internacional que després no s’apliquen. Hora és de prendre mesures reals i efectives per abolir al segle XXI l’esclavitud.

diumenge, 16 d’agost de 2009

No a les bosses de plàstic!!!




L'impacte mediambiental de les bosses de plàstic és enorme. A més de les grans quantitats d'energia que es necessiten per a la seva fabricació, estan compostes de substàncies derivades del petroli, que poden trigar a degradar més de mig segle. La gran majoria acaba sent rebutjada sense control, contaminant tant les ciutats com els ecosistemes naturals. En el mar el seu impacte pot ser letal per a animals com tortugues, balenes o dofins, que moren després d'ingerir-les. Així mateix, les bosses serigrafiades poden contenir residus metàl lics tòxics.
A l'Estat espanyol, es distribueixen 10.500 milions de bosses a l'any (més de 97.000 tones), la qual cosa suposa que cada habitant utilitza anualment una mitjana de 238 unitats de les quals amb prou feines es recicla el 10%. La reducció de l'ús d'aquestes bosses s'ha convertit en una preocupació planetària. Com a dada significativa, a la Xina, el consum de bosses de plàstic arriba a ser de 3.000 milions d'unitats al dia.


Aquesta circumstància va motivar que el 23 de juny de 2006, amb motiu del llançament de la campanya del Ministeri de Medi Ambient sota el lema "Recicla’m posa’m al contenidor groc. No m’abandones "es signés un Conveni de col laboració entre CICLOPLAST (entitat compromesa en la promoció del reciclatge i recuperació dels plàstics), l'Associació Nacional de Grans Empreses de Distribució (ANGED) i la Confederació Espanyola de Comerç (CEC) amb el suport institucional del Ministeri de Medi Ambient, que permetés reduir a la meitat el consum de bosses de plàstic abans de l'any 2009, i prohibir les bosses d'un sol ús no biodegradables per a l'any 2010, es preveu a més la substitució del 70% de les bosses de plàstic per altres de paper abans del 2015. Finalitat del Conveni que en aquests moments pertoca a totes i tots des de l’aprovació del Pla Integrat de residus.
Alguns supermercats i comerços han començat a introduir algunes alternatives a la bossa de plàstic per als clients més conscienciats, com cobrar, oferir bosses reutilitzables, o introduir la borsa biodegradable.
També nosaltres podem fer alguna cosa per reduir el consum, ací en teniu algunes quantes:
- guardeu una bossa de plàstic a la cartera o motxilla o cabàs que dugeu normalment. Així si inesperadament comprem alguna cosa no cal acceptar una bossa nova.
- a l’hora de comprar dur les pròpies bosses: bossa de tela per al pà, cabassos, bosses reutilitzables. Si anem en cotxe, dur-les sempre al maleter. Si anem a peu, dintre del carret de la compra no destorben.
- evitem que en les caixes de cobrament ens posen bosses per alguns productes que no ho necessiten: si anem a comprar coses menudes, de veres no caben en la bossa de mà que duguem?. Si el producte que comprem ja du anses per a què una bossa de plàstic?.
Cada gest que fem serà una bossa de plàstic menys per tant una gran victòria front el canvi climàtic!

dissabte, 15 d’agost de 2009

Mai deixeu de brillar, malgrat les serps que us trobeu al camí!


Diu la llegenda que una vegada una serp va començar a perseguir una cuca de llum. Aquesta fugia ràpid amb por de la ferotge predadora i la serp al mateix temps no va desistir.

Va fugir un dia i ella la seguia, dos dies i la seguia ... Al tercer dia, ja sense forces, la cuca de llum va parar i li va dir a la serp:
Puc fer tres preguntes?
- No acostume fer aquestes coses a ningú però com et vaig a devorar, pots preguntar,- va contestar la serp ...!!
- Pertany a la teva cadena alimentària? -va preguntar la lluerna
- No,- va contestar la serp ...!
- Jo et vaig fer algun mal? - va dir la lluerna
- No, va tornar a respondre la serp.
- Llavors, per què vols acabar amb mi?
- ¡¡¡Perquè no suporte veure't brillar ...!

Per a aquelles persones que noten coses estranyes i no sabien perquè!!!
Mai deixeu de brillar, malgrat les serps!!!!

dimecres, 12 d’agost de 2009

12 d'agost. Dia Internacional de la Joventut



Hola! quant de temps, veritat? Ha sigut una post-campanya-tornada al treball-assumptes familiars complicada, però ja hi soc. Avui com no per commemorar amb la joventut el seu dia i per trasmetre'ls algunes de les paraules del Secretari General de les Nacions Unides dels dos darrers anys que crec estan en plena vigència.

En l'any 2008 el lema va ser els joves i el canvi climàtic, és hora d'actuar ja! Colpidor, no?. El Secretari es dirigia als joves amb aquestes paraules:
els joves es troben en una bona situació per contribuir a la lluita des d'ara mateix. Se'ls dóna bé difondre nous hàbits i tecnologies. Són adaptables i poden incorporar a la seva vida quotidiana uns estils de vida i unes professions que comportin menys emissions de carboni. Per tot això, s'hauria de donar als joves l'oportunitat de participar activament en els processos d'adopció de decisions en els àmbits local, nacional i mundial. També poden donar suport activament iniciatives que condueixin a la promulgació de lleis que hauran de ser transcendentals.

Necessitem una bona dosi de l'esperit dels joves en un moment en què el món intenta recórrer a formes d'energia més netes i sostenibles, inclosos els recursos renovables. La transició a una economia amb una baixa emissió de carboni, que confiem podrà dur a terme durant la vida dels que ara són joves, ofereix enormes possibilitats. Entre elles, i no és cosa fútil, un creixement econòmic alimentat per una energia neta i per la innovació tecnològica que contribuirà a crear llocs de treball que ajudaran a alleujar el greu problema de l'atur juvenil a nivell mundial.

I enguany, continuem en la lluita és clar! El lema la sostenibilitat el nostre repte i el nostre futur. Subscric les paraules del missatge, els joves han demostrat ser socis indispensables en el desenvolupament sostenible. Han participat en fòrums internacionals com la Comissió sobre el Desenvolupament Sostenible, i han ajudat als seus governs i comunitats a formular estratègies de reducció de la pobresa, plans empresarials i moltes altres polítiques i iniciatives per això des d'Els Verds renovem el nostre compromís de ple, i lluitarem per brindar ple accés a l'educació, assistència sanitària adequada, oportunitats d'ocupació, serveis financers i plena participació en la vida pública. La sostenibilitat és la via més prometedora cap al futur, i els joves poden anar per davant mostrant el camí.

diumenge, 21 de juny de 2009

Els Verds condemnem l’atemptat d’ETA

Els Verds lamentem profundament aquest nou atemptat d'ETA. Aquest succés no només implica més patiment i angoixa per al poble basc, sinó que també ens duu en direcció contrària de la recerca d'una solució democràtica.

Ni per aquest camí ni pel de tancar les portes a les opcions polítiques s’avançarà de debò al País Basc. ETA hauria de dissoldre's ja i deixar expressar-se lliurement a una opció política que reivindiqui de forma democràtica els drets que consideri. Per Els Verds i el conjunt de forces progressistes, és desesperant l'intent de polarització reduccionista de la societat basca entre l'acció militar i la restricció de llibertats. El que importa són els continguts i no la irracionalitat de la violència o la obstinació cap a la dreta marcant els límits dels drets a exercir.

Una majoria pels canvis socials, ecològics i de majors drets és la que s'ha d'obrir pas enfront de l'actual irracionalitat. No és lícit adulterar la realitat social i electoral del País Basc en unes eleccions, com tampoc ho és en absolut la via de la violència i l'assassinat com a camí que condueixi a cap lloc. Tot el contrari, avui la via pacifica i democràtica d'una majoria està retinguda pel senseraó d'ETA.

Per tot això: NO MÉS ETA I MÉS DEMOCRÀCIA REAL.

diumenge, 14 de juny de 2009

Un diumenge qualsevol

Mentre prepare la maleta per al fi de curs de Verónica, la meua filla menuda, pense sobre els pro i els contra del tancament de les nuclears, ara que tenim tan prop Garoña. És cert que moltes són les qüestions que hem de plantejar-nos, entre d’altres, la situació socio-laboral en què pot quedar la zona donat els milers de treballadors que depenen de la central sobre tot davant la crisi global que venim patint. El Sr President ha afirmat que “procurarà” complir els compromisos assumits en 2004 però fins el moment no es veu que cap Ministeri haja assumit la tasca de buscar solucions, alternatives o propostes per garantir el pas de l’energia nuclear a les energies renovables amb tranquil•litat i sense perjudicis per als treballadors.
I entre calcetins i samarretes estava pegant-li voltes quant dues noticies, de les quals no en sabia res m’han cridat seriosament l’atenció.
La primera d’elles me l'he trobat al BOE del passat dijous 4 de juny, on es dona llum legal a un Conveni signat pel Govern del Regne d’ Espanya i el Govern de la república Popular Xinesa per a la cooperació en els usos pacífics de l’energia nuclear, cooperació entesa en els més amples termes i que segons el propi text legal:
“La cooperación en los usos pacíficos de la energía nuclear en virtud del presente Acuerdo incluirá, aunque sin carácter exhaustivo, las siguientes áreas y actividades:
(a) la investigación básica y aplicada y el desarrollo en relación con los usos pacíficos de la energía nuclear;
(b) la investigación, diseño, construcción, operación y mantenimiento de reactores nucleares;
(c) el desarrollo técnico y las aplicaciones industriales en el campo del ciclo de combustible nuclear;
(d) la producción y aplicación de radioisótopos en la industria, la agricultura y la medicina;
(e) la seguridad nuclear y la protección radiológica;
(f) otras áreas de cooperación que puedan ser acordadas entre las Partes.”No se si ho entès be per això, ho transcrit per si algun lector/ra m’ajuda a comprendre, però em sembla que aquest acord podria suposar que en Espanya el Govern estaria plantejant-se el tancament de les nuclears mentre coopera per a que la Xina puga construir centrals nuclears, no?.
Encara no m’havia recuperat de l’esglai quant els meus ulls es paren a la portada de El País: “Así destruye el “arma letal” del Ejército”, doncs l’acord del BOE que acabe de llegir no porta per títol usos pacífics de l'energia nuclear??-
La història que ens conta el País no pot ser més sagnant: en el mes de maig a Sud-àfrica ens gastarem ni se sap els diners per verificar que els nostres avions militars tiren de forma perfecta uns míssils que costen cadascun 950.000€, dels quals ja hem comprat 48 per un import total de 53,39 milions d’euros, segons el País.Mentre la universitat pública no te finançament suficient, els nous plans no compten amb recursos i la investigació no te diners, en el Ministeri de defensa si es dedica diners d’ i+d+i per demostrar al sol sud-africà que els nostres avions poden tirar els míssils que hem comprat. Mentre ens preocupem per les fallides de les nuclears i els treballadors, raonablement, es preocupen pel seu futur, un general de l’exèrcit del Govern d’Espanya s’atreveix a afirmar que “"Los misiles más caros son los más baratos"No sería lógico usarlos para destruir un tanque, pero sí una planta nuclear. Es nuestra arma estratégica". ( sic El País)
Mentre la crisi global que afecta a tantes persones no està sent presa seriosament i amb un pla integral i estratègic, mentre dones i homes moren esperant ajudes per garantir la seua autonomia personal, mentre concertem educació i sanitat, mentre plaguem els nostres conreus de transgènics, mentre els llauradors i pescadors veuen com el seu futur no hi és, etc, etc, etc. el Ministeri de Defensa del Govern d’Espanya utilitza vora 3 milions d’euros ,si més no, en fer proves amb els míssils a un polígon a Sud-àfrica. I em pregunte
és aquesta situació a la que fa referència l’article 31 de la nostra Constitució on s’exigeix l’assignació equitativa dels recursos públics i la necessitat de distribuir amb eficiència i economia la despesa pública , a la que contribuïm entre totes i tots- o al menys així hauria de ser encara que amb les últimes reformes ja sabem qui es el que paga i calla-? És aquesta la justícia en la despesa pública i la redistribució justa dels diners de totes i tots?.Que penseu?, bon diumenge.